Integral de Duhamel

La integral de Duhamel En la teoria de vibracions, és un mètode per calcular la resposta de sistemes lineals i estructures a excitacions externes arbitràries variables en el temps. Rep el seu nom del matemàtic francès Jean Marie Duhamel.

Introducció

Previ

La resposta d'un sistema lineal esmorteït d'un sol grau de llibertat a una excitació mecànica variable en el temps p(t) ve donada per l'equació diferencial ordinària de segon ordre següent:

m d 2 x ( t ) d t 2 + c d x ( t ) d t + k x ( t ) = p ( t ) {\displaystyle m{\frac {d^{2}x(t)}{dt^{2}}}+c{\frac {dx(t)}{dt}}+kx(t)=p(t)}

on m és la massa (equivalent), x és l'amplitud de vibració, t el temps, c el coeficient d'esmorteïment viscos, i k la rigidesa del sistema o estructura.

Si un sistema inicialment en repòs i en equilibri rep un impuls unitari a l'instant t=0, és a dir que p(t) a l'equació anterior és una funció delta δ(t), x ( 0 ) = d x d t | t = 0 = 0 {\displaystyle x(0)=\left.{\frac {dx}{dt}}\right|_{t=0}=0} , aleshores la solució de l'equació diferencial és una solució fonamental coneguda com a funcio resposta a l'impuls unitari)

h ( t ) = { 1 m ω d e ς ω n t sin ω d t , t > 0 0 , t < 0 {\displaystyle h(t)={\begin{cases}{\frac {1}{m\omega _{d}}}e^{-\varsigma \omega _{n}t}\sin \omega _{d}t,&t>0\\0,&t<0\end{cases}}}

on ς = c 2 m ω n {\displaystyle \varsigma ={\frac {c}{2m\omega _{n}}}} rep el nom raó d'esmorteïment del sistema, ω n {\displaystyle \omega _{n}} és la pulsació natural del sistema no esmorteït (és a dir, quan c=0) i ω d = ω n 1 ς 2 {\displaystyle \omega _{d}=\omega _{n}{\sqrt {1-\varsigma ^{2}}}} és la freqüència circular quan es té en compte l'efecte de l'esmorteïment (és a dir quan c 0 {\displaystyle c\neq 0} ). Si l'impuls es dona a t=τ en lloc de t=0, és a dir p ( t ) = δ ( t τ ) {\displaystyle p(t)=\delta (t-\tau )} , la resposta a l'impuls és

h ( t τ ) = 1 m ω d e ς ω n ( t τ ) sin [ ω d ( t τ ) ] {\displaystyle h(t-\tau )={\frac {1}{m\omega _{d}}}e^{-\varsigma \omega _{n}(t-\tau )}\sin[\omega _{d}(t-\tau )]} t τ {\displaystyle t\geq \tau }

Conclusió

Expressant l'excitació arbitrària p(t) com a la superposició d'una sèrie d'impulsos:

p ( t ) p ( τ ) Δ τ δ ( t τ ) {\displaystyle p(t)\approx \sum {p(\tau )\cdot \Delta \tau \cdot \delta }(t-\tau )}

aleshores, de la linealitat del sistema, se sap que la resposta total també es pot expressar com la superposició de la sèrie de respostes als impulsos:

x ( t ) p ( τ ) Δ τ h ( t τ ) {\displaystyle x(t)\approx \sum {p(\tau )\cdot \Delta \tau \cdot h}(t-\tau )}

Si es fa Δ τ 0 {\displaystyle \Delta \tau \to 0} , i canviant la suma per una integral, l'equació anterior és estrictament vàlida

x ( t ) = 0 t p ( τ ) h ( t τ ) d τ {\displaystyle x(t)=\int _{0}^{t}{p(\tau )h(t-\tau )d\tau }}

Substituint l'expressió de h(t-τ) en l'equació anterior porta a l'expressió general de la integral de Duhamel

x ( t ) = 1 m ω d 0 t p ( τ ) e ς ω n ( t τ ) sin [ ω d ( t τ ) ] d τ {\displaystyle x(t)={\frac {1}{m\omega _{d}}}\int _{0}^{t}{p(\tau )e^{-\varsigma \omega _{n}(t-\tau )}\sin[\omega _{d}(t-\tau )]d\tau }}

Bibliografia

  • R. W. Clough, J. Penzien, Dynamics of Structures, Mc-Graw Hill Inc., Nova York, 1975. (en angles)
  • Anil K. Chopra, Dynamics of Structures - Theory and applications to Earthquake Engineering, Pearson Education Asia Limited and Tsinghua University Press, Beijing, 2001 (en angles)
  • Leonard Meirovitch, Elements of Vibration Analysis, Mc-Graw Hill Inc., Singapore, 1986 (en angles)

Enllaços externs

  • Fórmula de Duhamel Arxivat 2010-07-28 a Wayback Machine. a "Dispersive Wiki".(anglès)