Joaquim Sempere i Carreras
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1941  (82/83 anys)Barcelona |
| Director Nous Horitzons | |
| 1976 – 1980 | |
| Redactor en cap Treball (PSUC) | |
| 1972 – 1975 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona Liceu Francès de Barcelona Universitat de París X Nanterre |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, professor d'universitat, professor d'educació secundària, sociòleg, filòsof, traductor |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Família | |
| Cònjuge | Montserrat Roig i Fransitorra |
Joaquim Sempere i Carreras (Barcelona, 1941) és un escriptor, filòsof, sociòleg, professor i traductor català.
Nascut en el sí d'una família de classe mitjana de l'Eixample de Barcelona, i educat en un ambient liberal, estudià al Liceu Francès, i el 1967 es llicencià en Filosofia a la Universitat de Barcelona. Mentre estudiava, fou detingut i empresonat per raons polítiques. El 1961 ingressà al PSUC, on descobrí la figura del filòsof Manuel Sacristán, i es convertí en un dels seus deixebles més destacats. El 1968 marxà a París, on es graduà en Sociologia per la Universitat de París X Nanterre. El 1972 retornà a Barcelona. Durant uns anys va estar casat amb Montserrat Roig.[1][2]
Va treballar com a traductor, i paral·lelament, de forma clandestina, entre 1972 i 1975 fou cap de redacció de la revista Treball, l'òrgan de premsa del PSUC. Posteriorment, entre 1976 i 1980, va passar a dirigir la revista teòrica i cultura del partit Nous Horitzons, interessant-se per l'ecologisme, els Països Catalans o moviments com Solidarnosc. S'encarregà de l'escola de formació del partit, i abandonà el PSUC arran de la crisi que va esclatar en el seu Vè Congrés, el gener de 1981. Als anys vuitanta va continuar treballant com a traductor i, posteriorment, exercí de professor d'institut. El 1991 exposà la seva tesi de doctorat sobre la construcció de les necessitats humanes, publicada després com a llibre amb el títol de L'explosió de les necessitats (1992). Fou nomenat professor de Sociologia a la facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona.[1][2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Muñoz i Lloret, Josep Maria «Joaquim Sempere. L'ambientalisme, una economia moral». L'Avenç: Revista de història i cultura, Març 2016, pàgs. 12-26. ISSN: 0210-0150 [Consulta: 3 juny 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Viso, Nuria del «Entrevista a Joaquim Sempere «Tenemos que aprender a controlar nuestras expectativas a lo psíquicamente razonable y ecológicamente posible. La palabra clave es autocontención»». Rebelión, 16-12-2016 [Consulta: 3 juny 2022].