Teorema de Birch

En matemàtiques, el teorema de Birch,[1] anomenat en honor de Bryan John Birch, és un enunciat sobre la representabilitat de zero per a formes de grau senar.

Expressió del teorema de Birch

Sigui K un cos de nombres algebraics, k, l i n són nombres naturals, r1, . . . ,rk són nombres naturals senars, i f1, . . . ,fk són uns polinomi homogeni amb coeficients en K de graus r1, . . . ,rk respectivament en n variables, llavors existeix un nombre ψ(r1, . . . ,rk,l,K) tal que

n ψ ( r 1 , , r k , l , K ) {\displaystyle n\geq \psi (r_{1},\ldots ,r_{k},l,K)}

implica que existeix un subespai vectorial V de dimensió l de Kn tal que

f 1 ( x ) = = f k ( x ) = 0 , x V . {\displaystyle f_{1}(x)=\cdots =f_{k}(x)=0,\quad \forall x\in V.}

Observacions

La demostració del teorema és per inducció sobre el grau màxim de les formes f1, . . . ,fk. Essencial per a la demostració és un cas especial, que pot ser demostrat per una aplicació del mètode del cercle de Hardy-Littlewood, del teorema que estableix que si n és prou gran i r és senar, llavors l'equació és

c 1 x 1 r + + c n x n r = 0 , c i Z , i = 1 , , n {\displaystyle c_{1}x_{1}^{r}+\cdots +c_{n}x_{n}^{r}=0,\quad c_{i}\in \mathbb {Z} ,i=1,\ldots ,n}

té una solució en enters x1, . . . ,xn, no tots són 0.

La restricció a r senar és necessària, ja que les formes de grau parell, com les formes quadràtiques positives, poden prendre el valor 0 només a l'origen.

Referències

  1. Birch, B. J. «Homogeneous forms of odd degree in a large number of variables». A: Mathematika (en anglès). 4, 1957, p. 102–105.