Sant Andreu de Llordà

DadesTipusEsglésia CaracterístiquesEstat d'úsNomés en queden algunes restesEstil arquitectònicarquitectura romànica Localització geogràficaEntitat territorial administrativaIsona i Conca Dellà (Pallars Jussà) LocalitzacióLlordà

42° 06′ 45″ N, 1° 04′ 34″ E / 42.1125°N,1.0761°E / 42.1125; 1.0761

ActivitatCategoriaAntiga capella del castell de LlordàDiòcesiUrgell, arxiprestat del Pallars Jussà

L'església de Sant Andreu de Llordà era una construcció romànica al nord del poble de Llordà, al terme d'Isona i Conca Dellà, de la qual només queden unes restes, que permeten identificar l'absis i una part dels murs. Devia ser una església d'una sola nau, amb absis romànic a llevant. L'aparell, format de carreus ben tallats, ens remet a les esglésies romàniques rurals del segle xi.

No està pràcticament gens documentada, i sembla que era una de les esglésies del terme del Castell de Llordà donades al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles el 973 pel comte d'Urgell Borrell II. També pot ser una de les esglésies que, genèricament, esmenta Arnau Mir de Tost en el seu testament (1071), on les dona a Sant Sadurní de Llordà.

• BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
• CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Sant Andreu de Llordà", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-85194-56-X
• GAVÍN, Josep Maria. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9
• PAGÈS, M. i PONS, J. "Isona", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

• Institut Cartogràfic de Catalunya