Pinetell de pícea
Lactarius deterrimus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Lactarius | ||||||||
| Espècie | Lactarius deterrimus Gröger, 1968 | ||||||||
El pinetell de pícea[1][2] (Lactarius deterrimus), és una espècie de pinetell, un rovelló comestible de sang o làtex taronja. És un fong micorrízic que viu associat a les rels de pícees (Picea abies)
Sistemàtica i taxonomia
L'espècie va ser descrita per Frieder Gröger a Westfälische Pilzbriefe[3] l'any 1968.
L'epítet específic deterrimus deriva del llatí i va ser escollit pel micòleg Frieder Gröger per assenyalar les pobres propietats gustatives d'aquest bolet. Deterrimus és el superlatiu de "dēterior" (que significa menys bo) o "el pitjor, el més pobre".
El pinetell de pícea (Lactarius deterrimus) pertany a la secció Deliciosi del gènere Lactarius.
Iconografia seleccionada
Basso, Lactarius: 265., 1999[4]
Korhonen, Suomen Rouskut 107-111 pro parte. 1984[5]
Descripció
[6][7][4]Barret de fins a 12 cm de diàmetre, estès i lleugerament deprimit quan adult; de superfície llisa, víscida, no zonat o molt lleugerament, taronja asalmonat, especialment al marge, amb àrees verd grisenques en envellir.
Làmines relativament denses, d'adnates a lleugerament decurrents, ataronjades, verdoses al frec.
Cama cilíndrica, llisa i seca, ataronjada, verdosa al frec, gairebé absent d'escrobícules; típicament amb una zona blanca a la part superior, just sota les làmines.
Carn granulosa, relativament ferma excepte en el marge del barret, inicialment dolça al tast, més tard lleugerament amarga. Làtex és de color taronja, en 15-20 minuts esdevé vermell; dolç al tast.
Distribució
Comú a Europa, en especial a la central i boreal.
Ecologia
Els bolets apareixen entre juny i desembre en els boscos i plantacions de pícees, sovint en les joves.[6]
Identificació
[8][6] De tots els pinetells europeus és l'únic associat amb pícees (Picea abies). Es caracteritza pel barret ataronjat però barrejat amb tons verds, és poc zonat i la cama és de tons taronja viu, llis, sense escrobícules i amb una zona blanca a la part més superior, tocant a les làmines. El làtex és taronja i esdevé vermell entre 15-20 minuts.
Són propers però sempre vora pins el pinetell o pinetell ver (Lactarius deliciosus), el pinetell de pi negre (Lactarius quieticolor) i el rovelló pinetell (Lactarius semisanguifluus). Vora avets, el pinetell d’avet (Lactarius salmonicolor).
Usos
Comestible. És de gust més amargant que el del pinetell (Lactarius deliciosus) i no és tan apreciat.[8]
Referències
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Gràcia, Enric: La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, plana 132. Editorial Efadós, volum I, El Papiol, 2021, ISBN 978-84-18243-12-7
- ↑ Gröger, Frieder «Zur Kenntnis von Lactarius semisanguifluus Heim et Leclair». Westfälische Pilzbriefe, 7, 1968, pàg. 3-12.
- ↑ 4,0 4,1 Basso, Maria Teresa. Lactarius Pers., p:848. Alassio: Mykoflora, 1999. ISBN 88-87740-00-3.
- ↑ Korhonen, Mauri. Suomen rouskut. Helsinki: Otava, 1984. ISBN 978-951-1-07875-3.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Noordeloos, Machiel E; den Bakker, Henk C; van der Linde, Sietse; Verbeken, Annemieke; Nuytinck, Jorinde «Flora Agaricina Neerlandica Volum 7 Boletales & Russulales». Flora Agaricina Neerlandica. Edizioni Candusso, pàg. 632.
- ↑ Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ 8,0 8,1 Heilmann-Clausen, Jacob; Verbeken, Annemieke; Vesterholt, Jan. The Genus Lactarius. 2. The Danish Mycological Society, 1998, p. 150–153. ISBN 87-983581-4-6.