Enric Ucelay-Da Cal

Page d’aide sur l’homonymie

Pour les articles homonymes, voir Ucelay et Cal.

Enric Ucelay-Da Cal
Biographie
Naissance
Voir et modifier les données sur Wikidata
New YorkVoir et modifier les données sur Wikidata
Nationalité
espagnoleVoir et modifier les données sur Wikidata
Formation
Activités
Historien, professeur d'université, écrivainVoir et modifier les données sur Wikidata
Père
Mère
Margarita UcelayVoir et modifier les données sur Wikidata
Parentèle
Matilde Ucelay Maortúa (tante)
Pura Maortua (grand-mère)
Javier Ruiz-Castillo (d) (cousin)Voir et modifier les données sur Wikidata
Autres informations
A travaillé pour
Directeur de thèse
Edward Malefakis (en)Voir et modifier les données sur Wikidata
Site web
enricucelaydacal.weebly.com/index.htmlVoir et modifier les données sur Wikidata
Enregistrement vocal

modifier - modifier le code - modifier WikidataDocumentation du modèle

Enric Ucelay-Da Cal, né à New York, aux États-Unis, en 1948, est un historien espagnol spécialisé en Histoire Contemporaine, professeur émérite de l'Université Pompeu Fabra de Barcelone.

Biographie

Il est le fils de l'universitaire Margarita Ucelay et de l'écrivain Ernesto Guerra da Cal, tous deux exilés de la guerre d'Espagne à New York[1].

Il est le neveu de l'architecte Matilde Ucelay[2].

Entre 1965 et 1969, il étudie au Bard College de New York et en sort diplômé en arts (Bachelor of Arts) en 1969.

Il intègre la Columbia University de New York, où il étudie avec Arno Mayer.

Il est professeur à l'Université Autonome de Barcelone, en histoire Contemporaine de 1985 jusqu'en 2006 .

Il intègre ensuite l'Université Pompeu Fabra[3] jusqu'en 2018.

Il a obtenu la nationalité espagnole en 1983.

Entre 1983 et 2021, il a été marié à Mary Dorsey Boatwright (1947-2021)[4], au nom de qui il a été créé le Fundació Mary Dorsey per a l'Estudi de la Història Contemporània[5].

Œuvres

Enric Ucelay-Da Cal a publié plus de 350 articles académiques dans des revues spécialisées et est l'auteur de livres en espagnol, catalan, anglais, français et italien, ainsi que de diverses revues d'ouvrages spécialisés. Ses livres les plus remarquables sont:

  • La Catalunya populista: Imatge, cultura i política en l'etapa republicana, 1931-1939. Barcelona: La Magrana, 1982 (ISBN: 8474100925).
  • Francesc Macià. Una vida en imatges. Barcelona: Generalidad de Cataluña, 1984 (ISBN: 8439303467).
  • Macià i el seu temps. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1985; 2ème édition, 1988 (ISBN: 845050774X).
  • La Joventut a Catalunya al segle XX: materials per a una història. Barcelona, Diputació de Barcelona, 1987 (ISBN: 845055523X).
  • La paz simulada: una historia de la Guerra Fría, 1941-1991, avec Francisco Veiga et Ángel Duarte. Madrid: Alianza Editorial, 1997; 2ème édition, 2006 (ISBN: 8420648272).
  • El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España. Barcelona: Edhasa, 2003 (ISBN: 8435026493).
  • Notícia nova de Catalunya: consideracions crítiques sobre la historiografia catalana als cinquanta anys de Notícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives, avec Josep Maria Fradera. Barcelona, Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona, 2005 (ISBN: 8496103935).
  • Contra Companys. La frustración nacionalista ante la Revolución, édité conjointement avec Arnau González Vilalta. Valencia, Publicaciones de la Universidad de Valencia, 2012 (ISBN: 978-84-370-8818-1).
  • 6 d'Octubre. La desfeta de la revolució catalanista de 1934, édité conjointement avec Arnau González et Vilalta i Manel López. Barcelona: Editorial Base, 2014 (ISBN: 978-84-16166-19-0).
  • Macià al país dels soviets, édité conjointement avec Joan Esculies. Barcelona: Edicions de 1984, 2015 (ISBN: 978-84-15835-68-4).
  • Joan Lluhí i Vallescà. L'home que va portar la República, édité conjointement avec Arnau González i Vilalta. Barcelona: Editorial Base, 2017 (ISBN: 978-84-16587-55-1).
  • El proceso separatista en Cataluña. Análisis de un pasado reciente (2006-2017), édité conjointement avec Steven Forti et Arnau González i Vilalta. Granada: Editorial Comares, 2017 (ISBN: 978-84-9045-560-9).
  • "Tumulto". Meditacions sobre l'octubre català (2017), édité conjointement avec Arnau González i Vilalta et Plàcid Garcia.Planas. Maçanet de la Selva: Editorial Gregal, 2017 (ISBN: 978-84-17082-38-3).
  • El catalanisme davant del feixisme, 1919-2018, édité conjointement avec Arnau González i Vilalta et Xosé Manoel Núñez Seixas. Maçanet de la Selva: Editorial Gregal, 2018 (ISBN: 978-84-17082-73-4).
  • Breve historia del separatismo catalán. Barcelona: Ediciones B, 2018. (ISBN 978-84-666-6511-7).
  • L'aparença d'un poder propi. La mancomunitat de Catalunya i el catalanisme, édité conjointement avec Arnau González i Vilalta et Josep Pich Mitjana. Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, 2019 (ISBN: 978-84-16260-77-5).
  • Patrias diversas, ¿misma lucha? Alianzas transnacionalistas en el mundo de entreguerras (1912-1939), édité conjointement avec Xosé M. Núñez Seixas y Arnau González i Vilalta, Barcelona, Ediciones Bellaterra, 2020 (ISBN: 978-84- 7290-990-8).
  • El Mediterrani Català (1931-1939), un inèdit contemporani, dirigé par Enric Ucelay-Da Cal, Susanna Tavera, Àngel Duarte et David Martínez Fiol, édition de Arnau González i Vilalta, Maçanet de la Selva, Editorial Aledis, 2022 [inédit depuis 1995] (ISBN: 978-84-124555-2-6).
  • El Fascio de las Ramblas, Los orígenes catalanes del fascismo español, avec Xavier Casals Meseguer. Barcelona, Pasado y Presente, 2023 (ISBN: 978-84-125954-6-8).
  • La Cataluña populista. Imagen, cultura y política en la etapa republicana (1931-1939), Madrid, Taurus, 2024 (ISBN: 978-84-306-2652-6).

Références

  • (es) Cet article est partiellement ou en totalité issu de l’article de Wikipédia en espagnol intitulé « Enric Ucelay-Da Cal » (voir la liste des auteurs).
  1. (es) Crónicas de la Emigración, « Ernesto Guerra da Cal contribuyó a proyectar internacionalmente la cultura gallega desde su exilio en Estados Unidos », sur Crónicas de la Emigración
  2. Ricardo García Cárcel, "Margarita Ucelay y el exilio femenino" en Crónica Global,12 de mayo de 2019.
  3. « entry - M.A. in World History (UPF) », sur www.upf.edu
  4. "Nécrologie" en The Westerly Sun, 24 janvier 2021.
  5. "Fundació Mary Dorsey per a l'Estudi de la Història Contemporània".

Liens externes

  • Site officielVoir et modifier les données sur Wikidata
  • Ressources relatives à la rechercheVoir et modifier les données sur Wikidata :
    • Google Scholar
    • ORCID
    • ResearchGate
  • Notice dans un dictionnaire ou une encyclopédie généralisteVoir et modifier les données sur Wikidata :
    • Gran Enciclopèdia Catalana
  • Notices d'autoritéVoir et modifier les données sur Wikidata :
    • VIAF
    • ISNI
    • BnF (données)
    • IdRef
    • LCCN
    • GND
    • CiNii
    • Espagne
    • Belgique
    • Pays-Bas
    • Pologne
    • Israël
    • NUKAT
    • Catalogne
    • Suède
    • Norvège
    • Tchéquie
    • Portugal
    • WorldCat
  • icône décorative Portail des universités
  • icône décorative Portail de New York
  • icône décorative Portail de Barcelone
  • icône décorative Portail de la Catalogne