Henri Cartan
(1968) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Henri Paul Cartan 8 juliol 1904 Nancy (França) |
Mort | 13 agost 2008 (104 anys) París |
Formació | École Normale Supérieure (1923–1928) Liceu Hoche (–1923) |
Tesi acadèmica | Sur les systèmes de fonctions holomorphes à variétés linéaires lacunaires et leurs applications (1928 ) |
Director de tesi | Paul Montel |
Activitat | |
Camp de treball | Anàlisi matemàtica, matemàtiques i traducció |
Lloc de treball | Estrasburg |
Ocupació | matemàtic, traductor, professor d'universitat, investigador |
Ocupador | Universitat de París (1947–1975) Universitat d'Estrasburg (1945–1947) Universitat de París (1940–1945) Universitat d'Estrasburg (1931–1940) Universitat de Lilla (1929–1931) |
Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1972–) Royal Society Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Polonesa de les Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia |
Alumnes | Carlos de Lyra |
Obra | |
Estudiant doctoral | Pierre Dolbeault, Jean-Pierre Serre, René Thom, Pierre Cartier, Jean-Paul Benzécri, Jean Cerf, Jacques Deny, Adrien Douady, Roger Godement, Max Karoubi, Jean-Louis Koszul, François Bruhat, Joshua Leslie, Michel Zisman, Banwari Sharma, Jean-Paul Brasselet, Claude Morlet i Jean-Pierre Ramis |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Pares | Élie Cartan i Marie-Louise Bianconi |
Germans | Jean-Louis Cartan Louis Cartan Hélène Cartan |
Premis
| |
Henri Cartan (francès: Henri Paul Cartan) (Nancy, 8 de juliol de 1904 - París, 13 d'agost de 2008) fou un matemàtic francès, reconegut pels seus treballs en els camp de la topologia algebraica. Era fill del també reconegut matemàtic Élie Cartan[1]
Va estudiar a l'École Normale Supérieure i va obtenir el seu doctorat l'any 1928 a París sota la direcció de Paul Montel. Juntament amb André Weil, Jean Dieudonné i altres, va ser un dels membres fundadors i un dels màxims contribuents del grup N. Bourbaki.
Després del doctorat, va ser professor al Liceu de Caen i a la Universitat de Lila de 1929 a 1931. En aquesta època va iniciar una col·laboració amb el catedràtic de la Universitat de Münster, Heinrich Behnke i el seu assistent Peter Thullen que va ser interrompuda per l'esclat de la Segona Guerra Mundial. La guerra va ser un període dramàtic per a la família Cartan. El seu germà petit, Jean-Louis Cartan, compositor, va morir el 1932 de tuberculosi amb només vint-i-cinc anys i l'altre germà, Louis, va ser arrestat per la Gestapo el 1942 i deportat a Alemanya on va morir quinze mesos després, tot i que la família no ho va saber fins a acabar la guerra. Quan va esclatar la guerra, Henri, que era professor a la Universitat d'Estrasburg, es va haver de traslladar a Clermont-Ferrand, on només hi va estar un any, ja que el 1940 va ser nomenat professor a la Sorbona, on es va fer càrrec dels alumnes de matemàtiques de l'École Normale Supérieure.
En acabar la guerra, Cartan va tornar a Estrasburg on va romandre per dos anys. També va reiniciar les seves relacions acadèmiques amb Heinrich Behnke i va visitar sovint l'institut d'Oberwolfach. Després de breus estances als Estats Units, on va conèixer Samuel Eilenberg amb qui va escriure l'influent llibre “Homological Algebra” (publicat el 1956), va retornar a París, a les seves classes a l'École Normale Supérieure, on va iniciar els Seminaris Cartan que van ser publicats pel seu deixeble Jean-Pierre Serre entre 1948 i 1964. Cartan es va jubilar l'any 1975.
Cartan també es va comprometre en activitats polítiques en favor del Drets Humans, destacant-se en les seves campanyes per l'alliberament del matemàtic rus Leonid Plyushch (1974) i de l'uruguaià José Luis Massera.
Obres
- Homological Algebra (amb Samuel Eilenberg), Princeton Univ Press, 1956 ISBN 0674079779.
- Séminaires de l'École Normale Supérieure (coneguts com a "Séminaires Cartan"), Secr. Math. IHP, 1948-1964; W.A.Benjamin ed., New York, 1967.
- Théorie élémentaire des fonctions analytiques, Hermann, París, 1961.
- Calcul différentiel, Hermann, París, 1967.
- Formes différentielles, Hermann, París, 1967.
- Œuvres - Collected Works, 3 vol. editades per Reinhold Remmert et Jean-Pierre Serre, Springer Verlag, Heidelberg, 1967.
Referències
- ↑ El seu pare, tot i ser un reputat matemàtic, no va influenciar en les eleccions acadèmiques dels seus fills. Interview with Henri Cartan, Notices of American Mathematical Society, Num. 47 (1999), pàgines 782-788.