Partícula en un potencial central

En mecànica quàntica, un potencial central és un potencial, en el qual l'energia potencial V {\displaystyle V} de cada partícula depèn només de la distància r {\displaystyle r} entre la partícula i el centre del potencial.

Cas general

Considerem una partícula de massa m {\displaystyle m} en un potencial central. La funció d'ona de la partícula ha de satisfer l'equació de Schrödinger independent del temps: 2 ψ + 2 m 2 ( E V ) ψ = 0 {\displaystyle \nabla ^{2}\psi +{\frac {2m}{\hbar ^{2}}}\,(E-V)\,\psi =0}

Com que un potencial central té simetria esfèrica, l'equació de Schrödinger es pot expressar en coordenades esfèriques, amb l'origen de coordenades al centre del potencial: 1 r 2 r ( r 2 ψ r ) + 1 r 2 sin θ θ ( sin θ ψ θ ) + 1 r 2 sin 2 θ 2 ψ φ 2 + 2 m 2 ( E V ) ψ = 0 {\displaystyle {\frac {1}{r^{2}}}{\frac {\partial }{\partial r}}\left(r^{2}\,{\frac {\partial \psi }{\partial r}}\right)+{\frac {1}{r^{2}\,\sin \theta }}{\frac {\partial }{\partial \theta }}\left(\sin \theta \,{\frac {\partial \psi }{\partial \theta }}\right)+{\frac {1}{r^{2}\,\sin ^{2}\theta }}{\frac {\partial ^{2}\psi }{\partial \varphi ^{2}}}+{\frac {2m}{\hbar ^{2}}}(E-V)\psi =0}

Si suposem que les solucions de l'equació són separables, ψ ( r , θ , φ ) = R ( r ) Y ( θ , φ ) {\displaystyle \psi (r,\theta ,\varphi )=R(r)\,Y(\theta ,\varphi )} s'obté, substituint i multiplicant per r 2 / R Y {\displaystyle r^{2}/RY} : 1 R d d r ( r 2 d R d r ) + 2 m r 2 2 ( E V ) = 1 Y sin θ θ ( sin θ Y θ ) 1 Y sin 2 θ 2 Y φ 2 {\displaystyle {\frac {1}{R}}{\frac {\mathrm {d} }{\mathrm {d} r}}\left(r^{2}\,{\frac {\mathrm {d} R}{\mathrm {d} r}}\right)+{\frac {2mr^{2}}{\hbar ^{2}}}(E-V)=-{\frac {1}{Y\,\sin \theta }}{\frac {\partial }{\partial \theta }}\left(\sin \theta \,{\frac {\partial Y}{\partial \theta }}\right)-{\frac {1}{Y\,\sin ^{2}\theta }}{\frac {\partial ^{2}Y}{\partial \varphi ^{2}}}}

El membre de l'esquerra (part radial) depèn només de r {\displaystyle r} i el membre de la dreta (part angular) depèn només de θ {\displaystyle \theta } i φ {\displaystyle \varphi } . Per tal que l'equació es satisfaci, cada membre ha de ser igual a una constant, que escollirem que sigui l ( l + 1 ) {\displaystyle l(l+1)} . D'aquesta manera, obtenim dues equacions:

  • Equació radial: 1 R d d r ( r 2 d R d r ) + 2 m r 2 2 ( E V ) = l ( l + 1 ) {\displaystyle {\frac {1}{R}}{\frac {\mathrm {d} }{\mathrm {d} r}}\left(r^{2}\,{\frac {\mathrm {d} R}{\mathrm {d} r}}\right)+{\frac {2mr^{2}}{\hbar ^{2}}}\left(E-V\right)=l(l+1)}
  • Equació angular: 1 Y sin θ θ ( sin θ Y θ ) 1 Y sin 2 θ 2 Y φ 2 = l ( l + 1 ) {\displaystyle -{\frac {1}{Y\sin \theta }}{\frac {\partial }{\partial \theta }}\left(\sin \theta \,{\frac {\partial Y}{\partial \theta }}\right)-{\frac {1}{Y\sin ^{2}\theta }}{\frac {\partial ^{2}Y}{\partial \varphi ^{2}}}=l(l+1)}

