Tites

Tites

Tipus	ètnia
Geografia
Originari de	Celtibèria (Espanya)

Els tites^[1] (titii en llatí) van ser un poble indígena celtiber, que sempre apareix subordinat als bel·les.^[2] Pertanyents al grup dels citeriors, sempre entroncats directament amb els bel·les, dels quals potser fossin clients, i supeditats sempre als poderosos arèvacs. La seva situació, molt imprecisa i difícil, ha d'estar a la vall mitjana del Xaló cap a Alhama i potser arribant fins a Parameras de Molina, juntament amb els bel·les. Possiblement el límit superior dels tites fossin els propis arèvacs i l'inferior o sud els bel·les, mentre que a l'est limitarien amb els lusons a la zona de Bílbilis. Aquest petit poble que apareix citat a les fonts clàssiques contribueix a les guerres de resistència contra Roma, cosa que els obliga a signar, el 176 aC, el tractat de Grac i posteriorment a entrar en guerra amb Roma al costat dels bel·les i els arèvacs quan s'enfrontin obertament a aquella a la segona guerra celtibèrica, que acabarà desastrosament per als indígenes amb la caiguda de Numància el 133 aC.

Els Titii eren d'origen celta, els avantpassats dels quals probablement van emigrar a la península Ibèrica al voltant del segle iv aC i part dels celtibers.^[3] Hi ha una quantitat aclaparadora d'evidències que els avantpassats dels grups celtibers es van instal·lar a la zona de Meseta de la península Ibèrica des d'almenys l'any 1000 aC i probablement molt abans.^[4]

A causa de la manca de prospeccions arqueològiques extenses, no es van trobar mai a la zona cap assentament de l'Edat del Ferro relacionat amb aquest poble. No obstant això, l'anàlisi de les troballes numismàtiques de la zona de Jalón-Tajuña (antic Tagonius) ha portat alguns arqueòlegs a relacionar les ceques de tres pobles celtibèrics desconeguts -Aratis/Aratikos, Titum i Titiakos- amb els Titii, assenyalant Titum com la seva presumpta capital.^[5]

La localitat d'Aratis/Aratikos va ser identificada l'any 2014 amb el jaciment de l'edat del ferro de Castejón I – El Romeral a Aranda de Moncayo a la província de Saragossa.

• Celtibers

• APIANO; SANCHO ROYO, Antonio (trad.). Sobre Iberia - Sobre África. Barcelona: Ed. Planeta De Agostini, 1998. ISBN 8439549504. 
• BURILLO MOZOTA, F., «Sobre el territori dels Lusones, Belos i Titos en el segle II A. de C.», en Estudis en homenatge al Dr. Antonio Beltrán Martínez. Universitat de Saragossa, facultat de Filosofia i Lletres. Saragossa, 1986. pàg. 529-549.
• CORRAL LAFUENTE, José Luis, «L'origen de les Comunitats medievals aragoneses»
• LORRIO ALVARADO, Alberto J.. Los Celtíberos. Alicante: Universidad de Alicante, servicio de publicaciones, 1997. ISBN 8479083352. ^{[Enllaç no actiu]}