Pantà de Margalef

DadesTipusPresa de volta Modifica el valor a WikidataObertura1995 Modifica el valor a WikidataÚsenergia hidroelèctrica, regadiu i aigua potable Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesAlçada34 m Modifica el valor a WikidataLongitud96 m Modifica el valor a Wikidata Volum22.870 m³ Modifica el valor a WikidataCabal570 m³/s (sobreeixidor)
9,7 m³/s (canal de desguàs) Modifica el valor a WikidataAltitudcoronament de presa:  434 m
cota de fonamentació:  400 m Modifica el valor a WikidataSobreeixidor1Canal de desguàs1 Modifica el valor a Wikidata EmbassamentNompantà de Margalef Modifica el valor a WikidataAltitud434 m Modifica el valor a WikidataSuperfície31,57 ha Modifica el valor a WikidataConca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata (97,02 km² Modifica el valor a Wikidata)Volum2,98 hm³ Modifica el valor a Wikidata Localització geogràficaEntitat territorial administrativaMargalef (Priorat) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 15′ N, 0° 50′ E / 41.25°N,0.83°E / 41.25; 0.83
ActivitatPropietat deAgència Catalana de l'Aigua Modifica el valor a Wikidata

El pantà de Margalef és un embassament que pertany al riu de Montsant (conca del riu Ebre), creat per una presa situada al municipi de Margalef, que s'estén pel seu terme municipal, a la comarca del Priorat.[1]

El pantà fou projectat el 1984 i va ser inaugurat el 1992. Té una capacitat de 2,84 hm³ d'aigua.[2] És una presa d'arc de gravetat, amb capacitat per a 3 hm³, que serveix per regar les terres dels termes de Cabassers, la Bisbal de Falset i del mateix Margalef. Part de la seva aigua es transvasa a la Palma d'Ebre, fora de la conca del Montsant.

L'obra va estar envoltada de força polèmica perquè significava un tall deleteri en l'estructura i la funció d'un dels ecosistemes fluvials fins aleshores més rics i ben conservats de tota la Catalunya mediterrània. Malgrat que el resultat d'un estudi d'impacte ambiental va resultar crític -és a dir que els impactes no eren assumibles ni compensats pels beneficis que l'obra produiria-, i que es van presentar alternatives que permetien emmagatzemar quantitats equiparables d'aigua sense malmetre aquest tram de riu, per un pacte polític entre els batlles de la zona i el govern de es va aprovar el projecte.

« A la Generalitat pensem en els pobles perquè el lloc més amagat de Catalunya, en aquest forat on som avui, també és Catalunya. »
— Jordi Pujol Discurs de la inauguració del pantà de Margalef, 1995[3]

Referències

  1. ↑ «Pantà de Margalef». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Hidrologia: Parc Natural de la Serra de Montsant». Parcs naturals de Catalunya. [Consulta: 17 gener 2022].
  3. ↑ Borbonès Juanpere, Natàlia. «Un nou president, un nou gerent». A: SOS Priorat: sumari d'un consell comarcal. Valls: Cossetània, 1999, p. 21. ISBN 84-89890-32-3. 

Enllaços externs

  • «Agència Catalana de l'Aigua».
  • «Àrea de lleure de l'embassament de Margalef». Priorat Turisme.
  • «L'embassament de Margalef, ple a vessar». CCMA, 29-03-2015. [Consulta: 16 gener 2022].
Bases d'informació