Separació de l'equació angular

L'equació angular es pot multiplicar per Y sin 2 θ {\displaystyle Y\sin ^{2}\theta } : sin θ θ ( sin θ Y θ ) + 2 Y φ 2 = l ( l + 1 ) Y sin 2 θ {\displaystyle \sin \theta \,{\frac {\partial }{\partial \theta }}\left(\sin \theta \,{\frac {\partial Y}{\partial \theta }}\right)+{\frac {\partial ^{2}Y}{\partial \varphi ^{2}}}=-l(l+1)\,Y\sin ^{2}\theta }

Si suposem que les solucions de l'equació són separables, Y ( θ , φ ) = Θ ( θ ) Φ ( φ ) {\displaystyle Y(\theta ,\varphi )=\Theta (\theta )\,\Phi (\varphi )} s'obté, substituint i dividint per Θ Φ {\displaystyle \Theta \Phi } : sin θ Θ d d θ ( sin θ d Θ d θ ) + l ( l + 1 ) sin 2 θ = 1 Φ d 2 Φ d φ 2 {\displaystyle {\frac {\sin \theta }{\Theta }}\,{\frac {\mathrm {d} }{\mathrm {d} \theta }}\left(\sin \theta \,{\frac {\mathrm {d} \Theta }{\mathrm {d} \theta }}\right)+l(l+1)\,\sin ^{2}\theta =-{\frac {1}{\Phi }}{\frac {\mathrm {d} ^{2}\Phi }{\mathrm {d} \varphi ^{2}}}}

El membre de l'esquerra (part polar) depèn només de θ {\displaystyle \theta } i el membre de la dreta (part azimutal) depèn només de φ {\displaystyle \varphi } . Per tal que l'equació es satisfaci, cada membre ha de ser igual a una constant, que escollirem que sigui m 2 {\displaystyle m^{2}} . D'aquesta manera, obtenim dues equacions:

  • Equació polar: sin θ Θ d d θ ( sin θ d Θ d θ ) + l ( l + 1 ) sin 2 θ = m 2 {\displaystyle {\frac {\sin \theta }{\Theta }}\,{\frac {\mathrm {d} }{\mathrm {d} \theta }}\left(\sin \theta \,{\frac {\mathrm {d} \Theta }{\mathrm {d} \theta }}\right)+l(l+1)\,\sin ^{2}\theta =m^{2}}
  • Equació azimutal: 1 Φ d 2 Φ d φ 2 = m 2 {\displaystyle -{\frac {1}{\Phi }}{\frac {\mathrm {d} ^{2}\Phi }{\mathrm {d} \varphi ^{2}}}=m^{2}}

Equació azimutal

La solució general de l'equació azimutal és: Φ m = A e i m φ + B e i m φ {\displaystyle \Phi _{m}=A\,\mathrm {e} ^{\mathrm {i} m\varphi }+B\,\mathrm {e} ^{-\mathrm {i} m\varphi }} on A {\displaystyle A} i B {\displaystyle B} són constants arbitràries.

Com que la funció d'ona ha de ser univaluada i periòdica en φ {\displaystyle \varphi } , la funció Φ {\displaystyle \Phi } també ha de ser univaluada i periòdica en φ {\displaystyle \varphi } , és a dir, Φ ( φ ) = Φ ( φ + 2 π ) {\displaystyle \Phi (\varphi )=\Phi (\varphi +2\pi )} . En aquest cas, el nombre m {\displaystyle m} , que s'anomena nombre quàntic magnètic, ha de ser un nombre enter: m = 0 , ± 1 , ± 2 , {\displaystyle m=0,\pm 1,\pm 2,\ldots }

Les solucions independents e i m φ {\displaystyle \mathrm {e} ^{-\mathrm {i} m\varphi }} coincideixen amb les solucions independents e i m φ {\displaystyle \mathrm {e} ^{\mathrm {i} m\varphi }} per a m {\displaystyle m} negatius. Per tant, podem prendre B = 0 {\displaystyle B=0} sense pèrdua de generalitat: Φ m = A e i m φ {\displaystyle \Phi _{m}=A\,\mathrm {e} ^{\mathrm {i} m\varphi }}

Normalitzant Φ m {\displaystyle \Phi _{m}} , s'obté: 1 = 0 2 π Φ m Φ m d φ = | A | 2 0 2 π d φ = 2 π | A | 2 A = 1 2 π {\displaystyle 1=\int _{0}^{2\pi }\Phi _{m}\Phi _{m}^{*}\,\mathrm {d} \varphi =\vert A\vert ^{2}\int _{0}^{2\pi }\mathrm {d} \varphi =2\pi \,\vert A\vert ^{2}\quad \Longrightarrow \quad A={\frac {1}{\sqrt {2\pi }}}}

