Mu del Dragó
Mu del Dragó | |
---|---|
Tipus | estrella múltiple, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
Tipus espectral (estel) | F6V+F6V[1] |
Constel·lació | Dragó |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Radi | 2,32 R☉ |
Magnitud absoluta | 3,72 |
Magnitud aparent (V) | 4,23 (banda J)[2] 3,95 (banda H)[2] 3,76 (banda K)[2] |
Massa | 1,2 M☉ |
Temperatura efectiva | 6.419 K[3] |
Paral·laxi | 36,45 mas[4] |
Moviment propi (declinació) | 67,87 mas/a [4] |
Moviment propi (ascensió recta) | −58,16 mas/a [4] |
Velocitat radial | −17,3 km/s[5] |
Ascensió recta (α) | 17h 5m 20.124s[4] |
Declinació (δ) | 54° 28' 12.0994''[4] |
Lluminositat | 2,78 lluminositats solars |
Format per | mu. Dra A mu. Dra B |
Catàlegs astronòmics | |
HIP 83608 (Catàleg Hipparcos) IRAS 17042+5432 (IRAS) 2MASS J17052018+5428126 (2MASS) SAO 30239 (Catàleg SAO) μ Dra (nomenclatura de Bayer) ADS 10345 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) 1ES 1704+54.5 (Einstein Slew survey, Version No. 1) PLX 3890 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) WDS J17053+5428AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) BD+54 1857 (Bonner Durchmusterung) CCDM J17053+5428AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) GC 23092 (Catàleg General de Boss) HIC 83608 (Hipparcos Input Catalogue) IDS 17033+5436 AB (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) PPM 35805 (Catàleg d'estrelles PPM) TD1 19983 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) UBV 14438 (UBV) PMSC 17033+5436 (MSC - a catalogue of physical multiple stars) 21 Dra (nomenclatura de Flamsteed) TIC 198355687 (TESS Input Catalog) AG+54 1079 (AGK3U) UBV M 3887 (UBV) |
Mu del Dragó (μ Draconis) és un sistema estel·lar múltiple de la constel·lació del Dragó. El seu component principal, Mu del Dragó A, rep el nom d'Alrakis, que prové de l'àrab ar-rāqiṣ, «el dançant». Es troba a 88 anys llum de distància del sistema solar.
Les dues components principals del sistema són dues nanes grogues de tipus espectral F5V i F7V.[6] Ambdues de magnitud aparent +5,8, són semblants a Tabit (π3 Orionis), γ Serpentis o χ Draconis A, aquesta última també al Dragó.[7][8] Igual que el Sol, són estels de la seqüència principal encara que més calents i lluminosos que aquest. Així, la lluminositat conjunta del sistema equival a 7 vegades la lluminositat solar. Els dos estels tenen una grandària semblant, sent el seu radi aproximadament un 50 % més gran que el radi solar.[9] La massa estimada de l'estrella F5 és un 20 % major que la del Sol, mentre que la de la seva companya és un 10 % major que la del nostre estel.[6]
El període orbital del sistema és de 672 anys, sent la separació mitjana entre ambdós components de 109 UA. No obstant això, l'acusada excentricitat de l'òrbita fa que la separació variï en un factor de 2,5 entre 62 i 156 UA; l'últim periastre va tenir lloc en 1949. El pla orbital està inclinat 35º respecte al plànol del cel.[10]
Al mateix temps, l'estel de tipus F7 té una companya propera. Aquesta és una nana groga de tipus G4V semblant al Sol, amb una massa estimada de 0,9 masses solars. La separació mitjana entre aquests dos estels és ~ de 4 UA.[6] Una quarta component llunyana orbita al voltant de les altres tres estels amb un període de l'ordre de 4000 anys.[11] De magnitud aparent +11,7, sembla una nana roja de tipus M3.[12]
Referències
- ↑ Milton Humason «The Spectroscopic Absolute Magnitudes and Parallaxes of 4179 Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, abril 1935, pàg. 187–291. DOI: 10.1086/143628.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
- ↑ Martin Asplund «New constraints on the chemical evolution of the solar neighbourhood and Galactic disc(s)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-05-2011, pàg. A138. DOI: 10.1051/0004-6361/201016276.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Birgitta Nordström «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. II. New uvby calibrations and rediscussion of stellar ages, the G dwarf problem, age-metallicity diagram, and heating mechanisms of the disk» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, novembre 2007, pàg. 519–537. DOI: 10.1051/0004-6361:20077221.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Docobo, José A.; Andrade, Manuel «A Methodology for the Description of Multiple Stellar Systems with Spectroscopic Subcomponents». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 681-695.
- ↑ HD 154906 (SIMBAD)
- ↑ HD 154905 (SIMBAD)
- ↑ Arrakis (Stars, Jim Kaler)
- ↑ «Arrakis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ Arrakis Arxivat 2016-01-05 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ GJ 9584 C (SIMBAD)