François Jullien

Plantilla:Infotaula personaFrançois Jullien

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Ambrun (França) Modifica el valor a Wikidata
President Association française d'études chinoises (en) Tradueix
1988 – 1989
← Michel Cartier Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat París VII - Denis Diderot - doctorat (–1983)
Universitat de Shanghai
Universitat de Pequín
École Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, hel·lenista, professor d'universitat, sinòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat París VII - Denis Diderot Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Institut Universitari de França Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralSébastien Billioud (en) Tradueix, Romain Graziani, Rainier Lanselle (en) Tradueix i Emmanuel Lincot Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2011)  Grand prix de philosophie (en) Tradueix
  • (2010)  Premi Hannah Arendt
  • (1996)  Premi Jean-Jacques Rousseau Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfrancoisjullien.hypotheses.org Modifica el valor a Wikidata

François Jullien (Embrun, França, 1951) és un sinòleg i filòsof, professor de la Universitat Paris-VII Denis Diderot, on dirigeix l'Institut de Pensament Contemporani i el Centre Marcel-Granet. També ha estat president de l'Associació Francesa d'Estudis Xinesos i del Collège International de Philosophie. Jullien ha dedicat la seva obra a explorar les relacions entre el pensament xinés i la filosofia europea, cercant altres intel·ligibilitats en l'Extrem Orient. Ha publicat nombrosos llibres, els més recents dels quals són De la esencia o del desnudo (Alpha Decay, 2004) Nutrir la vida: más allá de la felicidad (Katz, 2008), La gran imagen no tiene forma (Alpha Decay, 2008), La sombra en el cuadro (Arena Libros, 2009), Las transformaciones silenciosas (Bellaterra, 2010), De lo universal, de lo uniforme, de lo común, del diálogo entre las culturas (Siruela, 2010) i, encara sense traducció, Cette étrange idée du beau (Grasset, 2010).[1]

Referències

  1. «François Jullien». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
Registres d'autoritat