Soldadura autògena

Un soldador efectuant un tall en una peça d'acer amb una torxa de gas

La soldadura autògena és una forma de soldadura en què el material de farciment s'obté mitjançant la fusió del material base o té la mateixa composició.[1] La soldadura es pot formar completament mitjançant la fusió de parts del metall base i no s'utilitza cap vareta de farciment addicional. Hi ha algunes variacions en l'ús d'aquest terme. Aquells que s'ocupen d'ensenyar l'habilitat artesanal de la soldadura tendeixen a definir-la com sense l'ús de barres de farciment, és a dir, la tècnica es basa exclusivament en el metall base. Quan es parla de la metal·lúrgia de la junta soldada no es pot fer cap distinció entre la vareta de farciment i el metall base, sempre que la metal·lúrgia final sigui idèntica.[1]

Tipus

La majoria dels processos de soldadura poden ser tant autògens com utilitzar farciment addicional. Alguns són característicament autògens i eviten el farciment. Alguns processos de soldadura d'arc, incloent els processos importants com ara la soldadura manual d'arc metàl·lic (barreta) i la soldadura MAGS (alimentació de filferro), no es poden considerar com soldadura autògena, ja que depenen del consum d'una barreta de farciment per proporcionar l'arc.[2]

Alguns processos solen ser autògens, entre aquests hi ha la soldadura de plom (tot i que opcionalment es poden utilitzar farciments) i la soldadura d'oxi-acetilè en alguns casos, com ara la soldadura de costura de les vores de dues làmines superposades. La soldadura per resistència, tant la soldadura per punts com la soldadura de costura, és inherentment autògena, ja que no hi ha cap manera convenient d'aplicar un farciment. La soldadura per fricció i làser tenen restriccions similars.[2]

Alguns aliatges són propensos a canviar la seva composició quan s'escalfen, especialment una pèrdua de zinc del llautó per la seva evaporació com a vapor. En aquests casos, es pot proporcionar un excés del 2-3% de zinc addicional a la barra de farciment per compensar. [3] El silici també es pot utilitzar com a additiu per reduir aquesta pèrdua. [3]

Alguns materials, com la sèrie HY-80 d'acers d'alta resistència, requereixen un procés no autògen per controlar la seva metal·lúrgia. Tanmateix, s'han utilitzat processos avançats, com ara la soldadura per arc làser híbrid, per aconseguir el mateix efecte de manera autògena. [4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 [1952] The Welding, Brazing and Soldering of Copper and its Alloys. 4th. England: Copper Development Association, 1956, p. 29. CDA Publication Nº47. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Pere Molera Solà. Soldadura industrial: clases y aplicaciones. Marcombo, 1992, p.17. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Welding, Brazing and Soldering of Copper and its Alloys, 1952.
  4. ↑ Roepke, C «Hybrid Laser Arc Welding of HY-80 Steel». Supplement to Weld. J., vol. 88, August 2009, pàg. 159–167.