Irudi (matematika)

X abiaburu-multzotik Y multzorako f funtzioaren irudia Y-ren azpimultzoa da.

Matematikan, funtzio baten irudia funtzioaren eremua elementu batek kodominioan hartzen duen balioa da. Halaber, irudi-multzoa, helburu-multzoa edo ibiltartea dominioko elementu batzuek (edo guztiek) hartzen duten balioen multzoa da.

Formalki honela adierazten da:

I m f := { y Y | x X , f ( x ) = y } {\displaystyle Im_{f}:=\left\{y\in Y\;|\;\exists x\in X,\;f(x)=y\right\}}

Irudi-multzoa kodominioaren azpimultzo bat da, beste alde batetik.

Definizioa

"Irudi" hitza hiru modutan erabiltzen da. Definizio horietan, f : X Y {\displaystyle f:X\longrightarrow Y} funtzio bat da X {\displaystyle X} multzotik Y {\displaystyle Y} multzora doana.

Elementu baten irudia

Baldin eta x {\displaystyle x} X {\displaystyle X} -ren elementua bada, orduan x {\displaystyle x} -ren irudia f {\displaystyle f} -n, f ( x ) {\displaystyle f(x)} deitua, x {\displaystyle x} ordezkatzean f {\displaystyle f} -k hartzen duen balioa da. f ( x ) {\displaystyle f(x)} x {\displaystyle x} -rako f {\displaystyle f} -ren irteera gisa ezagutzen da.

y {\displaystyle y} emanda, f {\displaystyle f} funtzioak " y {\displaystyle y} -ren balioa hartzen duela" esaten da baldin eta existiten bada x {\displaystyle x} bat funtzioaren eremuan non f ( x ) = y {\displaystyle f(x)=y} den. Era berean, S {\displaystyle S} multzo bat emanda, f {\displaystyle f} -k " S {\displaystyle S} -ren balioa hartzen duela" esaten da baldin eta existiten bada x {\displaystyle x} bat funtzioaren eremuan non f ( x ) S {\displaystyle f(x)\in S} . Aldiz, " f {\displaystyle f} -k S {\displaystyle S} -ren balio guztiak hartzen dituela" esaten da edozein x {\displaystyle x} f {\displaystyle f} -ren eremuan f ( x ) S {\displaystyle f(x)\in S} bada.

Azpimultzo baten irudia

A X {\displaystyle A\subseteq X} azpimultzoaren irudia f {\displaystyle f} -n, f ( A ) {\displaystyle f(A)} deitua, Y {\displaystyle Y} -ren azpimultzoa da multzoak osatzeko notazioa erabiliz definitu daitekeena: [1][2]

f ( A ) = { f ( x ) : x A } {\displaystyle f(A)=\{f(x):x\in A\}}

Nahasteko arriskurik ez dagoenean, f [ A ] {\displaystyle f[A]} honela idazten da: f ( A ) {\displaystyle f(A)} . Konbentzio hori komuna da; aurreikusitako esanahia testuingurutik ondorioztatu behar da. Horren ondorioz, f [ ] {\displaystyle f[\cdot ]} funtzio bat da zeinen eremua X {\displaystyle X} -ren potentzia-multzoa den eta koeremua Y {\displaystyle Y} -ren potentzia-multzoa.

Funtzio baten irudia

Funtzio baten irudia bere domeinu osoaren irudia da, funtzioaren heina ere deitua.[3] Erabilera hori saihestu egin behar da, "hein" hitza ere f {\displaystyle f} -ren koeremua adierazteko erabiltzen baita.

Erlazio bitarretara orokortzea

R {\displaystyle R} erlazio bitar arbitrarioa bada X × Y {\displaystyle X\times Y} -n, orduan { y Y : x R y   n o n   x X } {\displaystyle \{y\in Y:xRy\ non\ x\in X\}} multzoari R {\displaystyle R} -ren irudia (edo heina) deitzen zaio. Era berean, { x X : x R y   n o n   y Y } {\displaystyle \{x\in X:xRy\ non\ y\in Y\}} multzoari R {\displaystyle R} -ren eremua deritzo.

Aurreirudia

f {\displaystyle f} X {\displaystyle X} -tik Y {\displaystyle Y} -ra doan funtzioa izanda, B Y {\displaystyle B\subseteq Y} multzoaren aurreirudia, f 1 [ B ] {\displaystyle f^{-1}[B]} deitua, f 1 [ B ] = { x X : f ( x ) B } {\displaystyle f^{-1}[B]=\{x\in X:f(x)\in B\}} definitutako X {\displaystyle X} -ren azpimultzoa da.

