Simonel·lita
 Simonel·lita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | C19H24 |
| Localitat tipus | Fognano, Montepulciano, Província de Siena, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.BA.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.BA.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IX/B.02 |
| Dana | 50.3.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,23Å; b = 9,13Å; c = 36Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 1,08 g/cm³ (mesurada); 1,10 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1919 |
| Símbol | Sne |
| Referències | [1] |
La simonel·lita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom de Vittorio Simonelli (1860-1929), geòleg italià de la Universitat de Bolonya, qui va descobrir el mineral.
Característiques
La simonel·lita és una substància orgànica de fórmula química C19H24. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la simonel·lita pertany a «10.BA - Hidrocarburs» juntament amb els següents minerals: fichtelita, hartita, dinita, idrialita, kratochvilita, carpathita, ravatita i evenkita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1919 a Fognano, al municipi de Montepulciano, a la província de Siena (Toscana, Itàlia), l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral. Es troba en el lignit, pel que sembla, derivada dels boscos de coníferes.[2]
Referències
