Paulo Ribenboim
Paulo (esquerra) amb els seus germans Hermano (centre) i Mario (esquerra) quan eren petits | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 març 1928 (96 anys) Recife (Brasil) |
Formació | Universitat de Bonn (1953–1956) Universitat de Nancy (1950–1952) Universitat Federal de Rio de Janeiro (1946–1948) Colégio Andrews (1943–1945) |
Tesi acadèmica | Sobre a teoria das valorizações de Krull (1957 ) |
Director de tesi | Jean Dieudonné, Wolfgang Krull i Cândido Lima da Silva Dias |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, teoria de nombres i àlgebra |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Queen's University (1962–) Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (1959–1962) Instituto Nacional de Matemática Pura e Aplicada (1956–1959) Universitat Federal de Rio de Janeiro (1952–1953) Centro Brasileiro de Pesquisas Físicas (1949–1950) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Andrew Granville, Karl Dilcher, Aron Simis, Murray Marshall, Tenkasi Viswanathan, Jan Minac, Malcolm Griffin, Syed Fakhruddin, Tor Gulliksen, George Maxwell, Gordon Edwards i Danielle Gondard |
Família | |
Cònjuge | Huguette Demangelle |
Premis
|
Paulo Ribenboim (Recife, 13 de març de 1928) és un matemàtic brasiler.
Vida i Obra
Nascut a Recife, capital de Pernambuco, la família es va traslladar a Rio de Janeiro quan ell tenia vuit anys. Va ser escolaritzat en aquesta ciutat i el 1946 va ingressar a la universitat de Brasil (actual universitat Federal de Rio de Janeiro) en la qual es va graduar el 1948. Els anys següents va ser assistent de Maurício Peixoto a l'escola d'enginyeria[1] fins que el 1950 va marxar a França amb una beca per estudiar amb Jean Dieudonné a la universitat de Nancy.[2] El 1952 es va traslladar a Bonn per seguir estudiant amb Wolfgang Krull.[3] Retornat a Brasil, el 1957 va obtenir el doctorat a la universitat de São Paulo.[4]
En no trobar cap lloc de treball adient en el seu país, el 1959 va anar als Estats Units per a ser professor de la universitat d'Illinois a Urbana-Champaign, càrrec que va mantenir fins al 1962, quan no li va ser renovat el visat, i va marxar al Canadà on va ser professor de la universitat Queen's de Kingston (Ontario), fins que es va retirar i va passar a ser professor emèrit.[5]
Ribenboim ha publicat més de 250 obres,[6] entre elles 30 llibres, en els camps de la teoria de nombres i de l'àlgebra. Va ser l'editor de les Obres Escollides de Wolfgang Krull (1999).[7] També va publicar diversos llibres divulgatius, com My Numbers, My Friends (2000),[8] on es pregunta sobre diversos galimaties aritmètics, sobre els nombres de Fibonacci, sobre els nombres primers o sobre quina mena de nombre és ?.[9]
Referències
- ↑ Azevedo, Colli i Toscano Melo, 2008, p. 24.
- ↑ Azevedo, Colli i Toscano Melo, 2008, p. 26.
- ↑ Azevedo, Colli i Toscano Melo, 2008, p. 28.
- ↑ Azevedo, Colli i Toscano Melo, 2008, p. 29.
- ↑ Azevedo, Colli i Toscano Melo, 2008, p. 31.
- ↑ Azevedo, Colli i Toscano Melo, 2008, p. 22.
- ↑ Krull, Wolfgang. Wolfgang Krull: Gesammelte Abhandlungen / Collected Papers. Volume 1+2 (en alemany). Walter de Gruyter, 2013-07-31. ISBN 978-3-11-080102-6.
- ↑ Ribenboim, Paulo. My Numbers, My Friends: Popular Lectures on Number Theory (en anglès). Springer Science & Business Media, 2006-05-10. ISBN 978-0-387-22754-2.
- ↑ Shiu, 2001, p. 540.
Bibliografia
- Azevedo, Alberto; Colli, Eduardo; Toscano Melo, Severino «Paulo Ribenboim; Seis décadas de matemática» (en portuguès). Matemática Universitária, Vol. 45, 2008, pàg. 20-43. ISSN: 0102-8545.
- Guy, Richard K. Unsolved Problems in Number Theory (en anglès). Springer, 2004. ISBN 978-1-4419-1928-1.
- Shiu, P. «My numbers, my friends. Popular lectures on number theory, by Paulo Ribenboim» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 85, Num. 504, 2001, pàg. 540-541. DOI: 10.2307/3621797. ISSN: 0025-5572.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paulo Ribenboim» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Algebra: celebrating Paulo Ribenboim's ninetieth birthday» (en anglès). Universitat de Sao Paulo, 2018. [Consulta: 24 octubre 2023].