John L. Kelley
 John Kelley a Berkeley el 1968  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) John Leroy Kelley 6 desembre 1916 Merriam (Kansas) |
| Mort | 26 novembre 1999 (82 anys) Oakland (Califòrnia) |
| Formació | Universitat de Virgínia (1937–1940) Universitat de Califòrnia a Los Angeles (1933–1937) Los Angeles City College (1931–1933) |
| Tesi acadèmica | A Study of Hyperspaces (1940 ) |
| Director de tesi | Gordon Whyburn |
| Activitat | |
| Camp de treball | Topologia |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley (1953–1985) , Professor emèrit Universitat de Kansas, professor visitant (1952–1953) Universitat Tulane, professor visitant (1950–1952) Universitat de Califòrnia a Berkeley (1947–1950) , acomiadament Universitat de Chicago (1945–1947) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1945–1946) Aberdeen Proving Ground (1942–1945) Universitat de Notre Dame (1940–1942) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Eva Kallin, Isaac Namioka, Vashishtha Narayan Singh, James Fell, Reese Prosser, Herbert Bear, Paul Koosis i Thomas Starbird |
| Família | |
| Cònjuge | Elizabeth Nancy Chappell (1938) Ying Lee (1962) |
| Pares | Charles G Kelley i Estella F Hogan |
John L. Kelley (Merriam, 6 de desembre de 1916 - Oakland, 26 de novembre de 1999) va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i Obra
Kelley va viure la seva infància i primera joventut a diferents pobles rurals. La seva escolarització va començar a Meno (Oklahoma), però després la família es va traslladar a Gunnison (Colorado), fins que el 1930 es van assentar definitivament a Los Angeles, on van ser uns més dels milers d'okies[1] que hi havia a la ciutat i els seus voltants.[2] El 1933 va acabar els estudis secundaris al Los Angeles Junior College i va ingressar a la universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) en la qual es va graduar el 1937 i se'n va anar a la universitat de Virgínia per a fer el doctorat, ja que a Los Angeles encara no es feien cursos de doctorat en matemàtiques.[3]
Després d'obtenir el doctorat el 1940 a Virgínia, va ser professor de la universitat de Notre Dame, però aviat va ser contractat pels laboratoris de recerca militars d'Aberdeen Proving Ground a Maryland on va investigar en balística durant tota la Segona Guerra Mundial.[4] Acabada la guerra el 1945, va ser professor de la universitat de Chicago i de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton,[5] fins que el 1947 va ser contractat per la universitat de Califòrnia a Berkeley, de la qual va ser acomiadat el 1950 en negar-se a signar el jurament de lleialtat exigit per les autoritats.[6] Els anys següents va ser professor a les universitats de Kansas i Tulane, fins que el 1953 va ser readmès a Berkeley en decretar els tribunals la il·legalitat del jurament que se'ls exigia. Va romandre a Berkeley la resta de la seva vida. El 1985 es va retirar, passant a ser professor emèrit de la universitat.
Els seus treballs científics van ser en els camps de la topologia i de l'anàlisi funcional.[7] El seu llibre General Topology (1955) va esdevenir un clàssic en la matèria a totes les universitats.[8] A més, en l'apèndix del llibre, descrivia la teoria de conjunts MK (Morse-Kelley), com una extensió de les teories NBG o ZFC.[9]
També és recordat com un home de principis profunds, nascuts de les injustícies que va presenciar durant la Gran Depressió i defensats amb fermesa durant tota la seva vida.[10]
Referències
- ↑ Terme despectiu amb el que els californians es referien als immigrants pobres procedents dels estats del centre dels Estats Units, com Oklahoma, durant la Gran Depressió.
- ↑ Kelley, 1988, p. 473-474.
- ↑ Kelley, 1988, p. 476.
- ↑ Kelley, 1988, p. 480.
- ↑ Kelley, 1988, p. 482.
- ↑ Kelley, 1988, p. 486.
- ↑ Parthasarathy, 2022, p. 104.
- ↑ Jones, 1997, p. 97.
- ↑ Larkin, 1962, p. 235.
- ↑ Bade, Henkin i Sarason, 2000, p. 122.
Bibliografia
- Jones, F. Burton. «The Beginning of Topology in the United States and the Moore School». A: C.E. Aull, R. Lowen (eds.). Handbook of the History of General Topology (en anglès). Springer, 1997. ISBN 978-90-481-4820-2.
- Kelley, John L. «Once Over Lightly». A: Peter L. Duren (ed.). A Century of Mathematics in America: Part III (en anglès). American Mathematical Society, 1988, p. 471-493. ISBN 978-90-481-4820-2.
- Larkin, Francis P. «Review: John L. Kelley. General topology.» (en anglès). Journal of Symbolic Logic, Vol. 27, Num. 2, 1962, pàg. 235. DOI: 10.2307/2964144. ISSN: 0022-4812.
- Namioka, Isaac «Kelley - One student’s remembrance» (en anglès). Topological Commentary, Vol. 5, Num. 1, 2000. ISSN: 1499-9226.
- Parthasarathy, K. «7.3.4 Kelley». A: Topology: An Invitation (en anglès). Springer, 2022, p. 104. ISBN 978-981-16-9483-7.
- Wang, Guoliang. Lecture Notes On General Topology (en anglès). World Scientific, 2021. ISBN 978-981-122-741-7.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John L. Kelley» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Bade, William G.; Henkin, Leon A.; Sarason, Donald. «John L. Kelley, Mathematics: Berkeley». University of California: In Memoriam, 2000. [Consulta: 7 octubre 2022]. (anglès)
- Sanders, Robert. «Former UC Berkeley mathematics chair John L. Kelley, an activist and loyalty oath dissenter in the 1950s, dies at age 82». University of California, Berkeley, 1999. [Consulta: 7 octubre 2022]. (anglès)
- «John LeRoy Kelley». University of California, Berkeley. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2022. [Consulta: 7 octubre 2022]. (anglès)