Felipe Alcaraz Masats
![]() ![]() | |
Nom original | (es) Felipe Alcaraz ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1r març 1943 ![]() Granada (Espanya) ![]() |
![]() | |
22 març 2000 – 2 abril 2004 Legislatura: setena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Sevilla Electe a: eleccions generals espanyoles de 2000 | |
![]() | |
12 març 1996 – 5 abril 2000 Legislatura: sisena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Sevilla Electe a: eleccions generals espanyoles de 1996 | |
![]() | |
18 juny 1993 – 27 març 1996 Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Sevilla Electe a: eleccions generals espanyoles de 1993 | |
![]() | |
15 març 1979 – 21 juny 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Jaén Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 ![]() | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid ![]() |
Ocupació | polític, escriptor ![]() |
Partit | Partit Comunista d'Espanya Esquerra Unida ![]() |
Gènere | Poesia ![]() |
Participà en | |
24 octubre 2017 | Andalusia pel diàleg ![]() |
Luis Felipe Alcaraz Masats (Granada, 1 de març de 1943) és un polític i escriptor espanyol, ha estat diputat al parlament andalús, secretari general del PCA, diputat al Congrés dels Diputats, President Executiu del Partit Comunista d'Espanya i portaveu federal d'Izquierda Unida. És pare de l'entrenador de futbol Lucas Alcaraz.[1][2][3]
Biografia
Doctor en filologia romànica, exerceix com a professor universitari i fins i tot treballà un temps com a administratiu a Butano SA. S'inicia en la política en els anys cinquanta des de l'esquerra, com a part de l'oposició al franquisme. El 1973 s'afilia al Partit Comunista d'Espanya (PCE), per ingressar finalment en 1979 en el Comitè Central, i a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou elegit diputat per Jaén.[4]
El 1981 és triat secretari general del Partit Comunista d'Andalusia (PCA), càrrec que manté fins a 2002. Durant aquest període és diputat del Parlament d'Andalusia per Sevilla en 1982, 1986 i 1990, sent diverses vegades portaveu parlamentari del PCE i d'IU.
A les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996 i 2000[5] és novament elegit diputat nacional per Sevilla, sent també portaveu d'IU al Congrés dels Diputats. Perd el seu escó a les eleccions generals de març de 2004. Al desembre del mateix any intenta disputar a Gaspar Llamazares la coordinació general d'Esquerra Unida en la VIII Assemblea Federal de la coalició, encara que finalment retira la seva candidatura donant suport a la d'Enrique Santiago.
Al XVII Congrés Federal del PCE (juny de 2005), i recolzat pel Partit Comunista andalús, arriba a un acord amb Francesc Frutos i Gras per presentar una llista conjunta, i serà escollit President Executiu amb el 80% dels vots. El 2008 anuncia que no es presenta a la reelecció a la presidència executiva i que abandona la primera línia política.[6]
Va renunciar a la paga de pensió màxima vitalícia, a la qual tenia dret com a ex parlamentari, igual que el seu homòleg Julio Anguita.[7]
Obres
- Novel·les
- Sobre la autodestrucción y otros efectos (1975)
- Informe d'una toma de partido en literatura (1977)
- El sueño de la libertad (1981)
- Amor, enemigo mío (1993)
- Extraños centinelas (2006)
- La muerte imposible (2009)
- La conjura de los poetas (2010)
- Tiempo de ruido y soledad (2011)
- Poesia
- Azahar y caballo (1986)
- Conspiración de olvido (1988)
- Navegación de silencio (2003)
Referències
- ↑ «El hijo del comunista» (en castellà). Diario Córdoba, 25-06-2009. [Consulta: 21 febrer 2014].
- ↑ «Lucas Alcaraz, ADN rojiblanco» (en castellà). Marca, 06-02-2013. [Consulta: 21 febrer 2014].
- ↑ «Lucas Alcaraz, el andaluz que vino del este» (en castellà). Il Catenaccio, 04-01-2014. Arxivat de l'original el 2015-02-15. [Consulta: 21 febrer 2014].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ Alcaraz deja la presidencia del PCE y se pasa a la literatura a El País, 22 de desembre de 2008
- ↑ Felipe Alcaraz renunció a este «privilegio», Pablo Castellano admite que «le viene muy bien» y la última en pedirlo ha sido Cristina Almeida, www.elcomercio.es.
Enllaços externs
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png)
- Felipe Alcaraz publica 'Tiempo de ruido y soledad', una crónica de la historia reciente de España a europapress.es, 8 d'abril de 2012