Ricardo Tormo Blaya
Tormo cap a finals dels anys 70 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Ricardo Tormo Blaya 7 setembre 1952 Aiacor (la Costera) |
Mort | 27 desembre 1998 (46 anys) València |
Causa de mort | Causes naturals (Leucèmia ) |
Sepultura | Canals |
Dades personals | |
Altres noms | Ricardet |
Activitat | |
Ocupació | pilot de motociclisme |
Esport | motociclisme de velocitat |
Premis
| |
Ricardo Tormo Blaya (Aiacor, 7 de setembre de 1952 - València, 27 de desembre de 1998) va ser un pilot de motociclisme valencià. Va ser campió del món dues vegades, totes dues en la categoria de 50cc (1978 i 1981).[1] Va guanyar ambdós campionats amb una Bultaco, tot i que el segon sense suport oficial de la marca. A part d'aquestos dos campionats del món, en va aconseguir quatre d'Espanya en la categoria de 50cc i quatre en la de 125cc.
Tormo es va morir a València a conseqüència d'una leucèmia[2] que li va ser diagnosticada uns anys abans. En la seua memòria, el circuit de la Comunitat Valenciana ubicat a Xest, on es realitzen Grans Premis i altres curses d'importància, du el seu nom, anomenant-se oficialment "Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo".
Resum biogràfic
Carrera esportiva | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nacionalitat | País Valencià | ||||||||||||
Temporades | 1973 - 1984 | ||||||||||||
Marques | Kreidler, Bultaco, MBA, Sanvenero, Derbi | ||||||||||||
Palmarès en velocitat | |||||||||||||
C. Món 50cc | 2 (1978, 1981) | ||||||||||||
| |||||||||||||
C. Esp. 50cc | 4 (1977 - 1980) | ||||||||||||
C. Esp. 125cc | 4 (1979 - 1981, 1983) | ||||||||||||
Total: 8 Campionats estatals | |||||||||||||
Nascut en Aiacor, pedania de Canals, quan tenia 8 anys es traslladà amb la família a viure a Canals. De gran esdevingué mecànic de motocicletes de professió. Tormo debutà en competició com a pilot aficionat el 1973 i l'any següent ja es convertí en professional.[2] Pilotant la Kreidler de 50 cc -patrocinat pel fabricant de roba interior canalí Ferrys- aconseguí els seus primers èxits al campionat estatal, fins que a partir de 1977 fou fitxat per Bultaco i començà a guanyar campionats estatals de 50 i 125 cc ininterrompudament fins al 1981,[3] i encara un altre el 1983 (els darrers, pilotant les motocicletes italianes MBA i Sanvenero). Durant aquells anys fou també un dels grans del mundial de motociclisme, aconseguint els seus dos títols de Campió del Món amb Bultaco. La seua carrera va estar molt lligada a la d'Ángel Nieto, pilot que va ser company d'equip en unes ocasions i, en altres, rival.
En 1983 junt a un aleshores jove Jorge Martínez, "Aspar", fitxà per Derbi per a afrontar el proper campionat del món de 1984. En el primer Gran Premi d'aquell any (Misano, Itàlia) va trencar i no va poder acabar la cursa. El següent Gran Premi era el GP d'Espanya en el circuit del Jarama. Abans d'aquella cursa l'equip volia fer unes proves; com que aleshores només hi havia dos circuits fixos a l'estat (Jarama i Calafat), l'empresa feia de tant en tant proves al polígon industrial de Martorelles (Vallès Oriental), pròxim a la fàbrica Derbi. En aquesta prova, Ricardo tingué un accident: xocà mentre anava a 160 km/h[2] contra un automòbil que circulava pel polígon industrial i que no havia sigut aturat pels ajudants de Derbi. Com a conseqüència d'aquell desgraciat accident, Tormo es va destruir una cama (patí 10 fractures al cos i prop de 100 a la cama dreta) i ací va acabar la seua carrera com a pilot i va començar una innumerable successió d'operacions, en què arribaren a operar-lo fins a 27 vegades. Tot i així, ell no defallia i la seva intenció va ser sempre recuperar-se per a poder tornar a córrer.[2]
En 1994 fou guardonat amb la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu[4] i va editar, en col·laboració amb el periodista Paco Desamparados, un llibre autobiogràfic titulat «Yo Ricardo, una vida por y para la moto».
Premis
- Medalla d'or al mèrit motociclista de la RFME.
