El semític oriental representa una de les tres branques principals de la família de les llengües semítiques, al costat del semític occidental i del semític meridional, i comprèn l'accadi i l'eblaïta, ambdues llengües extintes des de l'antiguitat.[1][2]
Referències
- ↑ Foster, Benjamin R. Civilizations of ancient Iraq. Princeton: Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-13722-3.
- ↑ Leaving no stones unturned : essays on the ancient Near East and Egypt in honor of Donald P. Hansen. Winona Lake, Ind.: Eisenbrauns, 2002. ISBN 978-1-57506-528-1.
|
---|
Llengües semítiques orientals |
---|
|
|
|
---|
|
---|
Canaanita | Hebreu | - Bíblic
- Mixnaic
- Medieval
- Mizrahi
- Iemenita
- Sefardí
- Asquenazita
- Samarità
- Modern
|
---|
Fenici | |
---|
Altres | |
---|
|
---|
Arameu | Occidental | - Palestí jueu
- Samarità
- Palestí cristià
- Nabateu
- Neoarameu occidental
|
|
---|
Oriental | - Bíblic
- Hatra
- Siríac
- Judeobabilònic
- Neoarameu caldeu
- Neoarameu assiri
- Senaia
- Koy Sanjaq Surat
- Hertevin
- Turoio
- Mlahsô
- Mandeu
- Judeoarameu
- Suriyani Malayalam
|
---|
|
---|
Altres | |
---|
| |
---|
Literari | |
---|
Dialectes | Maxriqí (Oriental) | |
---|
Magribí (Occidental) | |
---|
|
---|
Altres | - Nord-àrabigues
- Dadanític
- Nord-aràbic dispers d'oasi
- Dumaític
- Hassaític
- Hismàic
- Safaític
- Taimanític
- Tamúdic
|
---|
|
|
|