Pedro Cantero Cuadrado
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 febrer 1902 Carrión de los Condes (província de Palència) |
| Mort | 19 desembre 1978 (76 anys) Madrid |
 Arquebisbe emèrit de Saragossa | |
| 3 juny 1977 – 19 desembre 1978 | |
 Procurador a Corts | |
| 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
| 97è Arquebisbe de Saragossa | |
| 20 maig 1964 – 3 juny 1977 ← Casimiro Morcillo González – Elías Yanes Álvarez → Diòcesi: arquebisbat de Saragossa | |
| 1r Bisbe de Huelva | |
| 22 octubre 1953 – 20 maig 1964 – José María García Lahiguera → Diòcesi: bisbat de Huelva | |
| Bisbe de Barbastre | |
| 19 desembre 1951 – 22 octubre 1953 ← Arturo Tabera Araoz – Segundo Garcia de Sierra y Méndez → Diòcesi: bisbat de Barbastre | |
| Dades personals | |
| Ideologia | Franquisme |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat Pontifícia de Comillas Universitat Central |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | bisbe catòlic romà (1952–), prevere catòlic de ritu romà (1926–), polític |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Consagració | Leopoldo Eijo y Garay |
Premis
| |
Pedro Cantero Cuadrado (Carrión de los Condes, 3 de febrer de 1902 - Saragossa, 19 de desembre de 1978) va ser un religiós espanyol, notable per arribar a ser Bisbe de Barbastre, de Huelva i Arquebisbe de Saragossa.
Biografia
Destacat estudiant, es va doctorar en dret per la Universitat de Madrid i va ser ordenat sacerdot en 1926.[1] Durant la Guerra Civil Espanyola es va significar en el bàndol nacional com a capellà de cavalleria.[2] Després de la guerra, va participar en Auxili Social, òrgan vinculat a la Falange Espanyola. Eclesiàsticament, va començar una prometedora carrera com a Bisbe de Barbastre en 1952, sent en 1954 promogut a la més important seu episcopal de Huelva. En 1964, va ser nomenat arquebisbe de Saragossa.
Com a tal, va ser una influent personalitat, sent nomenat en 1967 procurador de les Corts Franquistes per designació directa de Francisco Franco. Va ser un destacat conservador, que va tractar d'ofegar els vessants més obreristes de l'Església.[3] En 1973, com a degà dels representants episcopals en corts va ser elegit membre del Consell del Regne.[4] Es va significar per enfrontar-se als sacerdots de tendències més progressistes de la seva parròquia arran de la deposició del rector de Favara de Matarranya en 1974.[5] A la mort de Franco en 1975 va ser membre del Consell de Regència, però la seva mala salut li va obligar a deixar els seus càrrecs en 1977.[2]
Va morir a Madrid el 19 de desembre de 1978 després de diversos anys de complicacions cardíaques.[6]
Referències
- ↑ «Doctor Cantero Cuadrado». Huelvainformación.
- ↑ 2,0 2,1 «Cantero Cuadrado, Pedro». Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 5 novembre 2014].
- ↑ «Curas que osaron encararse a Franco». Redes Cristianas. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 5 novembre 2014].
- ↑ «Franco presidió el juramento de los tres nuevos consejeros del Reino». Archivo Linz de la Transición Española.
- ↑ «La Iglesia que resistió al franquismo».
- ↑ «Murió el arzobispo Cantero Cuadrado». El País.