- Medalla d'or en les Distincions de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu (1994).[4]
- Insígnia d'or i brillants del València C.F.
Resultats al Mundial de motociclisme
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Any | Categoria | Moto | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Punts | Posició | Victòries |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1973 | 50cc | Derbi | GER - | NAT - | YUG - | DTT - | BEL - | SWE - | ESP 10 | 1 | 28è | 0 | |||||||
1976 | 50cc | Kreidler | FRA - | NAT - | DTT - | BEL - | SWE - | FIN - | GER - | ESP 6 | 5 | 19è | 0 | ||||||
1977 | 50cc | Bultaco | GER - | NAT 2 | ESP 3 | YUG 2 | DTT 2 | BEL 4 | SWE 1 | 69 | 3r | 1 | |||||||
1978 | 50cc | Bultaco | ESP 2 | NAT 1 | DTT 2 | BEL 1 | GER 1 | CSR 1 | YUG 1 | 99 | 1r | 5 | |||||||
125cc | Bultaco | VEN - | ESP - | AUT 10 | FRA - | NAT - | DTT - | BEL - | SWE - | FIN - | GBR - | GER - | YUG - | 1 | 30è | 0 | |||
1979 | 50cc | Bultaco | GER - | NAT - | ESP - | YUG 5 | DTT - | BEL - | FRA - | 6 | 17è | 0 | |||||||
125cc | Bultaco | VEN - | AUT - | GER - | NAT - | ESP - | YUG - | DTT 2 | BEL - | SWE - | FIN 1 | GBR - | CSR - | FRA 2 | 39 | 7è | 1 | ||
1980 | 50cc | Kreidler Van Veen | NAT - | ESP 5 | YUG 1 | DTT 1 | BEL - | GER - | 36 | 4t | 2 | ||||||||
125cc | MBA | NAT - | ESP 5 | FRA - | YUG - | DTT 6 | BEL 9 | FIN - | GBR - | CSR - | GER - | 13 | 12è | 0 | |||||
1981 | 50cc | Motul Bultaco | GER - | NAT 1 | ESP 1 | YUG 1 | DTT 1 | BEL 1 | SM 1 | CSR - | 90 | 1r | 6 | ||||||
125cc | Sanvenero | ARG - | AUT - | GER - | NAT - | FRA - | ESP - | YUG - | DTT 8 | SM 4 | GBR 9 | FIN 4 | SWE 1 | CSR - | 36 | 8è | 1 | ||
1982 | 50cc | Motul | ESP - | NAT 2 | DTT 3 | YUG 3 | SM - | GER 4 | 40 | 4t | 0 | ||||||||
125cc | Sanvenero | ARG 2 | AUT - | FRA - | ESP 8 | NAT - | DTT 5 | BEL 1 | YUG 3 | GBR 2 | SWE - | FIN - | CSR 3 | 52 | 5è | 1 | |||
1983 | 50cc | Garelli | FRA - | NAT - | GER - | ESP - | YUG NC | DTT 3 | SM 1 | 25 | 7è | 1 | |||||||
125cc | MBA | FRA 1 | NAT 4 | GER NC | ESP 10 | AUT DSQ | YUG NC | DTT 2 | BEL 3 | GBR NC | SWE 5 | SM NC | 52 | 5è | 1 | ||||
1984 | 80cc | Derbi | NAT NC | ESP - | AUT - | GER - | YUG - | DTT - | BEL - | SM - | 0 | - | 0 |
Obra publicada
- Tormo, Ricardo; Desamparados, Paco. Yo Ricardo, una vida por y para la moto (en castellà). València: Autoeditat, 1994. ISBN 8460515508.
Referències
- ↑ «Ricardo Tormo» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2013. [Consulta: 6 juny 2011].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Ricardo Tormo (1952-1998)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 53. ISBN 84-95664-05-4.
- ↑ Porcar, Joan «Velocidad. Campeonatos del Mundo. Ricardo Corazón de León» (en castellà). El año SOLO MOTO'81. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1981, p. 48-51.
- ↑ 4,0 4,1 «Distincions 9 d'Octubre-ARGOS». www.argos.gva.es. Arxivat de l'original el 2016-12-29. [Consulta: 29 desembre 2016].
Enllaços externs
- Pàgina dedicada a Ricardo Tormo (castellà)
- Vídeo d'homenatge a Ricardo Tormo (anglès)
- Imatge de Tormo amb la Kreidler cap a 1976