| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El petaure del sucre (Petaurus breviceps) pertany a un dels grups més antics dintre dels mamífers. Els petaures són animals nocturns i de costums arborícoles que s'inclouen en la mateixa subclasse dels marsupials.
Un petaure esquirol adult fa entre 13 i 18 cm des de la punta del morro a la base de la cua, la qual al seu torn és tan llarga com el cos. Els mascles solen ser una mica més grossos i pesants que les femelles (115 - 160 g pels mascles i 100 - 130 g per a les femelles). Si se'ls cuida adequadament poden viure de 8 a 15 anys, essent lo més normal 10 - 12 anys. El petaure esquirol és, valgui la redundància, un animal molt semblant als esquirols voladors. Tenen el cap curt amb un morro de color rosa, amb grans ulls i orelles. La seva cua és gairebé tan llarga com el cos i està coberta per abundant pèl.
Posseeixen una membrana a cada costat del cos que va des del cinquè dit de la mà fins al polze del peu que es denomina patagi. Aquesta membrana permet als petaures portar a terme una de les seves sorprenents capacitats. Poden planejar més de 50 m d'una branca d'un arbre a una altra, valent-se del patagi i de la cua per a dirigir-se. Els petaures també compten amb polzes oposats.
El seu color de fons és gris platejat, amb una banda negra que va des del morro a la base de la cua. La zona ventral és de color blanc brut. Els ulls estan envoltats per un antifaç fosc. Les orelles i la seva base també estan perfilades en negre. El color dels petaures salvatges és marró a causa del fet que s'impregnen amb les restes de saba dels arbres i plantes a l'interior dels troncs dels quals dorm. Quan se'ls manté en captivitat recuperen el seu color gris original al mudar. Compten amb 2 glàndules que s'encarreguen de produir una substància fortament olorosa amb la qual el mascle dominant del grup marca el seu territori, objectes i membres del grup. Una d'elles està situada a la part superior del cap i l'altra a la regió ventral del coll, després de la barbeta.
Hi ha descrites 7 subespècies de petaure esquirol i actualment ja hi ha animals albins disponibles. En la naturalesa viuen en grups de 6 a 10 individus, dormen en forats dels arbres o en nius formats per la vegetació i s'alimenten de pol·len, nèctar, insectes, fruita, mel i saba d'alguns arbres com l'acàcia o l'eucaliptus. Són originaris dels boscos de l'est i del sud d'Austràlia, a més a més de Nova Guinea.
Espècies vivents de diprotodonts |
---|
Regne Animalia · Embrancament Chordata · Classe Mammalia · Infraclasse Metatheria |
Subordre Vombatiformes |
---|
Phascolarctidae | Phascolarctos | Coala (P. cinereus) |
---|
|
---|
Vombatidae | | Uombat comú (V. ursinus) |
---|
| Uombat de musell pelut meridional (L. latifrons) · Uombat de musell pelut septentrional (L. krefftii) |
---|
|
---|
|
|
|
---|
Phalangeridae | | Cuscús gros de les illes Talaud (A. melanotis) · Cuscús gros de Sulawesi (A. ursinus) |
---|
| P. alexandrae · Cuscús de muntanya (P. carmelitae) · Cuscús terrestre de les illes Aru (P. gymnotis) · Cuscús comú oriental (P. intercastellanus) · Cuscús de l'illa Woodlark (P. lullulae) · P. matabiru · Cuscús de Telefomin (P. matanim) · Cuscús comú meridional (P. mimicus) · Cuscús comú septentrional (P. orientalis) · Cuscús de les Moluques (P. ornatus) · Cuscús de Rothschild (P. rothschildi) · Cuscús sedós (P. sericeus) · Cuscús de Stein (P. vestitus) |
---|
| S. kraemeri · Cuscús tacat (S. maculatus) · Cuscús tacat de l'illa Waigeo (S. papuensis) · Cuscús roig-i-negre (S. rufoniger) · S. wilsoni |
---|
| Cuscús petit de Sulawesi (S. celebensis) · Cuscús de les illes Banggai (S. pelengensis) |
---|
| Pòssum septentrional (T. arnhemensis) · Pòssum de muntanya (T. caninus) · Pòssum de Cunningham (T. cunninghami) · Pòssum de Johnston (T. johnstonii) · Pòssum comú (T. vulpecula) |
---|
| Pòssum de cua escatosa (W. squamicaudata) |
---|
|
---|
Burramyidae | | Pòssum pigmeu de muntanya (B. parvus) |
---|
| Pòssum pigmeu cuallarg (C. caudatus) · Pòssum pigmeu occidental (C. concinnus) · Pòssum pigmeu petit (C. lepidus) · Pòssum pigmeu oriental (C. nanus) |
---|
|
---|
|
|
|
---|
Tarsipedidae | | Pòssum de la mel (T. rostratus) |
---|
|
---|
Petauridae | | Pòssum cuagròs (D. megalura) · Pòssum de dits llargs (D. palpator) · Pòssum ratllat de l'illa Fergusson (D. tatei) · Pòssum ratllat comú (D. trivirgata) |
---|
