de mitjana a petita, lleugerament en punta i separades
Color dels ulls
amples i rodons
Cua
absent o curta (depenent de l'espècie)
País d'origen
Illa de Man
El gat manx (kayt Manninagh o stubbin, en manx) és una raça de gat (Felis Catus) originari de l'illa de Man,amb una mutació natural de la columna vertebral que fa que se'ls hi escurci la cua. Molts manxs tenen un petit «munyó» de cua, però són especialment cèlebres per no tenir cua, la característica que distingeix la raça, així com potes posteriors elongades. Aquests gats es poden trobar amb tot tipus de coloracions (tot i que els exclusivament blancs son rars), també es poden trobar exemplars amb pelatge llarg, tot i que alguns consideren aquests un raça diferent anomenada gat Cymric (gat gal·lès).
Història
El gat manx té el seu origen al segle xviii a l'illa de Man, lloc on fins fa 300 anys eren molt comuns. Hi ha un conte popular que parla de com van perdre les seves cues. Noè estava a punt de tancar les portes de la seva arca, un gat anava endarrerit per estar jugant, va pensar a caçar uns ratolins per demanar-li perdó a Noè per la seva impuntualitat. A l'apropar-se i entrar, Noè li va tallar la cua amb les portes. Altres llegendes diuen que el manx va sorgir de la cria d'un gat i d'un conill o que una persona li va tallar la cua en passar amb motocicleta, vehicles molt comuns a l'Illa de Man.
Característiques
El seu cap és de bona grandària, ample, rodó, amb galtes ben desenvolupades, nas llarg, orelles lleugerament en punta i separades, coll curt i fort. Ulls amples i rodons. Les seves potes del darrere són més llargues que les davanteres. Tenen el tors rodó i corbat. De cos musculós i esquena curta. El seu pèl és sedós i hi ha la varietat de pèl llarg anomenada Cymric (considerada com una raça diferent, encara que no ho és), tots els manxs tenen dues capes de pèl sedós.
Cua
La cua del gat manx és una de les seves característiques més notòries perquè no té una longitud llarga com la majoria dels gats, hi ha altres races, com el bobtail japonès, que també es caracteritza per tenir cues curtes. La cua d'un manx és, regularment, curta, pot no tenir cua, o tenir unes quantes vèrtebres en ella. La seva cua pot ser classificada en:
Longy: Cua llarga, però encara no arriba a la longitud de la cua d'un gat normal.
Tail: Amb cua de la longitud d'un gat normal.
La seva peculiar cua es deu a un procés genètic. Aquest tret és controlat per un sol gen, quan tots dos al·lels són dominants neix un gat amb cua normal, si es presenta un gen recessiu, neix un gat manx, de ser dos recessius, el fetus no completa el seu desenvolupament.
Comportament
El gat manx prefereix ambients tranquils, pot créixer en un ambient domèstic i adaptar-se als membres de la família. Si creix en un ambient d'exteriors, els seus instints sortiran, és un gran caçador i molt popular en xous de gats. Els manxs no són tímids i busquen l'atenció dels seus amos. S'adapten molt fàcilment quan han crescut en un ambient familiar.
Referències
«Origins/Myths of Manx Cat» Manx Cats
«Appearance of Manx Cats» Manx Cats
«Manx» mundoAnimalia, Article sobre el Manx
«The Manx: Cat Breed FAQ» Fanciers
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gat manx
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat salvatge africà (F. lybica) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)