Fonologia àrab
L'àrab estàndard només té tres vocals, /i, a, u/, en les seves varietats llarga i curta. Naturalment hi ha al·lofonies. Aquesta pot ser la raó que a la premsa hi hagi tantes versions diferents a l'hora de transcriure els noms de gent com en Bin Ladin/Ben Laden/Bin Laden o en Iàssir/Iàsser Arafat.
Bilabials | Inter- dentals | Dental | Dentals emfàtiques | (Alveolo-) Palatals | Velars | Uvulars | Farin- geals | Glotals | ||
Oclusius | Sords | (p) | t | t̴ | k | q | ʔ | |||
Sonors | b | d | d̴ | dʒ¹ | (g) | |||||
Fricatius | Sords | f | θ | s | s̴ | ʃ | x | ħ | h | |
Sonors | (v) | ð | z | ð̴ | ɣ | ʕ | ||||
Nasals | m | n | ||||||||
Laterals | l² | |||||||||
Vibrants | r | |||||||||
Semi-vocals | w | j |
- [dʒ] és [g] per a alguns parlants (oclusiva). És sobretot característic del dialecte egipci. A molts llocs del nord d'Àfrica i al Líban, és [ʒ] (no africada).
- [l] es pronuncia [l̴] només al mot /ʔallaːh/, el nom de Déu (Al·là).
[ ̴] s'usa per a indicar velarització i faringalització (consonants emfàtiques).
Als dialectes hi ha més fonemes. Al Magrib i al llenguatge escrit (normalment en noms) existeix la [v].
Les vocals poden ser (fonològicament) llargues o curtes.
Vegeu també
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fonologia àrab
- Convenis de transliteració àrab a català.