Merlet major
Pyrgus alveus  | |
|---|---|
 Imago a la Província d'Ardahan, Turquia | |
| Dades | |
| Hoste | Potentil·la, Heliantem i Polígala |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 174248 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Hesperiidae |
| Tribu | Pyrgini |
| Gènere | Pyrgus |
| Espècie | Pyrgus alveus (Hübner, 1803) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Papilio alveus |
El merlet major (Pyrgus alveus)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Hesperiidae.
Distribució
Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica, centre de la península Itàlica als Apenins, i centre de Grècia fins als 63°N a Escandinàvia, Finlàndia i nord-oest de la Rússia europea. També present al nord d'Àfrica, al Marroc i Algèria, així com a l'Àsia temperada des de Turquia fins a l'oest i sud de Sibèria, Mongòlia, Transbaikàlia i nord de la Xina. Absent de la façana nord de la part central d'Europa, des del nord-oest de França fins a Dinamarca, així com de les principals illes mediterrànies i de les illes Britàniques.[3][4] A la península Ibèrica es troba en zones muntanyoses de la meitat nord, mentre que és més escassa en altres serralades de la meitat sud, com les Serralades Bètiques. A Catalunya es troba als Pirineus, Prepirineus, Serralada Transversal i Montseny, mentre que als Ports de Tortosa-Beseit hi havia estat present, però no es disposa de dades recents.[5]
Descripció
Envergadura alar d'entre 24 i 29 mm.[6] Lleuger dimorfisme sexual en presentar el mascle un plec costal a l'ala anterior i un pinzell de pèls a la tíbia de la pota posterior. Anvers de l'ala anterior amb el fons bru fosc, una escamació grisa a la base i diverses petites taques blanques, sobretot a la meitat exterior. Anvers de l'ala posterior també de color bru fosc amb taques blanquinoses difuses que formen dues bandes. Ambdues ales tenen les fímbries escaquejades. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers, però més clara. Revers de l'ala posterior amb el fons bru verdós i diverses taques blanques, de les quals en destaca una amb el marge interior recte a la part exterior (espais E4–E5), la qual permet distingir-la d'altres membres del gènere Pyrgus amb qui conviu a l'alta muntanya. En el cas del molt semblant merlet bessó (Pyrgus bellieri), és necessari estudiar la genitàlia masculina per separar-los.[5]
-
Anvers
Hàbitat
Zones herbades, tant seques com humides, amb abundància de flors, com ara prats, clarianes, barrancs o vores de camins. A Escandinàvia, en altitud, ocupa erms pedregosos amb prats humits i rierols, mentre que a baixa alçada es troba en sòls secs amb herba escassa.[4][6] Rang altitudinal des dels 100 m fins als 2800 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses rosàcies de caràcter herbaci del gènere Potentilla, com ara P. sterilis al centre d'Europa, i cistàcies del gènere Helianthemum, sobretot H. nummularium, però també H. croceum al nord d'Àfrica i H. hirtum al sud de la península Ibèrica, on també s'ha registrat la cistàcia Halimium lasianthum. A Escandinàvia també es coneix la rosàcia Agrimonia eupatoria.[6][4]
Període de vol i hibernació
A gran part de la seva distribució vola en una generació entre finals de juny i i mitjans d'agost, en funció de la localitat, l'altitud i la temporada, mentre que al nord d'Àfrica també vola en una generació, però entre finals de maig i finals de juny.[4] A Catalunya, s'observa el màxim d'adults al mes de maig, tot i que se'n poden veure durant tot l'estiu fins al setembre, de manera que podria ser que existís una segona generació parcial. Tot i això, la dificultat de separar aquesta espècie del molt semblant merlet bessó (Pyrgus bellieri), fa que aquest aspecte de la seva ecologia no estigui confirmat.[5] Hiverna com a eruga a gran part de la seva distribució, excepte al seu extrem nord, a Escandinàvia, on hiberna com a ou.[6][4]
Comportament i particularitats biològiques
Els mascles són territorials. Les erugues s'aixopluguen en una fulla de la seva planta nutrícia que mantenen plegada amb fils de seda.[6]
Espècies ibèriques similars
- Merlet boreal (Pyrgus andromedae)
- Merlet ruderal (Pyrgus armoricanus)
- Merlet bessó (Pyrgus bellieri)
- Merlet alpí (Pyrgus cacaliae)
- Merlet reial (Pyrgus carthami)
- Pyrgus cinarae
- Merlet rogenc (Pyrgus cirsii)
- Merlet comú (Pyrgus malvoides)
- Merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
- Merlet olivaci (Pyrgus serratulae)
- Pyrgus sidae
Galeria
-
Anvers d'un adult -
Revers d'un adult
Referències
- ↑ «Merlet major». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 8 setembre 2024].
- ↑ «Pyrgus alveus» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 8 setembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)