Monestir de Cozia
arquitectura romana d'Orient
45° 16′ 18″ N, 24° 18′ 56″ E / 45.27159°N,24.31549°E / 45.27159; 24.31549 |
El monestir de Cozia el va fer construir Mircea I de Valàquia prop de Călimănești el 1388 i hi ha també la seva tomba. És un dels monuments d'art i arquitectura medievals més importants de Romania.
Història
El nom del monestir és d'origen cumà i significa "noguer", de la paraula turca koz, que vol dir noguera.[1] El nom original del lloc era l'equivalent romanès, Nucetul. Tanmateix, ja el 1387, un document de Mircea cel Bătrân utilitza el nom actual.
El claustre fortificat data de la fundació (1388) i és l'únic d'estil bizantí que es conserva a Romania. Disposa de dues capelles al costat cap al riu Olt i les seves cúpules bizantines es reflecteixen a l'aigua. És un dels punts de referència cultural i natural més emblemàtics de Romania.
L'aspecte de l'església el van modificar Neagoe Basarab (1517), i també Şerban Cantacuzino i Constantin Brâncoveanu (1707), que van afegir una galeria, una nova font, una capella i una torre de vigilància, afegint a la seva arquitectura l'"estil brâncovenesc".
Les decoracions de les facetes de les parets amb rosetes de pedra, fileres horitzontals de maó i pedra d'estil bizantí i marcs verticals no tenen precedents en l'arquitectura valaca. La semblança amb l'església de Lazarica indica que Mircea I el vell va fer optar també per artesans serbis de l'Escola de Morava.
Cozia es va pintar entre 1390 i 1391. Alguns dels frescs originals (1390) encara estan ben conservats.
Museu
Cozia disposa d'un museu d'exposició d'art antic: manuscrits i gravats antics, brodats i objectes de culte.
Enterraments
Referències
- ↑ Iordan, Iorgu. Toponimia romînească. Bucharest: Editura Academiei Republicii Populare Romîne, 1963, p. 84. OCLC 460710897.
Enllaços externs
- El monestir de Cozia, lloc oficial, però actualment (3 de setembre de 2015) piratejat per algun sistema de programari maliciós.
- (in Romanian) Mănăstirea Cozia, a Episcopia Râmnicului
- Visita virtual al monestir de Cozia Arxivat 2014-02-28 a Wayback Machine.