Zífid de Blainville

Infotaula d'ésser viuZífid de Blainville
Mesoplodon densirostris Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN13244 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaZiphiidae
GènereMesoplodon
EspècieMesoplodon densirostris Modifica el valor a Wikidata
(Blainville, 1817)
Nomenclatura
EpònimHenri Marie Ducrotay de Blainville Modifica el valor a Wikidata
ProtònimDelphinus densirostris Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Mida

El zífid de Blainville (Mesoplodon densirostris), també conegut com a zifi de Blainville,[1] balena de Blainville,[1] balena amb bec de Blainville[2][3] i balena de bec de Blainville,[4] és un rar representant de la família dels zífids que a les costes catalanes es pot considerar absolutament excepcional.

El seu cos té la silueta típica dels zífids, però es distingeix de la resta per una prominència òssia característica que apareix a la regió mitjana de la mandíbula. Com els altres zífids, només té un parell de dents, situat sobre la prominència mandibular i que només arriba a aflorar en els mascles adults. La longitud corporal dels individus adults és d'uns 5,5 m en els mascles i uns 4,7 m en les femelles.

Distribució, hàbitat i situació de l'espècie

D'entre totes les espècies del gènere Mesoplodon, aquesta és la que té la distribució geogràfica més ampla. Es troba a les aigües càlides i tropicals de pràcticament tots els oceans, però sempre en densitats molt baixes. A l'Atlàntic Nord-oriental, el zífid de Blainville ha estat citat a Ibèria, Madeira i les Illes Canàries. A la Mediterrània, la seva presència només ha estat enregistrada en una ocasió, quan una femella de 4,2 m va avarar a la platja d'Alcossebre (Baix Maestrat, País Valencià) el febrer de 1980. La morfologia externa i l'osteologia de l'exemplar foren descrits amb detall per Casinos i Filella.[5]

Biologia, ecologia i comportament

Atesa la seva raresa en pràcticament tot l'àmbit de la seva distribució, la biologia i el comportament de l'espècie són pràcticament desconeguts. Com la resta de zífids, la seva alimentació es basa primordialment en cefalòpodes, encara que ocasionalment pot recórrer també a diverses espècies de peixos quan aquells manquen. La talla de naixement es creu que és d'uns 2-2,5 m, i sembla que la maduresa sexual s'assoleix quan es té una llargada de prop dels 3,5-4 m.[6]

Gestió i conservació

El zífid de Blainville està protegit pel Conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apèndix II del CITES. La seva excepcionalitat a la Mediterrània l'exclou de patir problemes d'interacció amb les activitats pesqueres o amb els desenvolupaments del litoral. Els nivells de contaminants organoclorats detectats a l'exemplar d'Alcossebre foren relativament baixos en comparació als habituals en altres espècies d'odontocets[7]

Notes

  1. 1,0 1,1 Brotons, Josep M. Els cetacis a la mar Balear. Palma: Documenta Balear, 2002. ISBN 84-95694-28-X. 
  2. «Amfibis, rèptils i mamífers». A: Ramon Folch i Guillèn. Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987. ISBN 84-7739-005-3. 
  3. Grabulosa, Igor «Els cetacis de les costes empordanesa i selvatana». Revista de Girona, núm. 112, 1985, pàg. 65-68.
  4. Pastor Ramos, L. Glossary of european cetaceans. Tres Cantos (Madrid): Animal Names Archives, 1998. 
  5. Casinos, A. i Filella, S. (1981): Notes on cetaceans of the Iberian coast. IV. A specimen of Mesoplodon densirostris (Cetacea, Hyperoodontidae) stranded on the Spanish Mediterranean littoral. Säuget. Mittel., 29(4): 61-67.
  6. Mead, J. G. (1989): Beaked whales of the genus Mesoplodon. En: Handbook of Marine Mammals, vol. 4, S.H. Ridgway i R. J. Harrison (editors). Academic Press, Londres, pàg. 349-430.
  7. Aguilar, A., Jover, L. i Nadal, J. (1982): A note on the organochlorine contamination in a Blainville's beaked whale, Mesoplodon densirostris (de Blainville, 1817), from the Mediterranean Sea. Pub. Dept. Zool., Barcelona, 8:85-90.

Referències

  • Encyclopedia of Marine Mammals. Editada per William F. Perrin, Bernd Wursig, i J.G.M Thewissen. Academic Press, 2002. ISBN 0-12-551340-2.
  • Sea Mammals of the World. Escrita per Randall R. Reeves, Brent S. Steward, Phillip J. Clapham, i James A. Owell. A & C Black, Londres, 2002. ISBN 0-7136-6334-0.
  • Possible functions of the ultradense bone in the rostrum of Blainville's beaked whale (Mesoplodon densirostris). Escrita per Colin D. MacLeod. Canadian Journal of Zoology, 80(1): 178-184 (2002). Disponible ací
  • Birks, J. (1984). en Macdonald, D.: The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 116-117. ISBN 0-87196-871-1.
  • Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, Àlex: Els Grans Mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 201-202.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zífid de Blainville
  • Article sobre els zífids de Blainville de les illes Hawaii. Arxivat 2007-07-23 a Wayback Machine. (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Balena amb bec de Sowerby (M. bidens)  · Balena amb bec d'Andrews (M. bowdoini) · Balena amb bec de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · Balena amb bec de Deraniyagala (M. hotaula) · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)
Bases de dades taxonòmiques
ADW ASM BOLD BioLib Dyntaxa FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OBIS OTL Species+ WoRMS