Mòdul de descens Schiaparelli

Mòdul de descens Schiaparelli

Tipus de missió	mòdul de descens, sonda planetària i entitat desapareguda
Operador	Agència Espacial Europea    Roscosmos
Durada de la missió	≤4 sols (planejat)
Propietats de la nau
Fabricant	Thales Alenia Space
Massa	enlairament: 577 kg
Dimensions	2,4 () × 1,8 () m
Inici de la missió
Llançament espacial Data 14 març 2016 Lloc Site 200, cosmòdrom de Baikonur
Vehicle de llançament	Proton-M (en)
Contractista	Centre de Recerca i Producció Astronàutica Estatal Khrúnitxev
Fi de la missió
Motiu de pèrdua	Crash-landed
Destruït	19 octubre 2016
Lloc d'aterratge	Meridiani Planum, Mart 2° 04′ S, 6° 13′ O / 2.07°S,6.21°O / -2.07; -6.21
Llista d'instruments DREAMS Dust Characterization, Risk Assessment, and Environment Analyzer on the Martian Surface AMELIA Atmospheric Mars Entry and Landing Investigation and Analysis COMARS+ Combined Aerothermal Sensor Package DECA Descent Camera INRRI Passive mini retro-reflector
ExoMars Astromòbil ExoMars i Plataforma de superfície ExoMars 2018 →

Schiaparelli (o bé Schiaparelli EDM lander, de l'anglès Entry, Descent and Landing Demonstrator Module o simplement EDM) fou un mòdul de descens del programa ExoMars,^[1] que estava destinat a proporcionar a l'Agència Espacial Europea (ESA) i la Roscosmos de Rússia amb la tecnologia per a l'aterratge en la superfície de Mart.

Es va posar en marxa juntament amb l'ExoMars Trace Gas Orbiter (TGO) el 14 de març de 2016 i el 19 d'octubre de 2016 es va estavellar a la superficie de Mart, a 540 quilòmetres per hora, a causa d'un mal funcionament del seu programari.^[2]

El nom del mòdul es refereix a astrònom del segle xix Giovanni Schiaparelli, més conegut per la descripció de les característiques de la superfície de Mart. També va ser el primer astrònom per determinar la relació entre les restes de cometes i pluges de meteors anuals.^[1]

Després d'un viatge de set mesos, el mòdul de descens Schiaparelli EDM es va separar de l'orbitador el 16 d'octubre de 2016, quatre dies abans d'arribar a Mart, estant previst el seu aterratge a la regió de Meridiani Planum el 19 d'octubre del mateix any.^[3] El 21 d'octubre de 2016, la NASA va publicar una imatge mostrant el que sembla ser el lloc on finalment es va estavellar la sonda^[4] Noves imatges efectuades per la cámera HiRISE de la Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) mostraren amb millor resolució les restes del mòdul a causa de l'impacte^[5][6]

La càrrega útil en superfície del mòdul era un paquet meteorològic anomenat DREAMS (Dust Characterization, Risk Assessment, and Environment Analyser on the Martian Surface), que consistia en un conjunt de sensors per mesurar la velocitat i direcció del vent (MetWind), humitat (MetHumi), pressió (MetBaro), temperatura de la superfície (MarsTem), la transparència de l'atmosfera (Optical Depth Sensor; ODS), i l'electrificació atmosfèrica (Atmospheric Radiation and Electricity Sensor; MicroARES).^[7][8]

La càrrega DREAMS havia de funcionar durant 2 o 3 dies com una estació ambiental per a la durada de la missió de superfície després de l'aterratge. DREAMS havia de proporcionar els primers mesuraments de camps elèctrics en la superfície de Mart (amb el MicroARES). En combinació amb els mesuraments (de l'ODS) de la concentració de pols atmosfèrica, DREAMS havia de proporcionar nous coneixements sobre el paper de les forces elèctriques en l'aixecament de pols, el mecanisme que inicia les tempestes de pols. A més, el sensor MetHumi havia de complementar els mesuraments del MicroARES amb dades crítiques sobre la humitat; això hauria permès als científics a entendre millor el procés d'electrificació de la pols.^[8]

A més de la càrrega útil de la superfície, durant el descens, en el mòdul va operar una càmera anomenada DECA (Entry and Descent Module Descent Camera), que va aportar dades científiques addicionals i dades de localització exacta en forma d'imatges òptiques.^[9]

En un principi, el mòdul EDM estava previst per portar un grup d'onze instruments denominats col·lectivament "càrrega Humboldt",^[10] que es dedicaria a la investigació de la geofísica de l'interior profund. No obstant això, una revisió de la confirmació de la càrrega útil en el primer trimestre de 2009 va donar lloc a una severa reducció dels instruments del mòdul, i la suite de Humboldt va ser cancel·lada íntegrament.^[11]

El següent mapa d'imatge del planeta Mart conté enllaços interns a característiques geogràfiques destacant les ubicacions de Rovers i mòduls de descens. Feu clic en les característiques i us enllaçarà a les pàgines dels articles corresponents. El nord està a la part superior; les elevacions: vermell (més alt), groc (zero), blau (més baix).

← Beagle 2 (2003)

Curiosity (2012) →

Deep Space 2 (1999) →

Rosalind Franklin (2023) ↓

InSight (2018) →

Mars 2 (1971) →

← Mars 3 (1971)

Mars 6 (1973) →

Polar Lander (1999) ↓

↑ Opportunity (2004)

← Perseverance (2021)

← Phoenix (2008)

Schiaparelli EDM (2016) →

← Sojourner (1997)

Spirit (2004) ↑

↓Tianwen-1 (2021)

Viking 1 (1976) →

Viking 2 (1976) →

• Mòdul de descens Huygens
• Llista de missions d'exploració de Mart
• Llista de naus espacials alimentades per bateries no recarregables

• ExoMars Trace Gas Orbiter and Schiaparelli Mission (2016) (ESA)