Teresa Hernández Sagués

Plantilla:Infotaula personaTeresa Hernández Sagués
Biografia
Naixement1910 Modifica el valor a Wikidata (113/114 anys)
Burgohondo (província d’Àvila) Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaPartit Socialista Unificat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista política Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRoldán Cortada i Dolcet Modifica el valor a Wikidata

Teresa Hernández Sagués (Burgohondo,1910 - ??) va ser una activista sindical i comunista, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

Nascuda a Burgohondo (Àvila) el 1910, la seva família es va traslladar ben aviat a Barcelona i els seus germans ja van néixer en aquesta ciutat. Dona treballadora i activista sindical, es va casar amb Roldán Cortada i Dolcet, paleta de professió i dirigent de la CNT, amb el qual va tenir un fill. Per la seva oposició al predomini de la FAI, el 1931 Cortada va firmar el Manifest dels Trenta [1] i el 1933 va ingressar a la UGT. El 1936, en plena Guerra Civil, es va afiliar al PSUC i va ser secretari del Conseller de la Generalitat Rafael Vidiella. A l'abril de 1937 en represàlia, va ser assassinat a Molins de Rei per un escamot incontrolat de la CNT-FAI.[2][3][4]

Al finalitzar la guerra, amb la derrota del bàndol republicà, Teresa Hernández va participar en la primera reconstrucció clandestina del PSUC. Va ser delatada per un confident infiltrat i detinguda el 5 de febrer de 1940 juntament amb la seva germana Antònia, Maria Domènech, Isabel Vicente, Maria González i altres militants.[5] Conduïda a la Prefectura Superior de Policia, va ser interrogada i sotmesa a maltractaments i tortures. Jutjada en un Consell de Guerra Sumaríssim, que va durar tres dies, va ser condemnada a la pena capital, tot i que posteriorment li va ser commutada per la de trenta anys de presó.[3][6]

Va estar reclosa a la Presó de dones de les Corts fins que el 1955 el convent-presó Asil del Bon Consell va ser retornat a les seves antigues propietàries, les monges Dominiques de la Presentació (tot i que administrativament encara va funcionar fins el 1959)[7] El 31 octubre 1955, un contingent de 262 preses i 28 nens van ser traslladats a un pavelló de La Presó Model de Barcelona,[8] d'on Teresa Hernández va sortir en llibertat el 12 maig 1956, amb l'ordre de desterrament.[5] Es va establir a Pajarejos, un petit poble de la província de Segòvia[3] i va abandonar la militància política.

Referències

  1. ↑ «manifest dels Trenta | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 juliol 2024].
  2. ↑ «Roldan Cortada Dolcet - fitxa». Memorial Democràtic. [Consulta: 24 juliol 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Cuevas Gutiérrez, Tomasa. Testimonio de mujeres en cárceles franquistas. Instituto de estudios altoaragoneses, 2004, p. 565-573. ISBN 978-84-8127-150-8. 
  4. ↑ «1937 – Mayo: la revolución traicionada» (en castellà). CNT Valencia, 09-03-2011. [Consulta: 26 juliol 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Teresa Hernández Sagués | Presó de les Corts». [Consulta: 26 juliol 2024].
  6. ↑ «Consell de Guerra Sumaríssim Teresa Hernández Sagués, 1940-1941 Causa 021062 - Ref.41579». Gentcat. [Consulta: 24 juliol 2024].
  7. ↑ Ricart, Guixé, Hernández Holgado, Núria, Jordi, Fernando. Un Lugar inacabado. Espacio de memoria, Monumento càrcel de mujeres de las Corts (en castellà). València: Publicacions de la Universitat de València, 2022, p. Capítol "Desalojo y derribo" 78-79. ISBN 978-84-1118-091-7. 
  8. ↑ «Tancament de la presó | Presó de les Corts». [Consulta: 26 juliol 2024].