Heazlewoodita
Heazlewoodita | |
---|---|
Recobriment de color verd maragda de zaratita, amb hel·lyerita (polsim blau) i heazlewoodita (bronze clar) | |
Fórmula química | Ni₃S₂ |
Epònim | Heazlewood River (en) |
Localitat tipus | mina Lord Brassey, districte de Heazlewood, Tasmània, Austràlia |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.06 |
Dana | 2.5.3.1 |
Heys | 3.11.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 5,741Å; c = 7,139Å; |
Grup puntual | 3 2 - trapezohedral |
Color | bronze clar o llautó-groc |
Macles | possibles |
Fractura | aspre |
Duresa | 4 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | bronze clar |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 5,82 g/cm³ (mesurada); 5,87 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | anisotròpica |
Impureses comunes | Fe |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1896 |
Símbol | Hzl |
Referències | [1] |
La heazlewoodita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, al districte de Heazlewood (Tasmània, Austràlia).
Característiques
La heazlewoodita és un sulfur de fórmula química Ni₃S₂. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba de manera massiva, en grans fins o compacta; rarament en forma de cristalls diminuts.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És un mineral semblant a la químicament similar godlevskita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'heazlewoodita pertany a «02.B - Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Ni» juntament amb els següents minerals: horomanita, samaniïta, oregonita, vozhminita, arsenohauchecornita, bismutohauchecornita, hauchecornita, tel·lurohauchecornita, tučekita, argentopentlandita, cobaltopentlandita, geffroyita, godlevskita, kharaelakhita, manganoshadlunita, pentlandita, shadlunita i sugakiïta.
Formació i jaciments
Acostuma a trobar-se en dunites serpentinitzades i lherzolites, i en ofiolites, probablement d'origen hidrotermal. També se'n troba en xenòlits del mantell, en intrusions màfiques estratificades i en cromitites, on podria tractar-se d'un mineral secundari de baixa temperatura.[2] Sol trobar-se associada a altres minerals com: andradita, awaruïta, magnetita, pentlandita, shandita o diversos minerals del subgrup de la serpentina. Va ser descoberta l'any 1896 a la mina Lord Brassey, al districte de Heazlewood (Tasmània, Austràlia).