Beste notazio batzuetan f 1 ( B ) {\displaystyle f^{-1}(B)} eta f ( B ) {\displaystyle f^{-}(B)} erabiltzen dira.[4] Multzo baten aurreirudia f 1 [ { B } ] {\displaystyle f^{-1}[\{B\}]} edo f 1 [ B ] {\displaystyle f^{-1}[B]} da.

Adibidez, f ( x ) = x 2 {\displaystyle f(x)=x^{2}} funtziorako, { 4 } {\displaystyle \{4\}} -ren aurreirudia { 2 , 2 } {\displaystyle \{-2,2\}} izango litzateke. Ez da nahasi behar f 1 {\displaystyle f^{-1}} notazioa erabiltzean aurreirudia alderantzizko funtzioarekin, nahiz eta bat etorri injekzioetarako ohikoa denarekin non B {\displaystyle B} -ren aurreirudia f {\displaystyle f} -n, B {\displaystyle B} -ren irudia den f 1 {\displaystyle f^{-1}} -n.

Irudiarentzako eta aurreirudiarentzako notazioa

Aurreko atalean erabilitako notazio tradizionalak nahasgarriak izan daitezke. Aukera bat [5] irudiari eta aurreirudiari izen esplizituak ematea da, potentzia-multzoen arteko funtzio gisa:

Geziaren notazioa

  • f : P ( X ) P ( Y ) {\displaystyle f^{\rightarrow }:P(X)\rightarrow P(Y)} , f = { f ( a ) a A } {\displaystyle f^{\rightarrow }=\{f(a)\mid a\in A\}}
  • f : P ( Y ) P ( X ) {\displaystyle f^{\leftarrow }:P(Y)\rightarrow P(X)} , f = { a X f ( a ) B } {\displaystyle f^{\leftarrow }=\{a\in X\mid f(a)\in B\}}

Izarren notazioa

  • f : P ( X ) P ( Y ) {\displaystyle f_{\star }:P(X)\rightarrow P(Y)} , f {\displaystyle f^{\rightarrow }} -ren ordez
  • f : P ( Y ) P ( X ) {\displaystyle f^{\star }:P(Y)\rightarrow P(X)} , f {\displaystyle f^{\leftarrow }} -ren ordez

Beste terminologiak

  • f [ A ] {\displaystyle f[A]} -ren ordez f A {\displaystyle f''A} ere erabiltzen da. [6][7]
  • Zenbait testuk f {\displaystyle f} -ren irudia f {\displaystyle f} -ren heina deitzen dute, baina erabilera hori saihestu egin behar da, “hein” hitza ere erabili ohi baita f {\displaystyle f} -ren koeremua adierazteko.

Adibideak

1. f : { 1 , 2 , 3 } { a , b , c , d } {\displaystyle f:\{1,2,3\}\rightarrow \{a,b,c,d\}} honek definituta: f ( x ) = { a , x =1  bada a , x =2  bada c , x =3  bada. {\displaystyle f(x)={\begin{cases}a,&x{\text{=1 }}{\text{bada}}\\a,&x{\text{=2 }}{\text{bada}}\\c,&x{\text{=3 }}{\text{bada.}}\end{cases}}}

{ 2 , 3 } {\displaystyle \{2,3\}} multzoaren irudia f {\displaystyle f} -n f ( { 2 , 3 } ) = { a , c } {\displaystyle f(\{2,3\})=\{a,c\}} da. f {\displaystyle f} funtzioaren irudia { a , c } {\displaystyle \{a,c\}} da. a {\displaystyle a} -ren aurreirudia f 1 ( { a } ) = { 1 , 2 } {\displaystyle f^{-1}(\{a\})=\{1,2\}} da. { a , b } {\displaystyle \{a,b\}} -ren aurreirudia ere f 1 ( { a , b } ) = { 1 , 2 } {\displaystyle f^{-1}(\{a,b\})=\{1,2\}} da eta { b , d } {\displaystyle \{b,d\}} -ren aurreirudia multzo hutsa da {   } = {\displaystyle \{\ \}=\varnothing } .


