X edició de la Mostra de València

X edició de la Mostra de València

Alberto Sordi, homenatjat a aquesta edició
39° 28′ N, 0° 22′ O / 39.47°N,0.36°O / 39.47; -0.36
Tipus	edició d'un festival de cinema
Part de	Mostra de València
Interval de temps	2 - 10 octubre 1989
Data	1989
Número d'edició	10
←1988 1990 →
Localització	Palau de la Música de València (Comarca de València)
Estat	Espanya
Presentador	Paola Dominguín Rosa Solbes
Direcció	José María Morera
Conferit per	Ajuntament de València
Pressupost	160.000.000 ₧

La X edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a X Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 2 i el 10 d'octubre de 1989 a València sota la direcció del recent nomenat José María Morera.^[1] A les 3 sales del Cine Albatros, dues sales del Palau de la Música de València, dues a la plaça de l'Ajuntament (Sala Rialto i Sala Juan Piqueras) i cinemes Rex, Capitol i Suizo es van projectar un total de 145 pel·lícules: 16 a la secció oficial, 15 a la secció informativa, 4 a la secció especial, 15 a la retrospectiva dedicada a Alberto Sordi, 16 del Panorama Europeu, 6 en homenatge a René Allio, 9 en homenatge a José Nieto, 20 del Panorama Amèrica, 8 de la secció infantil, 17 pel bicentenari de la Revolució francesa, 9 guanyadors de la Palmera d'Or i 7 de projeccions especials. El cartell d'aquesta edició seria fet per Manuel Boix i la mostra va tenir un pressupost de 160 milions de pessetes.^[2] A La Fireta de l'Ajuntament es va fer una exposició pel centenari del naixement de Charles Chaplin.^[3]

La gala d'obertura fou presentada per Manuel Granero i Paola Dominguín, es va homenatjar a l'actor Alberto Sordi i es va projectar Gringo vell de Luis Puenzo.^[4] la clausura fou presentada per Rosa Solbes López i es va projectar El rey del mambo de Carles Mira. La cerimònia, però, fou considerada un desastre i tot l'equip tècnic de la mostra fou destituït.^[5]

• Une histoire de vent de Joris Ivens i Marceline Loridan-Ivens
• Le Peuple singe de Gérard Vienne
• Un médecin des lumières de René Allio
• Cavalli si nasce de Sergio Staino

• Orphans of the Storm (1921) de D. W. Griffith
• La Nuit de Varennes (1982) d'Ettore Scola

• Fumo di Londra (1966)^[7]
• Polvere di stelle (1973)
• Finché c'è guerra c'è speranza (1974)
• Io so che tu sai che io so (1982)
• Un tassinaro a New York (1987)

• Esquilache (1989) de Josefina Molina
• Hay que matar a B. (1975) de José Luis Borau
• El bosque animado (1987) de José Luis Cuerda

• Voglia di rock de Massimo Costa

Fou nomenada president del jurat el director egipci Mohamed Khan i la resta de membres foren el director italià Gianfranco Mingozzi, la productora espanyola Helena Matas, el director turc Erden Kıral i el director iugoslau Emir Kusturica.^[8]

• Palmera d'Or (1.000.000 pessetes):^[9][10]
  • Sis de Zülfü Livaneli
  • Sabirni centar de Goran Marković
• Palmera de Plata (600.000 pessetes): Uçurtmayı Vurmasınlar de Tunç Başaran
• Palmera de Bronze (400.000 pessetes): Al Aragouz de Hany Lasheen
• Premi Pierre Kast al millor guió: Maurizio Nichetti i Mauro Monti per Ladri di saponette
• Premi FIPRESCI:
  • Ladri di saponette de Maurizio Nichetti
  • La Rose des sables de Rachid Benhadj
• Premi del Públic: Ovejas negras de José María Carreño Bermúdez
• Premi Don Quijote: Uçurtmayı Vurmasınlar de Tunç Başaran
• Menció a l'opera prima: Disamistade de Gianfranco Cabiddu
• Menció a la millor interpretació masculina: Omar Sharif per Al Aragouz de Hany Lasheen
• Menció al millor muntatge: Kehena Attia per Safa'ih min dhahab de Nouri Bouzid