Joan Moles i Ormella

Plantilla:Infotaula personaJoan Moles i Ormella

Joan Moles vist per Ramon Casas (MNAC) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Juan Moles
(ca) Joan Moles i Ormella Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1871 Modifica el valor a Wikidata
Vila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1945 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Ministre de la Governació
13 maig 1936 – 19 juliol 1936
← Santiago Casares Quiroga – Augusto Barcia Trelles →
Governador general de Catalunya
17 febrer 1936 – 4 març 1936
← Fèlix Escalas i Chamení
Alt comissari d'Espanya al Marroc
23 gener 1933 – 25 gener 1934
← Luciano López Ferrer – Manuel Rico Avello →
Governador civil de Barcelona
4 gener 1932 – 26 gener 1933
← Josep Oriol Anguera de SojoClaudi Ametlla i Coll →
Diputat a Corts
5 març 1918 – 2 octubre 1920
← Ricard Ramos i CorderoSalvador Canals y Vilaró →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Lleida
Senador del Regne
22 març 1914 – desembre 1915
Circumscripció electoral: província de Lleida
Diputat a Corts
30 abril 1907 – 2 gener 1914
← Mariano Clua AnglésRicard Ramos i Cordero →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Lleida
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1901 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójurista, advocat, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitSolidaritat Catalana
Centre Nacionalista Republicà
Unió Republicana
Unió Federal Nacionalista Republicana Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansEnric Moles i Ormella Modifica el valor a Wikidata

Joan Moles i Ormella (Gràcia, Barcelona, 1871 - Mèxic, 1945) fou un advocat i polític català.

Biografia

Fill de Pere Moles i Alrich de la Seu d'Urgell, i de Maria Ormella i Figuerola de Balaguer. Va ser el primer fill dels cinc que van tenir. Era germà d'Enric Moles i Ormella, químic expert en la determinació de pesos atòmics.

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1895. Milità successivament en la Unió Republicana, el Centre Nacionalista Republicà i de la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1901 i diputat independent per la Solidaritat Catalana pel districte de Lleida[1] a les eleccions generals espanyoles de 1907 i 1910 i senador el 1913. Després fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, marmessor de Jacint Verdaguer, i novament diputat a les eleccions de 1918 i 1919. També col·laborà al diari la Publicitat

Durant la dictadura de Primo de Rivera va fer oposició des del seu bufet, defensant en judici als implicats en el complot de Garraf i els intents de confiscació del patrimoni familiar de Francesc Macià. Durant la Segona República Espanyola fou nomenat governador civil de Barcelona (1932), alt comissari d'Espanya al Marroc (1933), president de la Generalitat (del 17 de febrer al 4 de març de 1936), governador general de Catalunya i Ministre de Governació del 13 de maig al 18 de juliol de 1936 en el govern de Santiago Casares Quiroga. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Illa (Rosselló) i després a Mèxic, on hi va publicar un estudi sobre Mossèn Cinto.

Bibliografia

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 

Referències

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724. 

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Oriol Anguera de Sojo
Governador civil de Barcelona

1932-1933
Succeït per:
Claudi Ametlla i Coll
Precedit per:
Luciano López Ferrer
Protectorat espanyol del Marroc
Protectorat espanyol del Marroc
Alt Comissari al Marroc

1933-1934
Succeït per:
Manuel Rico Avello
Precedit per:
Fèlix Escalas i Chamení
Governador general de Catalunya

1936
Succeït per:
Lluís Companys i Jover
Precedit per:
Manuel Rico Avello
Protectorat espanyol del Marroc
Protectorat espanyol del Marroc
Alt Comissari al Marroc

1936
Succeït per:
Arturo Álvarez-Buylla Godino
Precedit per:
Santiago Casares Quiroga
Ministre de la Governació
Segona República Espanyola

1936
Succeït per:
Augusto Barcia Trelles
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats pel districte de Lleida (1876 - 1923)
Ramon Soldevila i Claver (1876-1879/1884/1896)  · Jaume Nuet i Minguell (1881/1891)  · José María Celleruelo y Poviones (1881)  · Miquel Agelet i Besa (1886/1893/1898/1901)  · Joaquín Gómez y Gómez Pizarro (1899)  · Manuel Pereña i Puente (1903)  · Josep Sol i Torrents (1905)  · Joan Moles i Ormella (1907-1910/1918-1919)  · Ricardo Ramos Cordero (1914-1916)  · Salvador Canals y Vilaró (1920)  · Manuel Florensa i Farré/Joaquim Dualde i Gómez (1923)
  • Vegeu aquesta plantilla
President de la República
President de govern
Ministres
Augusto Barcia Trelles (IR) estatManuel Blasco Garzón (UR) justíciaJoan Lluhí i Vallescà (ERC) treball i sanitatSantiago Casares Quiroga (IR) guerraJosé Giral Pereira (IR) marinaEnrique Ramos y Ramos (IR) hisenda • Joan Moles i Ormella (Ind.)/Santiago Casares Quiroga (IR) governacióFrancisco Barnés Salinas (IR) instrucció públicaAntonio Velao Oñate (IR) Obres públiquesPlácido Álvarez-Buylla y Lozana (Ind.) indústria i comerçMariano Ruiz-Funes García (IR) agriculturaBernardo Giner de los Ríos García (UR) comunicacions
(← III FRONT POPULAR) Govern anterior •••• Govern següent (← Junta Defensa Nacional)
(← I GUERRA)
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)