Pringleïta
 Pringleïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca9B26O34(OH)24Cl₄·13H₂O |
| Epònim | Gordon J. Pringle (en)  |
| Localitat tipus | mina Potash Corporation of Saskatchewan, Penobsquis, Cardwell Parish, Comtat de Kings, Nova Brunswick, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.GD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.GD.05 |
| Dana | 26.5.17.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,75Å; b = 13,06Å; c = 9,73Å; α = 102,14°; β = 102,03°; γ = 85,68° |
| Color | incolor a taronja |
| Duresa | 3 a 4 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,537 nβ = 1,548 nγ = 1,570 |
| Birefringència | δ = 0,033 |
| Angle 2V | mesurat: 71° a 77°, calculat: 72° |
| Dispersió òptica | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1992-010 |
| Any d'aprovació | 1993 |
| Símbol | Pri |
| Referències | [1] |
La pringleïta és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom en honor de Gordon J. Pringle (1944–), mineralogista del Geological Survey of Canada, Ottawa, Canadà.
Característiques
La pringleïta és un borat de fórmula química Ca9B26O34(OH)24Cl₄·13H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba en forma de cristalls subèdrics a anèdrics, d'aproximadament a 2 mil·límetres, en agregats laminars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4. És l'espècie dimorfa triclínica de la ruitenbergita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pringleïta pertany a «06.GD - Megatectoborats» juntament amb els següents minerals: ruitenbergita i metaborita.
Formació i jaciments
És un mineral rar, que es troba en dipòsits d'evaporites. Va ser descoberta l'any 1933 a la mina Potash Corporation of Saskatchewan, a Penobsquis (Nova Brunswick, Canadà). També ha estat descrita a altres dos indrets canadencs: al dipòsit de Clover Hill (Hammond Parish) i al dipòsit de Millstream (Studholm Parish). Sol trobar-se associada a altres minerals com: hilgardita, halita, ruitenbergita, silvina, anhidrita, quars i argiles.[2]
Referències