2. f : R R {\displaystyle f:\mathbb {R} \rightarrow \mathbb {R} } honek definituta: f ( x ) = x 2 {\displaystyle f(x)=x^{2}} .

{ 2 , 3 } {\displaystyle \{-2,3\}} -ren irudia f {\displaystyle f} -n f 1 ( { 2 , 3 } ) = { 4 , 9 } {\displaystyle f^{-1}(\{-2,3\})=\{4,9\}} da, eta f {\displaystyle f} -ren irudia R + {\displaystyle \mathbb {R} ^{+}} da (zenbaki erreal positibo guztien multzoa eta zero). { 4 , 9 } {\displaystyle \{4,9\}} -ren aurreirudia f {\displaystyle f} -n f 1 ( { 4 , 9 } ) = { 3 , 2 , 2 , 3 } {\displaystyle f^{-1}(\{4,9\})=\{-3,-2,2,3\}} da. N = { n R : n < 0 } {\displaystyle N=\{n\in \mathbb {R} :n<0\}} multzoaren aurreirudia f {\displaystyle f} -n multzo hutsa da, zenbaki negatiboek ez dutelako erro karraturik errealen multzoan.

Propietateak

Orokorrean

f : X Y {\displaystyle f:X\longrightarrow Y} edozein funtziorako eta A X {\displaystyle A\subseteq X} eta B Y {\displaystyle B\subseteq Y} azpimultzo guztietarako, propietate hauek betetzen dira:

Irudia Aurreirudia
f ( X ) Y {\displaystyle f(X)\in Y} f 1 ( Y ) = X {\displaystyle f^{-1}(Y)=X}
f ( f 1 ( Y ) ) = f ( X ) {\displaystyle f(f^{-1}(Y))=f(X)} f ( f 1 ( X ) ) = X {\displaystyle f(f^{-1}(X))=X}
f ( f 1 ( B ) ) B {\displaystyle f(f^{-1}(B))\subseteq B}

(berdin f {\displaystyle f} supraiektiboa bada)[8][9]

f ( f 1 ( A ) ) A {\displaystyle f(f^{-1}(A))\supseteq A} (berdin f {\displaystyle f} injektiboa bada)[8][9]
f ( f 1 ( B ) ) = B f ( X ) {\displaystyle f(f^{-1}(B))=B\cap f(X)} ( f A ) 1 ( B ) = A f 1 ( B ) {\displaystyle (f\mid _{A})^{-1}(B)=A\cap f^{-1}(B)}
f ( f 1 ( f ( A ) ) ) = f ( A ) {\displaystyle f(f^{-1}(f(A)))=f(A)} f 1 ( f ( f 1 ( B ) ) ) = f 1 ( B ) {\displaystyle f^{-1}(f(f^{-1}(B)))=f^{-1}(B)}
f ( A ) = {\displaystyle f(A)=\emptyset } baldin eta soilik baldin A = {\displaystyle A=\emptyset } f 1 ( B ) = {\displaystyle f^{-1}(B)=\emptyset } baldin eta soilik baldin B Y   f ( X ) {\displaystyle B\subseteq Y\ \setminus f(X)}
f ( A ) B {\displaystyle f(A)\supseteq B} baldin eta soilik baldin existitzen bada C A {\displaystyle C\subseteq A} non f ( C ) = B {\displaystyle f(C)=B} den f 1 ( B ) A {\displaystyle f^{-1}(B)\supseteq A} baldin eta soilik baldin f ( A ) B {\displaystyle f(A)\supseteq B}
f ( A ) f ( X A ) {\displaystyle f(A)\supseteq f(X\backslash A)} baldin eta soilik baldin f ( A ) = f ( X ) {\displaystyle f(A)=f(X)} f 1 ( B ) f 1 ( Y B ) {\displaystyle f^{-1}(B)\supseteq f^{-1}(Y\backslash B)} baldin eta soilik baldin f 1 ( B ) = X {\displaystyle f^{-1}(B)=X}
f ( X A ) f ( X ) f ( A ) {\displaystyle f(X\backslash A)\supseteq f(X)\setminus f(A)} f 1 ( Y B ) = X f 1 ( B ) {\displaystyle f^{-1}(Y\backslash B)=X\setminus f^{-1}(B)} [8]
f ( A   f 1 ( B ) ) f ( A ) B {\displaystyle f(A\ \cup f^{-1}(B))\subseteq f(A)\cup B} f 1 ( f ( A ) B ) A f 1 ( B ) {\displaystyle f^{-1}(f(A)\cup B)\supseteq A\cup f^{-1}(B)}
f ( A   f 1 ( B ) ) = f ( A ) B {\displaystyle f(A\ \cap f^{-1}(B))=f(A)\cap B} f 1 ( f ( A ) B ) A f 1 ( B ) {\displaystyle f^{-1}(f(A)\cap B)\supseteq A\cap f^{-1}(B)}

