Mar de Koro

Infotaula de geografia físicaMar de Koro
Imatge
TipusMar Modifica el valor a Wikidata
EpònimKoro Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentOceania Modifica el valor a Wikidata
País de la concaFiji Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaFiji Modifica el valor a Wikidata
Map
 17° 40′ S, 179° 50′ E / 17.67°S,179.83°E / -17.67; 179.83

La mar de Koro (anglès: Koro Sea)[1][2] és una mar interinsular situada al sud-oest de l'Oceà Pacífic i envoltada per les més de 300 illes de Fiji: la voregen Viti Levu al sud, Vanua Levu i Taveuni al nord, Kadavu a l'oest i les illes Lau a l'est.[3][4][5][6] És a uns 2100 km al nord d'Auckland (Nova Zelanda).[7] Va ser batejada així en referència a l'illa volcànica de Koro, pertanyent a l'arxipèlag de Fiji i ubicada al nord-oest d'aquesta mar.[2]

És relativament poc fonda:[8] la seva profunditat màxima és 2930 metres; la profunditat mitjana a les parts septentrional i occidental és menor que la de l'oriental. El fons marí està format per roques basàltiques, pesades i característiques de les conques oceàniques.[9] A causa de les roques, els bancs de sorra[6] i els nombrosos esculls de corall entre illes,[9] que ocupen uns 411 km2 de mar,[10] només s'hi pot navegar per la part central, en concret per unes quantes rutes estretes.[9] Per això, tot i que s'hi poden fer submarinisme i immersió lleugera, no són disciplines àmpliament practicades a la mar de Koro.[10][5] Hi ha transbordadors que periòdicament duen la gent de la mar de Koro a l'illa Ovalau.[11]

La mar separa les dues plataformes enfonsades de les quals sorgeixen les illes de Fiji. A part, al nord-oest de la mar hi ha el passatge de Nanuku, que compleix la mateixa funció. Les dues plataformes estan unides per una dorsal oceànica que travessa el passatge de Nanuku.[12] Addicionalment, el passatge serveix de ruta marítima per a importar productes a la regió.[2]

Tota la zona de l'aigua forma part de la denominada zona climàtica tropical.[13] Hi ha corrents d'aire tropical tot l'any, tot i que està documentat el transcurs de la temperatura de l'aire amb el canvi d'estació. Hi predominen els vents alisis i en l'estació càlida s'hi formen ciclons tropicals.[14] És una regió amb alta activitat sísmica.[15] A banda, la zona pertany a l'ecoregió marina de les illes Fiji, englobada dins de la conca Indo-Pacífica.[16] En l'àmbit de zoogeografia, la fauna bentònica de la plataforma continental i els bancs de sorra de les illes fins als 200 metres de profunditat també correspon a la regió indopacífica, dins del marc tropical.[17] S'hi troben més de 300 espècies de coralls durs, 1500 de peixos i 7000 de caragols de mar.[5]

Referències

  1. ↑ Lebedeva, Nina Borisovna. Фиджи: История и современность (en rus). Moscou: Наука, Главная ред, 1981, p. 8 (восточной лит-ры) [Consulta: 4 desembre 2021]. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Merriam-Webster's Geographical Dictionary (en anglès). 10. 3a. Springfield: Merriam-Webster, 1997, p. 607. ISBN 9780877795469 [Consulta: 20 gener 2017]. 
  3. ↑ Saul B. Cohen. The Columbia Gazetteer of the World (en anglès). 2a. Columbia University Press, juny 2008, p. 1959. ISBN 9780231145541 [Consulta: 2 juliol 2024]. 
  4. ↑ Wiegand, Patrick. The New Oxford School Atlas (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1990, p. 118. ISBN 9780198316503 [Consulta: 20 gener 2017]. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Your complete guide to Fiji's underwater world - Diving Fiji» ( PDF) (en anglès). Tourism Fiji, 2017. [Consulta: 14 agost 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 Rottman, Gordon L. World War II Pacific Island Guide: A Geo-Military Study (en anglès). Bloomsbury Publishing, 30 desembre 2001, p. 94. ISBN 9780313075582 [Consulta: 15 agost 2024]. 
  7. ↑ «Fiji». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). Encyclopædia Britannica, Inc., 24 agost 1998 [Consulta: 20 març 2020]. 
  8. ↑ Stanley, David. «Introduction». A: South Pacific Handbook (en anglès). Moon Publications, 1993, p. 441. ISBN 9780918373991 [Consulta: 15 agost 2024]. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Murray, Lorraine; Chauhan, Yamini. «Koro Sea». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). Encyclopædia Britannica, Inc., 2 novembre 2009 [Consulta: 20 març 2020]. 
  10. ↑ 10,0 10,1 «Diving in Lomaiviti» (en anglès). Divescover. [Consulta: 14 agost 2024].
  11. ↑ Stanley, David. Fiji Islands Handbook (en anglès). Moon Publications, 1996, p. 196. ISBN 9781566910385 [Consulta: 15 agost 2024]. 
  12. ↑ Ministeri de Relacions Exteriors i de la Commonwealth. «Fiji». A: Mauritius (en anglès). H.M. Stationery Office, 1968, p. 128. 
  13. ↑ Скуратович О. Я.. Географія материків і океанів (en ucraïnès). 7. Kíiv: DNVP "Kartohrafii︠a︡", 2008 [Consulta: 19 juny 2016]. 
  14. ↑ Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica i Direcció Principal de Geodèsia i Cartografia del Comitè Civil Estatal de l'URSS. Физико-географический атлас мира (en rus), 1964, p. 298 [Consulta: 19 juny 2016]. 
  15. ↑ Hamburger, Michael W.; Everingham, Ian B.; Isacks, Bryan L.; Barazangi, Muawia «Seismicity and crustal structure of the Fiji Platform, southwest Pacific» (en anglès). Journal of Geophysical Research: Solid Earth, 95, B3, 10-03-1990, pàg. 2553–2573. DOI: 10.1029/JB095iB03p02553. ISSN: 0148-0227.
  16. ↑ Spalding, Mark D.; Fox, Helen E.; Allen, Gerald R.; Davidson, Nick; Ferdaña, Zach A. «Marine Ecoregions of the World: A Bioregionalization of Coastal and Shelf Areas» (en anglès). BioScience, 57, 7, juliol 2007, pàg. 574-583. DOI: 10.1641/B570707 [Consulta: 27 juny 2016].
  17. ↑ Lev Aleksandrovitx Zenkevitx. Жизнь животных (en rus). 1. Беспозвоночные. Moscou: Prosvesxenie, 1968, p. 576 [Consulta: 27 juny 2016]. 

Bibliografia complementària

  • Coulson, F. I. E.. Geology of the Lomaiviti and Moala Island Groups: An Explanation of Viti Levu Sheet 21 and Lomaiviti Sheets 1 to 4 (en anglès). Govern de Fiji, 1976. 
  • Davis, William Morris. The Coral Reef Problem (en anglès). R. E. Krieger Publishing Company, 1976. ISBN 9780882753836. 
  • Hocart, Arthur Maurice «Ethnographical sketch of Fiji» (en anglès). Man. Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, 15, 1915, pàg. 76-77. DOI: 10.2307/2788875. JSTOR: 2788875.
  • Mydel, Rajmund; Groch, Jerzy; Adamski, Wojciech. Kontynenty i państwa: Australazja, Antarktyka (en polonès). Cracòvia: Grupa Wydawnicza Bertelsmann, 2000, p. 239-240 (Popularna encyklopedia powszechna). ISBN 9788372277374. OCLC 749488757.