Hans von Koessler
  | |
| Nom original | (de) Hans Koessler |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r gener 1853 Kemnath (Alemanya) (en)  |
| Mort | 23 maig 1926 (73 anys) Ansbach (Alemanya) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Budapest |
| Ocupació | compositor, pedagog musical, musicòleg, professor d'universitat |
| Ocupador | Escola de Música Carl Maria von Weber Acadèmia de Música Franz Liszt |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Josef Rheinberger i Franz Wüllner |
| Alumnes | Zoltán Kodály, Árpád Szendy, Leó Weiner, Albert Szirmai, Dezső Antalffy-Zsiross, Jenő Huszka (en) , Sándor Jemnitz, Nándor Zsolt, Emmerich Kálman, Béla Bartók i Mikuláš Schneider-Trnavský |
| Instrument | Orgue |
   | |
Hans von Koessler (alemany: Hans Koessler) (Kemnath, 1 de gener de 1853 - Ansbach, 23 de maig de 1926) va ser un compositor alemany, director d'orquestra i professor de música. A Hongria, on va treballar durant 26 anys, va ser conegut com János Koessler. Koessler, cosí de Max Reger, va néixer a Waldeck, Fichtelgebirge (que ara forma part de Kemnath, Alt Palatinat).
Va ser educat en l'instrument de l'òrgan des de 1874 fins a 1877 per Joseph Rheinberger i va assistir a les lliçons de Franz Wüllner a Múnic. Immediatament després, es va traslladar a Dresden, on va ser nomenat director i professor de Teoria i Música Coral a l'Escola de Música de Dresden. Des de 1878 va ser també director de l'orquestra Dresdner Liedertafel. De 1882 a 1908, va ser inicialment professor d'Orgue i Cor a l'Acadèmia Nacional de Música de Budapest a Hongria. Més tard, també es va convertir en professor de composició.
Els seus alumnes es van convertir en alguns dels millors compositors hongaresos de l'època: Zoltán Kodály, Béla Bartók, Emmerich Kálmán, Ernő Dohnányi i Leó Weiner. Després de la seva jubilació en 1908, va tornar a Alemanya.
Koessler va compondre més de 130 obres, incloent-hi una òpera, dues simfonies, una variació simfònica per a orquestra, un concert per a violí, dos quartets per a corda, un quintet de corda, un sextet de corda, un quintet de piano, una suite per a piano, violí i viola, una exhibició per a cor femení i òrgans. No obstant això, com a resultat de la seva erràtica manera de vida, un gran nombre de les seves composicions es van perdre, o es troben només en mans privades.
La seva música de cambra ha estat molt elogiada per diversos comentaristes, inclòs el musicòleg Wilhelm Altmann.
Referències
 | Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- The New Grove Dictionary of Music and Musicians, Macmillan 1980.
- Cobbett's Cyclopedic Survey of Chamber Music, Oxford University Press 1963.
- Handbuch für Streichquartettspieler, Wilhelm Altmann, Heinrichshofen Verlag 1972.