Gai Porci Cató (cònsol 114 aC)

El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Porci» i el cognomen és «Cató».
Plantilla:Infotaula personaGai Porci Cató
Nom original(la) C. Porcius M.f.M.n. Cato Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 157 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle II aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Pretor Sicília
valor desconegut – valor desconegut
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
114 aC – 114 aC
Juntament amb: Mani Acili Balb
Procònsol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPorci Cató Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Porci Cató Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Porci Cató Licinià Modifica el valor a Wikidata  i Aemilia Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Porci Cató Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
109 aCexili Modifica el valor a Wikidata

Gai Porci Cató (en llatí: Gaius Porcius Cato Licinianus) va ser un magistrat romà que va viure al segle ii aC. Formava part de la gens Pòrcia, i era de la família dels Catons, d'origen plebeu. Era fill de Marc Porci Cató Licinià i net de Cató el Censor.

De jove va ser seguidor de Tiberi Grac. L'any 114 aC va ser elegit cònsol amb Mani Acili Balb, i va rebre la província de Macedònia pel seu proconsolat. A Tràcia va combatre els escordiscs, però el seu exèrcit va ser derrotat a les muntanyes i ell es va poder escapar amb dificultat, per bé que Ammià Marcel·lí diu, erròniament, que va morir aquí. Com que no va poder treure botí a Tràcia, es va dedicar a fer extorsions a Macedònia. Per això, posteriorment va ser acusat i sentenciat, i va haver de pagar una multa. Més tard sembla que va ser llegat en la guerra de Jugurta, on sembla que el rei el va subornar o el va vèncer. Per escapar de la condemna (110 aC), va fugir a Hispània, a Tàrraco, on es va fer ciutadà d'aquesta capital. Ciceró diu que no era gaire bon orador.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 645. 
  • Vegeu aquesta plantilla
125: Marc Fulvi Flac, Marc Plauci Hipseu — 124: Gai Cassi Longí, Gai Sexti Calví — 123: Tit Quinti Flaminí, Quint Cecili Metel Baleàric — 122: Gneu Domici Ahenobarb, Gai Fanni Estrabó — 121: Quint Fabi Màxim Al·lobrògic, Luci Opimi — 120: Gai Papiri Carbó, Publi Manili — 119: Luci Aureli Cota, Luci Cecili Metel Dalmàtic — 118: Quint Marci Rex, Marc Porci Cató — 117: Luci Cecili Metel Diademat, Quint Muci Escèvola — 116: Quint Fabi Màxim Eburne, Gai Licini Geta — 115: Marc Emili Escaure, Marc Cecili Metel — 114: Mani Acili Balb, Gai Porci Cató — 113: Gneu Papiri Carbó, Gai Cecili Metel Caprari — 112: Luci Calpurni Pisó Cesoní, Marc Livi Drus — 111: Publi Corneli Escipió Nasica, Luci Calpurni Bèstia — 110: Espuri Postumi Albí, Quint Minuci Rufus — 109: Quint Cecili Metel Numídic, Marc Juni Silà — 108: Servi Sulpici Servi Servi Galba, Quint Hortensi; sufecte: Marc Aureli Escaure — 107: Luci Cassi Longí, Gai Màrius I — 106: Quint Servili Cepió, Gai Atili Serrà — 105: Gneu Mal·li Màxim, Publi Rutili Rufus — 104: Gai Flavi Fímbria, Gai Màrius II  — 103: Luci Aureli Orestes, Gai Màrius (III) — 102: Quint Lutaci Càtul, Gai Màrius IV — 101: Mani Aquil·li el Jove, Gai Màrius (V)