Per tant, les funcions azimutals normalitzades s'expressen com: Φ m = 1 2 π e i m φ {\displaystyle \Phi _{m}={\frac {1}{\sqrt {2\pi }}}\,e^{im\varphi }}

Equació polar

L'equació polar es pot multiplicar per Θ / sin 2 θ {\displaystyle \Theta /\sin ^{2}\theta } : 1 sin θ d d θ ( sin θ d Θ d θ ) + [ l ( l + 1 ) m 2 sin 2 θ ] Θ = 0 {\displaystyle {\frac {1}{\sin \theta }}\,{\frac {\mathrm {d} }{\mathrm {d} \theta }}\left(\sin \theta \,{\frac {\mathrm {d} \Theta }{\mathrm {d} \theta }}\right)+\left[l(l+1)-{\frac {m^{2}}{\sin ^{2}\theta }}\right]\Theta =0}

Fent el canvi de variables x = cos θ {\displaystyle x=\cos \theta } : d d x ( sin 2 θ d Θ d x ) + [ l ( l + 1 ) m 2 sin 2 θ ] Θ = 0 {\displaystyle {\frac {\mathrm {d} }{\mathrm {d} x}}\left(\sin ^{2}\theta \,{\frac {\mathrm {d} \Theta }{\mathrm {d} x}}\right)+\left[l(l+1)-{\frac {m^{2}}{\sin ^{2}\theta }}\right]\Theta =0}

Fent la substitució sin 2 θ = 1 x 2 {\displaystyle \sin ^{2}\theta =1-x^{2}} : d d x [ ( 1 x 2 ) d Θ d x ] + [ l ( l + 1 ) m 2 1 x 2 ] Θ = 0 {\displaystyle {\frac {\mathrm {d} }{\mathrm {d} x}}\left[(1-x^{2})\,{\frac {\mathrm {d} \Theta }{\mathrm {d} x}}\right]+\left[l(l+1)-{\frac {m^{2}}{1-x^{2}}}\right]\Theta =0}

Finalment, aplicant la regla de la derivada d'un producte, s'obté l'expressió següent: ( 1 x 2 ) d 2 Θ d x 2 2 x d Θ d x + [ l ( l + 1 ) m 2 1 x 2 ] Θ = 0 {\displaystyle (1-x^{2})\,{\frac {\mathrm {d} ^{2}\Theta }{\mathrm {d} x^{2}}}-2x\,{\frac {\mathrm {d} \Theta }{\mathrm {d} x}}+\left[l(l+1)-{\frac {m^{2}}{1-x^{2}}}\right]\Theta =0} que és una equació associada de Legendre.

Com que la funció d'ona ha de ser univaluada i contínuament diferenciable, la funció Θ {\displaystyle \Theta } també ha de ser univaluada i contínuament diferenciable. En aquest cas, el nombre l {\displaystyle l} , que s'anomena nombre quàntic azimutal, ha de ser un nombre enter. A més, l'equació associada de Legendre té solucions no nul·les quan | m | l {\displaystyle |m|\leq l} , és a dir, quan m = 0 , ± 1 , ± 2 , , ± l {\displaystyle m=0,\pm 1,\pm 2,\ldots ,\pm l}

La solució general de l'equació associada de Legendre per a x = cos θ {\displaystyle x=\cos \theta } és: Θ l m = C P l m ( cos θ ) + D Q l m ( cos θ ) {\displaystyle \Theta _{lm}=C\,P_{l}^{m}(\cos \theta )+D\,Q_{l}^{m}(\cos \theta )} on C {\displaystyle C} i D {\displaystyle D} són constants arbitràries, i P l m {\displaystyle P_{l}^{m}} i Q l m {\displaystyle Q_{l}^{m}} són les funcions associades de Legendre de primera i segona espècie, respectivament.

Bibliografia

  • L. D. Landau i E. M. Lifshitz. Quantum mechanics. Non-relativistic theory. 2a ed. Oxford: Pergamon, 1965.
  • E. Merzbacher. Quantum mechanics. 3a ed. Nova York: Wiley, 1998.
  • L. I. Schiff. Quantum mechanics. 3a ed. Nova York: McGraw-Hill, 1968.
  • L. Pauling i E. B. Wilson. Introduction to quantum mechanics. Nova York: McGraw-Hill, 1935.