Andreu Gomila

Andreu Gomila
Información personal
Nacimiento 1977 Ver y modificar los datos en Wikidata
Palma de Mallorca (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Poeta, periodista, periodista cultural y escritor Ver y modificar los datos en Wikidata
Distinciones
  • Premi Amadeu Oller (2001)
  • Premio de poesía Gabriel Ferrater (2020) Ver y modificar los datos en Wikidata
[editar datos en Wikidata]

Andreu Gomila (Palma de Mallorca, 1977), es un poeta, crítico literario y periodista español.[1]​ Ha sido director del semanario TimeOut Barcelona. del 2010 a 2017.[2][3]

Obras publicadas

  • Un dia a l'infern dels que són (La Magrana, 2001). Obra ganadora del Premio Amadeu Oller de poesía 2001[1]
  • Aqui i ara (El Gall, 2007)[1]
  • Diari de Buenos Aires (Moll, 2007)[1]
  • El port. No serà res de mi (Moll, 2010)[4]
  • Carrer dels dies (Proa, 2012)[5]​ - Traducción al castellano de algunos poemas
  • Put*s himnes generacionals (Empúries, 2015)[6]
  • Continents (Empúries, 2016)(finalista del premio Crexells 2017)[7][8][9][10][11]
  • Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca (Edicions 3i4, 2019)
  • Felanitx (Edicions 62, 2020). XVIII Premio a la memoria de Gabriel Ferrater.
  • La mesura de totes les coses (Empúries, 2021).
  • Joia (Cafè Central, 2023)

Otros méritos

  • Premio Amadeu Oller 2001[1]
  • Premio Memorial Anna Dodas 2003 a la mejor ópera prima del bienio[1]
  • Premio a la memoria de Gabriel Ferrater 2020.

Referencias

  1. a b c d e f «Andreu Gomila - El poeta del mes - Novembre 2007». Archivado desde el original el 24 de junio de 2008. Consultado el 31 de julio de 2011. 
  2. «Andreu Gomila Llobera, nuevo director de la revista TimeOut en Barcelona». Consultado el 31 de julio de 2011. 
  3. Andreu Gomila, nou director de 'Time Out Barcelona'. 
  4. «Andreu Gomila, en bon camí». Archivado desde el original el 13 de abril de 2019. Consultado el 31 de julio de 2011. 
  5. «Carrer dels dies. L'èpica de la nostàlgia». Archivado desde el original el 3 de marzo de 2016. 
  6. El llibre 'Putos himnes generacionals', d'Andreu Gomila i Marta Salicrú, revela claus i interioritats de la nostra escena moderna. 
  7. "Només quan estiguem morts entrarem a l'Olimp". 
  8. Andreu Gomila, el continent que ho xucla tot. 
  9. Vides insòlites i normals. 
  10. El premi Crexells descobreix a Joan Buades. 
  11. Jordà, Vicenç Pagès (15 de noviembre de 2016). «Andreu Gomila: rabia y nostalgia». elperiodico. Consultado el 13 de abril de 2019. 

Enlaces externos

  • Andreu Gomila en TalentIB.[1]
  • Andreu Gomila en editorial Empúries. Archivado el 13 de abril de 2019 en Wayback Machine.
  • Andreu Gomila: los continentes y los contenidos. Entrevista de Sebastià Alzamora en el diario Ara
Control de autoridades
  • Proyectos Wikimedia
  • Wd Datos: Q11905510
  • Identificadores
  • WorldCat
  • VIAF: 95410161
  • ISNI: 0000000114779893
  • BNE: XX1554651
  • CANTIC: 981058598143606706
  • GND: 138783276
  • LCCN: n2011006404
  • SUDOC: 245225102
  • Wd Datos: Q11905510