Gustav Hegi

Plantilla:Infotaula personaGustav Hegi
Biografia
Naixement13 novembre 1876 Modifica el valor a Wikidata
Rickenbach (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1932 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Goldbach (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Múnic
Universitat de Zúric Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín
Múnic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaHegi Modifica el valor a Wikidata

Gustav Hegi (13 de novembre de 1876, Rickenbach - 21 d'abril de 1932, Küsnacht) fou un botànic suís.

Va ensenyar a Múnic i va estudiar la flora de l'Europa central.

Algunes publicacions

Llibres

  • 1905. Alpenflora. Die verbreitetsten Alpenpflanzen von Bayern, Österreich und der Schweiz. J. F. Lehmanns Verlag München 1905; 25ª ed. herausgegeben von Herbert Reisigl. Parey Verlag, Berlin 1977
  • Gustav Hegi, Karl Heinz Rechinger, Annelis Schreiber. 1957. Flora von Mitteleuropa, Volum 1, Volum 6 de Illustrierte Flora von Mitteleuropa : zum Gebrauch in den Schulen und zum Selbstunterricht. E. Hanser. 452 p.
  • 1997. Illustrierte Flora von Mitteleuropa. (originalment, de 1906 a 1929, en dotze vols.) 7 vols. en Tl.Bdn. o. Lieferungen, vol.4/1, Angiospermae: Dicotyledones 2 per Gustav Hegi, Hans J. Conert, Eckehart J. Jäger, Joachim W. Kadereit, Friedrich Markgraf, Wolfram Schultze-Motel. 447 pàg. ISBN 3-489-54020-4 en línia de Universitäts- und Landesbibliothek Düsseldorf o del Repositori Digital d'Instituts Científics (Pol·len):
    • 1. Pteridophyta, Gymnospermae und Monocotyledones. 1906
    • 2. Monocotyledones. 1907
    • 3. Dicotyledones. 1912
    • 4,1. Dicotyledones. 1919
    • 4,3. Dicotyledones. 1924
    • 5,2. Dicotyledones. 1926
    • 5,3. Dicotyledones. 1927
    • 6,1. Dicotyledones. 1918

Honors

Eponimia

Fonts

  • Adrien Davy de Virville (dir.) 1955. Histoire de la botanique en France. SEUS (Paris) : 394 pàg.
  • Benoît Dayrat. 2003. Les Botanistes et la Flore de France, trois siècles de découvertes. Publicació científica del Muséum national d'histoire naturelle : 690 pàg.

Referències

  1. Oesterr.
  2. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Registres d'autoritat
Bases d'informació