Horrez gain:

  • f ( A ) B = {\displaystyle f(A)\cap B=\emptyset } baldin eta soilik baldin A f 1 ( B ) = {\displaystyle A\cap f^{-1}(B)=\emptyset }

Funtzio konposatuak

f : X Y {\displaystyle f:X\longrightarrow Y} eta g : Y Z {\displaystyle g:Y\longrightarrow Z} funtzioetarako A X {\displaystyle A\subseteq X} eta C Z {\displaystyle C\subseteq Z} azpimultzoekin, ondorengo propietateak betetzen dira:

  • ( g f ) ( A ) = g ( f ( A ) ) {\displaystyle (g\circ f)(A)=g(f(A))}
  • ( g f ) 1 ( C ) = f 1 ( g 1 ( C ) ) {\displaystyle (g\circ f)^{-1}(C)=f^{-1}(g^{-1}(C))}
Zenbaki errealetan oinarritutako kontraadibideak R {\displaystyle \mathbb {R} } , f : R R {\displaystyle f:\mathbb {R} \rightarrow \mathbb {R} } honek definituta: f ( x ) = x 2 {\displaystyle f(x)=x^{2}} , berdintasuna lege batzuetan betetzen ez dela erakusten dutenak:
Berdinak ez diren multzoak erakusten dituen irudia: f ( A B ) f ( A ) f ( B ) {\displaystyle f(A\cap B)\subsetneq f(A)\cap f(B)} . A = [ 4 , 2 ] {\displaystyle A=[-4,2]} eta B = [ 2 , 4 ] {\displaystyle B=[-2,4]} multzoa urdinez agertzen dira x {\displaystyle x} ardatzaren azpian, haien ebakidura A 3 = [ 2 , 2 ] {\displaystyle A_{3}=[-2,2]} berdez agertzen da.
f ( f 1 ( B 3 ) ) B 3 {\displaystyle f(f^{-1}(B_{3}))\subsetneq B_{3}}
f 1 ( f ( A 4 ) ) A 4 {\displaystyle f^{-1}(f(A_{4}))\supsetneq A_{4}}

Erreferentziak

  1. (Ingelesez) «5.4: Onto Functions and Images/Preimages of Sets» Mathematics LibreTexts 2019-11-05 (Noiz kontsultatua: 2021-12-04).
  2. Verfasser, Halmos, Paul R. 1916-2006. (1968). Naive Mengenlehre.. Vandenhoeck u. Ruprecht PMC 1072448936. (Noiz kontsultatua: 2021-12-04).
  3. (Ingelesez) Weisstein, Eric W.. «Image» mathworld.wolfram.com (Noiz kontsultatua: 2021-12-04).
  4. Dolecki, Szymon; Mynard, Frédéric. (2016-07). Convergence Foundations of Topology.  doi:10.1142/9012. (Noiz kontsultatua: 2021-12-04).
  5. Blyth, T. S.. (2005). Lattices and ordered algebraic structures. Springer ISBN 978-1-84628-127-3. PMC 262677746. (Noiz kontsultatua: 2021-12-04).
  6. Rubin, Jean E.. (1967). Set theory for the mathematician. San Francisco, Holden-Day (Noiz kontsultatua: 2021-12-04).
  7. «Wayback Machine» web.archive.org 2018-02-07 (Noiz kontsultatua: 2021-12-04).
  8. a b c Halmos, Paul R.. (1960). Naive set theory. London : Van Nostrand ISBN 978-0-442-03064-3. (Noiz kontsultatua: 2021-12-04).
  9. a b Kelley, John L.. (1955). General topology. Van Nostrand ISBN 0-387-90125-6. PMC 338047. (Noiz kontsultatua: 2021-12-04).

Ikus, gainera

  • Izate-eremua

Kanpo estekak

Autoritate kontrola
  • Wikimedia proiektuak
  • Wd Datuak: Q860623
  • Wd Datuak: Q860623