Virginie Hériot

Plantilla:Infotaula personaVirginie Hériot

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Virginie Claire Désirée Marie Hériot Modifica el valor a Wikidata
25 juliol 1890 Modifica el valor a Wikidata
Villa Hériot (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1932 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Arcaishon (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónavegant, regatista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportvela Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1928Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrançois Haincque de Saint-Senoch Modifica el valor a Wikidata
ParesOlympe Hériot Modifica el valor a Wikidata  i Cyprienne Dubernet Modifica el valor a Wikidata
GermansAuguste-Olympe Hériot
Olympe-Charles Hériot Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1930)  French Language Award (en) Tradueix
  • (1928)  medalla d'or olímpica
  •  Dama de la Legió d'Honor Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Vela
Jocs Olímpics Anells olímpics
Competint per França França
Or Amsterdam 1928 8 metres

Virginie Hériot (Villa Hériot, 25 de juliol de 1890 - Arcaishon, 28 d'agost de 1932) va ser una regatista francesa que va competir durant la dècada de 1920.

Filla dels propietaris dels Grands Magasins du Louvre, Olympe Hériot i Cyprienne Dubernet, el 1904 va fer el seu primer creuer a bord del iot Katoomba,[1] tot navegant per la Mediterrània.[2][3] El 2 de maig de 1910 es va casar amb el vescomte François Marie Haincque de Saint Senoch. Se'n separà el 1921 i a partir d'aquest moment es va dedicar cada cop més exclusivament a la navegació.

El 1928 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Amsterdam, on va guanyar la medalla d'or en la regata de 8 metres del programa de vela, a bord de l'Aile VI, junt a Donatien Bouché, Carl de la Sablière, André Derrien, André Lesauvage i Jean Lesieur.[4][5] Aquell any també guanyà la Copa d'Itàlia. El 1929 va guanyar la Copa de França, la Copa d'Itàlia i la Copa del Rei d'Espanya. Aquests èxits van fer que fos nomenada cavaller de la Legió d'Honor. A través de la seva celebritat i les seves conferències impartides arreu del món s'esforçà per promoure la navegació francesa i donar a conèixer la qualitat dels enginyers i drassanes franceses. També es va dedicar a les obres filantròpiques.[6]

A principis de 1932 va resultar greument ferida durant una tempesta entre Venècia i Grècia, però es va negar a deixar de competir. A finals d'agost, durant la regata d'Arcachon, va perdre el coneixement a bord del seu petit veler Aile VII, però va prendre la sortida de la regata. Víctima d'un síncope en creuar la meta, va morir el 28 d'agost de 1932 a bord de l'Ailée IV.[7][8][9] El seu funeral se celebra el 2 de setembre a París a la basílica de Sainte-Clotilde, en presència de Georges Leygues i el mariscal Pétain.[10]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virginie Hériot
  1. ↑ «Nouvelles nautiques». Yachting gazette : journal de la navigation de plaisance, 255, 15-04-1904, pàg. 213-214.
  2. ↑ «Dame des mers». Cols bleus : hebdomadaire de la Marine française, 2721, 13-11-2004, pàg. 18-23.
  3. ↑ «Lettre de Rhodes». Instanboul, 13-05-1904, pàg. 2.
  4. ↑ «Olympedia – Virginie Hériot». [Consulta: 30 agost 2024].
  5. ↑ «Les sportifs souvenirs de Mme Virginie Hériot». Match, 24 décembre 1929.
  6. ↑ «Mme Virginie Hériot a reçu hier le "prix des Croisières"». Excelsior, 23 décembre 1931, pages 6/8.
  7. ↑ «La mort de Mme Virginie Hériot». L'Avenir, 28 Aout 1932, p 4/4.
  8. ↑ «Mme Virginie Hériot est mort hier à Arcachon». Le petit Marseillais, 29 Aout 1932, p 1/8.
  9. ↑ «La mort de Mme Virginie Hériot». à la page, 01-09-1932, p13/15.
  10. ↑ «Les obsèques de Mme Virginie Hériot». Paris-soir, 02-09-1932, p 3/10.
Registres d'autoritat