Maximilien de Béthune, duc de Sully
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 desembre 1560 Rosny-sur-Seine (França) |
Mort | 22 desembre 1641 (81 anys) Château de Villebon (França) (en) |
Sepultura | castell de Sully-sur-Loire (capella) (1999–) Nogent-le-Rotrou (1641–1999) |
Superintendent of Finances (en) | |
1598 – 1611 | |
Governador de la Bastilla | |
Ministre principal de França | |
– Nicolas IV de Neufville de Villeroy → | |
Ministre | |
Dades personals | |
Formació | collège de Bourgogne (fr) |
Activitat | |
Camp de treball | Política, Administració estatal i domini militar |
Ocupació | polític, estadista, comandant militar, militar, escriptor, soldat |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit de Terra francès |
Rang militar | mariscal de França (1634–) |
Conflicte | Guerres de religió a França |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Altres | |
Títol | Duc |
Cònjuge | Anne de Courtenay Rachel de Cochefilet |
Fills | Marguerite de Béthune () Rachel de Cochefilet Maximilien II de Béthune () Anne de Courtenay François de Béthune, Duc d'Orval, Comte de Muret et de Villebon () Rachel de Cochefilet |
Pares | François I de Béthune, Baron de Rosny et de Baye i Charlotte Dauvet |
Maximilien de Béthune, primer duc de Sully (13 de desembre de 1560 – 22 de desembre de 1641) va ser un ministre francès hugonot i la "mà dreta" del rei Enric IV de França en el govern de França. Va organitzar un sistema de centralisme administratiu a França. Tenia idees de neoestoicisme sobre la virtut, la prudència i la disciplina.[1]
Biografia
Nasqué al Château de Rosny prop de Mantes-la-Jolie dins una branca de la Casa de Bethune en una família noble originària d'Artois. Als onze anys va ser presentat davant Enric de Navarra el futur rei de França i hi va estar permanentment unit. Va escapar discretament de la Matança del Dia de Sant Bartomeu tot portant ostensiblement sota el braç un "Llibre d'Hores" catòlic. Va estudiar matemàtica i història a la cort d'Enric de Navarra.[2]
En la guerra civil de 1575 s'allistà a l'exèrcit protestant. Va ser ferit greument a la batalla d'Ivry (1590). Va aconsellar Enric IV que es tornés catòlic però ell mateix no ho va fer.
Referències
- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.