Ludwig von Seidel
 (dècada del 1870)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Philipp Ludwig Seidel 24 octubre 1821 Zweibrücken (Alemanya) |
| Mort | 13 agost 1896 (74 anys) Múnic (Alemanya) |
Director executiu Universitäts-Sternwarte München (en)  | |
| 1879 – 1882 | |
| Catedràtic Universitat de Múnic | |
| 1855 – 1891 | |
| Professor extraordinari Universitat de Múnic | |
| 1847 – 1855 | |
| Dades personals | |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Universitat de Múnic |
| Tesi acadèmica | De optima forma speculorum telescopicorum (1846) |
| Es coneix per | Aberracions de Seidel |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia, matemàtiques, sèrie, funció, òptica, telescopi i fotometria |
| Lloc de treball | Múnic |
| Ocupació | Matemàtiques Òptica geomètrica |
| Organització | Universitat de Múnic |
| Membre de | Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1864–) Acadèmia Prussiana de les Ciències (membre corresponent) (1863–) Acadèmia Bavaresa de Ciències (membre ordinari) (1861–) Acadèmia de Ciències de Göttingen (membre corresponent) (1854–) Acadèmia Bavaresa de Ciències (membre corresponent) (1851–) |
| Professors | Johann Encke, Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, Friedrich Bessel, Carl Gustav Jacob Jacobi, Franz Ernst Neumann, Carl August von Steinheil i Ludwig Christoph Schnürlein (en) |
| Alumnes | Max Planck |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Otto Dotterweich Gottlieb Herting Wilhelm Hess Christus Kakuriotis Georg Kerschensteiner Hugo Krüss Walfried Marx Vincenz Nachreiner Eduard Study Christian Vogler Anton von Braunmühl Hermann Wiener |
| Altres | |
| Títol | Ritter (en) |
| Cònjuge | cap valor |
| Pare | Justus Christian Felix Seidel |
| Germans | Georg Friedrich Justus Seidel |
Premis
| |
Philipp Ludwig von Seidel (1821-1896) va ser un matemàtic alemany, conegut pels seus treballs en òptica geomètrica.
Vida i Obra
Seidel era fill d'un empleat de Correus i, durant la seva infància es va bellugar entre les ciutats de Nördlingen, Nuremberg i Hof, on va assistir a diferents escoles. El 1840 va ingressar a la universitat de Berlín i el 1842 es va traslladar a la de Königsberg, però els seus estudis els va acabar el 1846 a la universitat de Múnic, amb una tesi doctoral sobre les lents dels telescopis. Sis mesos més tard presentava la seva tesi d'habilitació en aquesta mateixa universitat sobre els criteris de convergència de les sèries.[1] A partir de 1855 va ser professor titular a Múnic.
Els seus problemes amb la vista el varen obligar a retirar-se aviat; els últims anys de la seva vida els va passar amb la seva germana soltera, Lucie, i després de la mort de Lucie, amb la vídua d'un pastor protestant.
Les seves dues tesis marcaran els treballs de Seidel durant la seva vida acadèmica: la diòptrica i la anàlisi matemàtica. En el primer dels camps serà reconegut per haver definit les cinc formes s'aberració òptica,[2] però no solament per això, sinó també per haver fet un estudi sistemàtic de la brillantor de 208 estrelles del nostre hemisferi.[3]
En el camp de l'anàlisi, se li deu el haver estat el primer matemàtic en denunciar la contradicció patent en la que estava fonamentada la teoria de les sèries.[4]
Referències
Bibliografia
- Gray, Jeremy. The Real and the Complex: A History of Analysis in the 19th Century (en (anglès)). Springer, 2015. ISBN 978-3-319-23714-5.
- Miles, Richard «A light history of photometry: from Hipparchus to the Hubble Space Telescope» (en (anglès)). Journal of the British Astronomical Association, Vol. 117, Num. 4, 2007, pàg. 172-186. ISSN: 0007-0297.
- Welford, W.T.. Aberrations of Optical Systems (en (anglès)). Taylor & Francis, 1986. ISBN 978-0-85274-564-9.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ludwig von Seidel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Freiesleben, H.Christ. «Seidel, Philipp Ludwig von». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 febrer 2017].