Tibor Sekelj

Tibor Sekelj

Biografia
Naixement	14 febrer 1912 Poprad (Eslovàquia)
Mort	20 setembre 1988 (76 anys) Subotica (Sèrbia)
Residència	Subotica
Formació	Universitat de Zagreb
Activitat
Ocupació	esperantista (1930–), explorador, poeta, periodista, etnòleg, escriptor, esperantòleg
Membre de	Acadèmia d'Esperanto Associació d’Escriptors en Esperanto
Família
Cònjuge	Maria Reznik Erzsébet Sekelj
Premis  Fine Arts Competitions of UEA (en)

Tibor Sekelj (Spišská Sobota, Àustria-Hongria,^[1] 14 de febrer del 1912 – Subotica, Voivodina, Iugoslàvia, 20 de setembre del 1988), periodista croat, explorador, escriptor i jurista. Va fer expedicions per tota l'Amèrica del Sud, l'Àsia i l'Àfrica. A més de l'hongarès i el croat, parlava alemany, castellà, francès i esperanto. Membre de l'Acadèmia d'Esperanto i membre honorari de la UEA (l'Associació Mundial d'Esperanto), va escriure nombroses obres en aquesta llengua.

El pare de Tibor Sekelj era veterinari i la seva família s'havia de traslladar força sovint. Al cap d'uns mesos del naixement de Tibor Sekelj, es van instal·lar a Cenei, a l'actual Romania, i més endavant, el 1922, a Kikinda (Кикинда), Sèrbia, on Tibor Sekelj acaba l'educació elemental. Tot seguit es traslladen a Nikšić (Никшић), Montenegro, on acabarà l'educació secundària.

Acabats els estudis, Sekelj comença a treballar de periodista a Zagreb i el 1939 va a l'Argentina per fer una sèrie de reportatges sobre els emigrats iugoslaus. S'hi quedarà quinze anys, fent de periodista i d'explorador. El 1944 puja a l'Aconcagua, el cim més elevat del continent americà, i arran d'això publica la seva primera obra, Tempesta sobre l'Aconcagua. El 1954 tornarà a Iugoslàvia, cosa que no li impedeix continuar la seva activitat viatgera. El març del 1962 comença el seu primer viatge per l'Àfrica. Des del 1972 va viure a Subotica, a la Voivodina, en companyia de la seva muller, Erzsébet Sekelj; va ser director d'un museu de la ciutat fins al final de la seva vida.

Les obres de Tibor Sekelj, novel·les o llibres de viatges, incorporen interessants observacions etnogràfiques. També va escriure diversos manuals i assajos sobre l'esperanto. La major part dels seus llibres són originalment en aquesta llengua, i després es van traduir a diversos idiomes. Tibor Sekelj és, sens dubte, l'escriptor en esperanto més traduït.

