Hala dels Draps

Imatge
DadesTipusEdifici desaparegut i palau reial Modifica el valor a WikidataArquitecteJosep de la Concepció Modifica el valor a WikidataConstrucció1688
1652 Modifica el valor a WikidataData de dissolució o abolició1875 Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata permanentment tancat Modifica el valor a WikidataEstil arquitectònicbarroc Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióPla de Palau Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 58″ N, 2° 11′ 02″ E / 41.38265°N,2.18401°E / 41.38265; 2.18401

L'Hala dels Draps,[1] nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom. Després de diversos usos, finalment va ser destruït per un incendi el 1875.[2]

Història

L'edifici té el seu origen en el porxo del forment que el Consell de la Ciutat va construir l'any 1389,[3] quan tenia una funció de compravenda de mercaderies.[4] i a mitjan segle xv es construí, com a dipòsit, l'hala dels draps. L'edifici es va ampliar als segles següents, tenint altres funcions, com d'arsenal.[5][6]

Josep de la Concepció reformà l'edifici entre 1663 i 1668, que es convertí en palau del Lloctinent de Catalunya[7][8] i en ell s'hi allotjà l'Arxiduc Carles i la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel durant la Guerra de Successió espanyola.[9] Fins a la dècada de 1980 un pont donava accés a la terrassa reial dins de la nau de l'església de Santa Maria del Mar.[10]

Fou reformat pel comte de Roncali, que el dotà de façanes neoclàssiques el 1771[10] i el 1802 fou adequat per allotjar durant els mesos d'octubre i novembre Carles IV d'Espanya i la seva esposa Maria Lluïsa de Parma,[11] que celebraven el doble casament del príncep Ferran i la Infanta Maria Isabel amb prínceps italians, incloent la construcció d'un efímer pont de fusta que el comunicava amb l'edifici de la Duana Nova, on s'allotjava part del seguici.[12] El 1846, coincidint amb la visita d'Isabel II a Barcelona, es reformà altre cop l'edifici com a Palau Reial.

Amb el derrocament d'Isabel II d'Espanya es va convertir en un jutjat, i el 1875 un incendi va destruir l'edifici.[10] Després de la Restauració borbònica, Alfons XII d'Espanya es va haver d'allotjar al Palau Moja en la visita de 1875.[13] El 1889 l'Ajuntament de Barcelona convertí l'Arsenal de la Ciutadella en el nou Palau Reial.[14]

El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona
El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga

El seu record es manté en el nom del de Pla de Palau.[3]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Hala dels Draps». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunya: del romanticisme al realisme. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.202. ISBN 8478265775. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Pla de Palau». Nomenclàtor. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 11 agost 2012].
  4. ↑ «Palau Reial de Barcelona». Històries de Catalunya. TV3. Arxivat de l'original el 2014-11-14. [Consulta: 14 maig 2012].
  5. ↑ Llaguno Amirola, Eugenio. Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su restauración (en castellà). Imprenta Real, 1829, p. vol.1, p.116. 
  6. ↑ Duran i Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva història. Curial, 1973, p.89. 
  7. ↑ Diccionari biográfic: 1-4. A-Z i Apèndix. Albertí, 1966, p.603. 
  8. ↑ Molas Ribalta, Pere «Com es rebia un "grande" a Barcelona». Revista Pedralbes, 2003, pàg. 375-394.
  9. ↑ L'onze de setembre. Santiago Albertí, 1964, p. 55. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Montaner i Martorell, Josep Maria. La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.420. ISBN 8472831582. 
  11. ↑ Montaner i Martorell, Josep Maria. La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.418. ISBN 8472831582. 
  12. ↑ García Sanchez, Laura. «La visita a Barcelona de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma el 1802: Nova visió d'un episodi històric». A: Historiografia Barcelonina: Del mite a la comprensió. XII Congrés d'història de Barcelona, 2011, p.6.  Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  13. ↑ Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunya: del Romanticisme al Realisme, 1994, p.202. ISBN 8478265775. 
  14. ↑ «El Palau del Parlament». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 10 agost 2012].

Bibliografia

  • Martinell, Cèsar «Un arquitecto eminente del siglo XVII, Fray Josep de la Concepció "El Tracista"». Cuadernos de arquitectura, 63, 1966, pàg. 9–14. ISSN: 2385-3263.

Enllaços externs

  • Història novelada del Palau Reial de Barcelona - Per Carles Sauret Manén
Bases d'informació