Landelino Lavilla Alsina
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 agost 1934 Lleida |
Mort | 13 abril 2020 (85 anys) Madrid |
Causa de mort | malaltia |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
10 novembre 1982 – 28 juliol 1983 – Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo → Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982 | |
President Unió de Centre Democràtic | |
13 juny 1982 – 18 febrer 1983 ← Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo – Supressió del càrrec → | |
President del Congrés dels Diputats | |
6 abril 1979 – 18 novembre 1982 ← Fernando Álvarez de Miranda y Torres – Gregorio Peces-Barba Martínez → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
13 març 1979 – 18 novembre 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Jaén Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 | |
Senador al Senat espanyol | |
15 juny 1977 – 2 gener 1979 Nomenat per: Joan Carles I d'Espanya | |
Procurador a Corts | |
12 juliol 1976 – 30 juny 1977 ← Antonio Garrigues Díaz-Cañabate Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
Ministre de Justícia | |
5 juliol 1976 – 6 abril 1979 ← Antonio Garrigues Díaz-Cañabate – Íñigo Cavero Lataillade → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Saragossa Universitat Complutense de Madrid Universitat Autònoma de Madrid |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, jurista |
Partit | Unió de Centre Democràtic |
Membre de | |
Premis
| |
Landelino Lavilla Alsina (Lleida, 6 d'agost de 1934 - Madrid, 13 d'abril de 2020)[1] fou un polític i jurista espanyol, que fou Ministre de Justícia entre 1977 i 1979, i posteriorment President del Congrés dels Diputats entre 1979 i 1982. Va morir després d'una llarga malaltia el 13 d'abril de 2020.
Biografia
Nascut a la ciutat de Lleida, estudià dret a Saragossa, estudis que va finalitzar a la Universitat Central de Madrid. L'any 1958 inicià la seva tasca professional al Tribunal de Comptes, i el 1959 va esdevenir lletrat del Consell d'Estat mitjançant oposicions públiques.
Durant la transició entrà en política com a membre de la Unió de Centre Democràtic (UCD), i va entrar l'any 1979 en la formació de govern d'Adolfo Suárez com a Ministre de Justícia, càrrec que va desenvolupar fins al final de la Legislatura Constituent i durant el qual impulsà la reforma del Codi Penal espanyol i va impulsar la Llei sobre l'amnistia. Fou escollit diputat al Congrés per la província de Jaén en les eleccions generals de 1979, i es va convertir en President del Congrés dels Diputats sota la presidència d'Adolfo Suárez, càrrec en el qual fou confirmat per part de Leopoldo Calvo-Sotelo al seu ascens a la presidència de la UCD el 1981.
Després de la retirada política de Suárez, el 1982 encapçalà la llista electoral de la coalició centrista a les eleccions generals de 1982 per la província de Madrid. Després del fracàs electoral i la dissolució d'aquest partit, Lavilla va renunciar al seu escó (substituït per Calvo-Sotelo) i va passar a formar part del Consell d'Estat.
El 1996 va aspirar a la presidència del Consell General del Poder Judicial, però el seu nomenament no es va consumar. En 2006 va ingressar en la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Era membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de la que en fou president de 2003 a 2012.[2]
Referències
Enllaços externs
- Informació de Landelino Lavilla al Congrés dels Diputats (castellà)
- Biografia de Landelino Lavilla (castellà)