Ranuccio Farnese (cardenal)
Retrat de Ranuccio Farnese als 12 anys, per Ticià | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 agost 1530 Valentano (Itàlia) (en) |
Mort | 29 octubre 1565 (35 anys) Parma (Itàlia) |
Sepultura | Basílica de Sant Joan del Laterà |
Administrador apostòlic | |
28 abril 1564 – ← Giovanni Campeggi Diòcesi: bisbat de Bolonya | |
Administrador apostòlic | |
11 octubre 1549 – Diòcesi: arquebisbat de Ravenna-Cervia | |
Cardenal | |
16 desembre 1545 – | |
Administrador apostòlic | |
13 agost 1544 – 22 febrer 1549 ← Francesco Carafa (en) Diòcesi: arquebisbat de Nàpols | |
Cardenal diaca Santa Lucia in Silice | |
Cardenal bisbe de Sabina | |
Patriarca llatí de Constantinoble | |
Cardenal diaca Sant'Angelo in Pescheria | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Pàdua Universitat de Bolonya |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma Nàpols |
Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
Participà en | |
5 setembre 1559 | conclave de 1559 |
15 maig 1555 | conclave de maig de 1555 |
5 abril 1555 | Conclave d'abril de 1555 |
29 novembre 1549 | Conclave de 1549-50 |
Família | |
Família | Farnese |
Pares | Pere Lluís I de Parma i Gerolama Orsini |
Germans | Victòria Farnese Octavi I de Parma Alexandre Farnese Horaci Farnese |
Ranuccio Farnese, anomenat il cardinalino, (Valentano, Estats Pontificis 1530 - Parma, Ducat de Parma 1565) fou un prelat, membre de la Dinastia Farnese, que va esdevenir cardenal.
Orígens familiars
Va néixer l'11 d'agost de 1530 a la ciutat de Valentano, població que en aquells moments estava sota domini dels Estats Pontificis i que posteriorment passà a mans de la família Farnese. Fou el quart fill del duc Pere Lluís I de Parma i Girolama Orsini. Per línia paterna fou net del papa Pau III i germà de d'Alexandre Farnese i Octavi I de Parma.
Morí el 29 d'octubre de 1565 a la ciutat de Parma, i fou enterrat a la catedral de Parma, si bé posteriorment el seu cos fou traslladat a la Basílica de Sant Joan del Laterà de Roma.
Vida religiosa
Als 12 anys va ser nomenat prior dels Cavallers de Malta a Sant Joan de Forlani de Venècia. El 16 de desembre de 1545, als 15 anys, fou nomenat cardenal pel seu propi avi, juntament amb Pedro Pacheco Ladrón de Guevara i Enric de Portugal, sent un dels nomenaments més joves de la història i motiu pel qual rebé el seu sobrenom.
Fou administrador de la diòcesi de Nàpols i del Patriarcat Llatí de Constantinoble, sent nomenat posteriorment arquebisbe de Nàpols (1544-1550), així com de Ravenna (1549-1564) i Sabina (1565).
Fou mecenes de Federico Commandino, un important traductor de treballs matemàtics de l'antiga Grècia.
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |