Heinrich Karl Ebell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 desembre 1775  Neuruppin (Alemanya) |
| Mort | 12 març 1824 (48 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
 | |
Heinrich Karl Ebell (Neuruppin, 30 de desembre del 1775 - Oppeln, 12 de març del 1824) fou un compositor i jurista alemany.[1] Va estudiar dret a la Universitat de Halle del Saale i música al seu temps lliure.
De 1801 a 1802 fou director del teatre de la música de Breslau, aleshores dins de l'imperi Alemany, avui a Polònia (Wrocław). Després d'un debut prometedor, es van sorgir conflictes, va abandonar la gestió del teatre i optar per a una funció administrativa. El 1807 va ser anomenament a la ciutat d'Oppeln, primer com a secretari i el 1816 com a conseller del govern, va continuar cultivant la música i la composició. Estrenà les òperes Der Nachtwächter i Anacreón; l'oratori L'Immortalité; la música per la tragèdia Lanassa; diverses cantates, simfonies, quartets, cors i d'altres moltes obres que romanen manuscrites.[2] Va morir jove el 1824, de les conseqüències d'una fractura de la gamba malcurada, sobrevinguda el 1813.
Obres
- «Catàleg de les seves obres musicals publicades». Deutsche Digitale Bibliothek. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 maig 2015].
Referències
- ↑ Dommer, Arrey von «Ebell, Heinrich Karl». Allgemeine Deutsche Biographie, vol. 5, 1877, pàg. 525-526.
- ↑ Enciclopèdia Espasa (castellà), Vol. 18, pàg. 2719, (ISBN 84-239-4581-2