Dinita
 Dinita | |
|---|---|
| Fórmula química | C20H36 |
| Epònim | Olinto Dini (en)   |
| Localitat tipus | dipòsit de lignit, Castelnuovo di Garfagnana, Garfagnana, Província de Lucca, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.BA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.BA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IX/B.02 |
| Dana | 50.3.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Grup puntual | 2 2 2 - disfenoide |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 1 |
| Lluïssor | cerosa |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1 a 1,02 g/cm³ (mesurada); 1,02 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1852 |
| Símbol | Din |
| Referències | [1] |
La dinita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el nom en honor del professor Olinto Dini (1802-1866), professor de física italià de la Universitat de Pisa, qui va trobar el mineral.
Característiques
La dinita és una substància orgànica de fórmula química C20H36. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1, sent un mineral molt tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dinita pertany a «10.BA - Hidrocarburs» juntament amb els següents minerals: fichtelita, hartita, idrialita, kratochvilita, carpathita, ravatita, simonel·lita i evenkita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta als dipòsits de lignit de la localitat de Castelnuovo di Garfagnana, a la província de Lucca (Toscana, Itàlia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Dinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2016].