• Tempestad sobre el Aconcagua, sobre la seva expedició al massís argentí de l'Aconcagua, escrit originalment en castellà, Buenos Aires: Ediciones Peuser, 1944, 274 p.
  • Oluja na Aconcagui i godinu dana kasnije, traducció serbocroata d'Ivo Večeřina, Zagreb, 1955, 183 p.
  • Burka na Aconcagui, traducció per a Txecoslovàquia d'Eduard V. Tvarožek, Martin: Osveta, 1958, 149 p.
  • Tempesto super Akonkagvo, traducció a l'esperanto d'Enio Hugo Garrote, Belgrad: Serbio Esperanto-Ligo, 1959, 227 p.
• Por tierras de indios, sobre les experiències de l'autor entre els indis del Brasil, escrit originalment en castellà, 1946.
  • Durch Brasiliens Urwälder zu wilden Indianerstämmen, traducció alemanya de Rodolfo Simon, Zúric: Orell Füssli, 1950, 210 p.
  • Pralesmi Brazílie, traducció txeca de Matilda V. Husárová, Martin: Osveta, 1956, 161 p.
  • V dezeli Indijancev po brazilskih rekah gozdovih, traducció eslovena de Peter Kovacic, Maribor: Zalozba obzorja Maribor, 1966, 252 p.
  • Tra lando de indianoj Arxivat 2005-01-03 a Wayback Machine., traducció a l'esperanto d'Ernesto Sonnenfeld, Malmö: Eldona Societo Esperanto, 1970, 186 p.
• Excursión a los indios del Araguaia (Brasil), sobre els indis karajá i javaé del Brasil, en castellà, 1948.
• Nepalo malfermas la pordon, escrit originalment en esperanto, La Laguna: Régulo, 1959, 212 p.
  • Nepla otvara vrata, traducció sèrbia d'Antonije Sekelj, Belgrad, 1959, 212 p.
  • Window on Nepal, traducció anglesa de Marjorie Boulton, Londres: Robert Hale, 1959, 190 p.
  • Nepal odpira vrata, traducció eslovena de Boris Grabnar, Ljubljana: Mladinska Knjiga, 1960, 212 p.
• Ĝambo rafiki. La karavano de amikeco tra Afriko, escrit originalment en esperanto, Pisa: Edistudio, 1991, 173 p., ISBN 88-7036-041-5.
  • Djambo rafiki. Pot karavane prijateljstva po Afriki, traducció eslovena de Tita Skerlj-Sojar, Ljubljana: Mladinska Knjiga, 1965, 184 p.
• Ridu per Esperanto, Zagreb, 1973, 55 p.
• Premiitaj kaj aliaj noveloj, set relats escrits originalment en esperanto, Zagreb: Internacia Kultura Servo, 1974, 52 p.
• Kumeŭaŭa, la filo de la ĝangalo, llibre per a infants sobre la vida dels indígenes del Brasil, escrit originalment en esperanto. Primera edició, Anvers, 1979; segona edició, Rotterdam: UEA, 1994, 94 p..
  • Kumeuaua djungels son, traducció sueca de Leif Nordenstorm, Boden, 1987, 68 p.
  • Kumevava, az őserdő fia, traducció hongaresa d'István Ertl, Budapest, 1988.
  • Kumevava, syn ĝunhliv, traducció ucraïnesa de Nadija Hordijenko Andrianova, Kijivo, Veselka, 1989.
  • Kumevava, sin prašume^{[Enllaç no actiu]}, traducció sèrbia, 2003.
• Mondo de travivaĵoj, autobiografia i narració de les seves aventures a través dels cinc continents. Pisa: Edistudio, 1-a eldono 1981, 2-a eldono 1990, 284 p., ISBN 88-7036-012-1.
• Neĝhomo, relat sobre la vida durant una ascensió. Viena: Pro Esperanto 1988, 20 p.
• Kolektanto de ĉielarkoj, relats i poemes, escrits originalment en esperanto, Pisa: Edistudio, 1992, 117 p., ISBN 88-7036-052-0.
• Temuĝino, la filo de la stepo, novel·la per a joves, traduïda del serbi per Tereza Kapista, Belgrad, 1993, 68 p., ISBN 86-901073-4-7.

• La importancia del idioma internacional en la educacion para un mundo mejor, Mèxic DF: Meksika Esperanto-Federacio, 1953, 13 p.
• The International Language Esperanto, Common Language for Africa, Common Language for the World, traduït de l'esperanto per John Christopher Wells, Rotterdam: UEA, 1962, 11 p.
• Le problème linguistique au sein du mouvement des pays non alignés et la possibilité de la resoudre, Rotterdam: UEA, 1981, 16 p. (dins Esperanto-dokumentoj, 10).
  • La lingva problemo de la Movado de Nealiancitaj Landoj - kaj gia ebla solvo, Rotterdam: UEA, 1981, 12 p. (dins Esperanto-dokumentoj, 13).

• La trovita feliĉo, conte per a infants, Buenos Aires: Progreso, 1945.
• amb Antonije Sekelj: Kurso de Esperanto, laŭ aŭdvida struktura metodo, 1960, 48 p.
• amb Antonije Sekelj: Dopisni tečaj Esperanta, Belgrad: Serba Esperanto-Ligo, 1960, 63 p.

Arran dels seus viatges per l'Amèrica del Sud, l'Àfrica, Asia i Oceania, Sekelj va acumular una important col·lecció etnogràfica que va donar al Museu Etnogràfic de Zagreb.

La seva principal obra etnogràfica és:

• Elpafu la sagon, el la buŝa poezio de la mondo ('Tireu la fletxa, poesia oral del món'), Rotterdam: UEA, 1983, 187 p., ISBN 92-9017-025-5, «Serio Oriento-Okcidento», 18. Recull traduccions d'enregistraments que va fer al llarg dels seus viatges.

Tibor Sekelj va col·laborar en el diccionari de museologia en vint llengües Dictionarium Museologicum, aparegut el 1986.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tibor Sekelj