George Emil Palade
George Emil Palade en un segell de l'any 2016 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 novembre 1912 Iași (Romania) |
Mort | 7 octubre 2008 (95 anys) Del Mar (Califòrnia) |
Sepultura | Muntanyes Bucegi |
Religió | Església ortodoxa |
Formació | Universitat de Bucarest Bogdan Petriceicu Hasdeu National College (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Biologia cel·lular |
Ocupació | metge, inventor, professor d'universitat, químic, biòleg cel·lular, físic |
Ocupador | Universitat Yale Universitat de Califòrnia a San Diego |
Membre de | Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1973–) Acadèmia Romanesa Royal Society Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Pontificia de les Ciències American-Romanian Academy of Arts and Sciences (en) |
Interessat en | Citologia |
Alumnes | Gheorghe Ghițescu (en) |
Obra | |
Estudiant doctoral | Günter Blobel i Jack F. Kirsch (en) |
Família | |
Cònjuge | Marilyn Farquhar |
Premis
| |
George Emil Palade (Iaşi, Romania, 1912 - Del Mar, Estats Units, 2008) fou un biòleg i professor universitari nord-americà, d'origen romanès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1974.[1]
Biografia
Va néixer el 19 de novembre de 1912 a la ciutat de Iaşi, capital del comtat de Iaşi. Va estudiar medicina a la Universitat de Bucarest, on es va graduar l'any 1940 i on va exercir de professor universitari fins a la Segona Guerra Mundial. L'any 1945 va emigrar als Estats Units per ampliar els seus estudis, i l'any següent establí la seva residència definitiva en aquest país, aconseguint la nacionalitat nord-americana l'any 1952. Entre 1958 i 1973 fou nomenat professor de l'Institut Rockefeller, entre 1973 i 1990 de la Universitat Yale i el 1990 de la Universitat de San Diego. Morí el 8 d'octubre de 2008 a la ciutat estatunidenca de Del Mar, a l'estat de Califòrnia, a l'edat de 95 anys.[2]
Recerca científica
En la seva investigació va fer estudis diversos sobre l'organització interna de les estructures cel·lulars: mitocondris, cloroplasts o aparells de Golgi entre d'altres. El seu descobriment més important, però, fou el "grànul de Palade", part del reticle endoplàsmic que posteriorment s'anomenaria ribosoma.[3][4]
L'any 1974 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, premi compartit amb Albert Claude i Christian de Duve, per haver descrit l'estructura i funcions de l'interior de les cèl·lules.[5]
Referències
- ↑ «Prof. George Palade: Nobel prize-winner whose work laid the foundations for modern molecular cell biology - Obituaries, News -». The Independent, 19-10-2010. Arxivat de l'original el 2010-10-19. [Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ Palade, George E. «TRIBUTE TO» (en anglès). Journal of Cellular and Molecular Medicine, 11, 1, 2007-01, pàg. 2–3. DOI: 10.1111/j.1582-4934.2007.00018.x. ISSN: 1582-1838. PMC: PMC4401215. PMID: 17367496.
- ↑ Pollack, Andrew «George Palade, Nobel Winner for Work Inspiring Modern Cell Biology, Dies at 95» (en anglès). The New York Times, 10-10-2008. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Weibel, Ewald R.; Palade, George E. «NEW CYTOPLASMIC COMPONENTS IN ARTERIAL ENDOTHELIA». Journal of Cell Biology, 23, 1, 01-10-1964, pàg. 101–112. DOI: 10.1083/jcb.23.1.101. ISSN: 0021-9525. PMC: PMC2106503. PMID: 14228505.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1974» (en anglès americà). nobelprize.org. [Consulta: 8 maig 2022].
Enllaços externs
- «George Emil Palade» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- (anglès) Pàgina sobre Palade a la Universitat de San Diego Arxivat 2004-03-30 a Wayback Machine.