| Pòssum de Leadbeater (G. leadbeateri) |
---|
| Petaure d'Abid (P. abidi) · Petaure de ventre groc (P. australis) · Petaure de l'illa Biak (P. biacensis) · Petaure del sucre (P. breviceps) · Petaure gràcil (P. gracilis) · Petaure esquirol (P. norfolcensis) |
---|
|
---|
Pseudocheiridae | | Uta lemuroide (H. lemuroides) |
---|
| Petaure gegant central (P. armillatus) · Petaure gegant septentrional (P. minor) · Petaure gegant meridional (P. volans) |
---|
| Uta rupestre (P. dahli) |
---|
| Uta comú (P. peregrinus) |
---|
| Uta de plana (P. canescens) · Uta de Carol (P. caroli) · Uta cendrós (P. cinereus) · Uta de Forbes (P. forbesi) · Uta del riu Herbert (P. herbertensis) · Uta emmascarat (P. larvatus) · Uta pigmeu (P. mayeri) · Uta de Schlegel (P. schlegeli) |
---|
| Uta d'Albertis (P. albertisii) · Uta verdós (P. archeri) · Uta oriental (P. corinnae) · Uta coronat (P. coronatus) · Uta vermellós (P. cupreus) |
---|
|
---|
Acrobatidae | | Pòssum pigmeu de De Vis (A. frontalis) · Pòssum pigmeu acròbata (A. pygmaeus) |
---|
| Pòssum pigmeu de cua de ploma (D. pennatus) |
---|
|
---|
|
|
|
---|
| | Ualabi llebre de bandes (L. fasciatus) |
---|
| Cangur arborícola grisenc ( D. inustus) · Cangur arborícola de Lumholtz ( D. lumholtzi) · Cangur arborícola de Bennett ( D. bennettianus) · Cangur arborícola negre ( D. ursinus) · Cangur arborícola de Matschie ( D. matschiei) · Cangur arborícola unicolor ( D. dorianus) · Cangur arborícola de Goodfellow ( D. goodfellowi) · D. mayri · D. notatus · Cangur arborícola de plana ( D. spadix) · D. pulcherrimus · Cangur arborícola de Seri ( D. stellarum) · Cangur arborícola dingiso ( D. mbaiso) · D. scottae |
---|
| Ualabi boscà comú (D. muelleri) · Ualabi boscà gros (D. hageni) · Ualabi boscà negre (D. atrata) · Ualabi boscà gris (D. luctuosa) |
---|
| Ualabi boscà petit (D. vanheurni) · Ualabi boscà de Macleay (D. macleayi) |
---|
| Ualabi llebre d'ulleres (L. conspicillatus) · Ualabi llebre occidental (L. hirsutus) |
---|
| Subgènere Macropus: Cangur gris occidental (M. fuliginosus) · Cangur gris oriental (M. giganteus) |
---|
| Ualabi àgil (N. agilis) · Ualabi de ratlla negra (N. dorsalis) · Ualabi tammar (N. eugenii) · Ualabi de cua de pinzell (N. irma) · Ualabi de Parma (M. parma) · Ualabi de Parry (N. parryi) · Ualabi de coll vermell (N. rufogriseus) |
---|
| Cangur antílop (O. antilopinus) · Cangur negre (O. bernardus) · Cangur oriental (O. robustus) · Cangur vermell (O. rufus) |
---|
| Ualabi de cua ungulada de brides (O. fraenata) · Ualabi de cua ungulada septentrional (O. unguifera) |
---|
| Grup d'espècies P. brachyotis: Ualabi rupestre d'orelles curtes (P. brachyotis) · Ualabi rupestre de Burbidge (P. burbidgei) · Ualabi rupestre petit (P. concinna) Grup d'espècies P. xanthopus: Ualabi rupestre de Prosèrpina (P. persephone) · Ualabi rupestre de Rothschild (P. rothschildi) · Ualabi rupestre de cua anellada (P. xanthopus) Grup d'espècies P. lateralis/penicillata: Ualabi rupestre de l'illa Great Palm (P. assimilis) · Ualabi rupestre del Cap York (P. coenensis) · Ualabi rupestre de Godman (P. godmani) · Ualabi rupestre de Herbert (P. herberti) · Ualabi rupestre desguarnit (P. inornata) · Ualabi rupestre de peus negres (P. lateralis) · Ualabi rupestre de Mareeba (P. mareeba) · Ualabi rupestre de cua de pinzell (P. penicillata) · Ualabi rupestre de coll porpra (P. purpureicollis) · Ualabi rupestre del mont Claro (P. sharmani) |
---|
| Quoca (S. brachyurus) |
---|
| Ualabi de panxa vermella (T. billardierii) · Ualabi de Brown (T. browni) · Ualabi de Brun (T. brunii) · Ualabi de Calaby (T. calabyi) · Ualabi de muntanya (T. lanatus) · Ualabi de potes vermelles (T. stigmatica) · Ualabi de clatell vermell (T. thetis) |
---|
| Ualabi cuanegre (W. bicolor) |
---|
|
---|
|
|
|
---|
Potoroidae | | Cangur rata vermellós (A. rufescens) |
---|
| Cangur rata de Tasmània (B. gaimardi) · Cangur rata de Lesueur (B. lesueur) · Cangur rata de cua d'escombra (B. penicillata) · Cangur rata septentrional (B. tropica) |
---|
| Cangur rata de peus llargs (P. longipes) · Cangur rata de musell llarg (P. tridactylus) · Cangur rata de Gilbert (P. gilbertii) |
---|
|
---|
Hypsiprymnodontidae | | Cangur rata mesquer (H. moschatus) |
---|
|
---|
|
|
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petaure del sucre
Bases de dades taxonòmiques | BOLD COL EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL |
---|