S d'Orió
S d'Orió | |
---|---|
Tipus | estrella doble, Variable Mira, estrella que presenta línies d'emissió, estrella variable de període llarg i font propera a infrarrojos |
Tipus espectral (estel) | M6.5-7.5e[1] |
Constel·lació | Orió |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 418,2 pc [2] |
Magnitud aparent (V) | 7,2 (banda V)[3] |
Paral·laxi | 2,3912 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | −12,768 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | 12,183 mas/a [2] |
Velocitat radial | 22 km/s[4] |
Ascensió recta (α) | 5h 29m 0.8923s[2] |
Declinació (δ) | -5° 18' 27.2375''[2] |
Catàlegs astronòmics | |
GSC 04761-01622 (GSC) HD 36090 (Henry Draper Catalogue) 2MASS J05290088-0441328 (2MASS) HIP 25673 (Catàleg Hipparcos) IRAS 05265-0443 (IRAS) SAO 132163 (Catàleg SAO) CCDM J05290-0442A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) GC 6775 (Catàleg General de Boss) GCRV 3311 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 25673 (Hipparcos Input Catalogue) IDS 05241-0446 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) IRC +00074 (Two-Micron Sky Survey) JP11 1103 (JP11) PPM 188103 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 757 (RAFGL) TYC 4761-1622-1 (Catàleg Tycho) S Ori (Catàleg General d'Estrelles Variables) WDS J05290-0442A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) DO 1131 (Dearborn Observatory Catalogue) ASAS J052901-0441.6 (All Sky Automated Survey) WEB 4983 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 3209766434832290560 (Gaia Data Release 2) AAVSO 0524-04A (AAVSO) BDS 2767 A (A general catalogue of double stars within 121deg of the North Pole) TIC 50621545 (TESS Input Catalog) Gaia DR3 3209766434832803840 (Gaia DR3) |
S d'Orió (S Orionis) és un estel variable a la constel·lació d'Orió.[5] S'hi troba a 1.370 ± 400 anys llum de distància del sistema solar.
S d'Orió és una variable Mira de tipus espectral M6.5i - M9 la lluentor del qual varia entre magnitud +7,2 i +14,0 en un període de 414,30 dies.[6] És un estel evolucionat amb una massa similar a la del Sol —el nostre estel aconseguirà aquesta fase en uns 5.000 milions d'anys— que, cada any, perd l'equivalent a la massa terrestre. El seu diàmetre angular varia entre 7,9 i 9,7 mil·lisegons d'arc, que correspon a un diàmetre entre 1,9 i 2,3 ua, de 400 a 500 vegades el del Sol.[7]
Anàlisi en diferents longituds d'ona indiquen que prop del mínim és quan la quantitat de pols generada i la pèrdua de massa estel·lar són majors. S d'Orió té una temperatura superficial de 3.750 K[8] i lluix amb una lluminositat mitjana 3.470 vegades superior a la del Sol.[9] Estudis d'interferometria han permès conèixer l'estructura d'aquesta gegant vermella polsant. Al voltant de l'estel pròpiament dit, existeixen tres components principals: un embolcall molecular interior, un embolcall de pols més externa i, entre elles, una capa de màser. La major part de l'embolcall de pols està constituïda per grans d'òxid d'alumini —observats a la regió infraroja—, mentre que l'emissió de ràdio màser prové de molècules de monòxid de silici. El gas sembla estar expandint-se amb una velocitat aproximada de 10 km/s.[10]
Aquest estel finalitzarà els seus dies com una nana blanca de carboni i oxigen, envoltada per una nebulosa planetària.
Referències
- ↑ «Revised catalog of spectra of Mira variables of types Me and Se». The Astrophysical Journal Supplement Series, novembre 1974, pàg. 271–307. DOI: 10.1086/190318.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «S Orionis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ «S Orionis» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ Chronicle of a Death Foretold (Observatori Europeu Austral (ESO) Press Release 2007)
- ↑ Wittkowski, M.; Boboltz, D. A.; Driebe, T.; Le Bouquin, J.-B.; Millour, F.; Ohnaka, K.; Scholz, M. «J, H, K spectro-interferometry of the Mira variable S Orionis». Astronomy and Astrophysics, 479, 1, 2008. pp. L21-L24.
- ↑ Wittkowski, M.; Boboltz, D. A.; Ohnaka, K.; Driebe, T.; Scholz, M. «The Mira variable S Orionis: relationships between the photosphere, molecular layer, dust shell, and SiO maser shell at 4 epochs». Astronomy and Astrophysics, 470, 1, 2007. pp. 191-210.
- ↑ Structure of the Pulsating Red Giant S Ori[Enllaç no actiu] (Observatori Europeu Austral)