Escíncid del rei
Egernia kingii  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 178540 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Scincidae |
| Gènere | Egernia |
| Espècie | Egernia kingii Gray, 1838 |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
L'escínid del rei (Egernia kingii) és una espècie de llangardaix de la família dels escíncids. És endèmica d'Austràlia.[1]
Etimologia
El nom específic kingii, és en honor a l'australià Phillip Parker King, que va explorar la costa d'Austràlia mentre era oficial de la Royal Navy.[2]
Història
Un nom tradicional de l'escíncid del rei és wady, donat pel poble Nyungar del sud-oest d'Austràlia Occidental.[3] El primer europeu que va dibuixar un escíncid de rei va ser l'artista i naturalista Ferdinand Bauer que va fer un dibuix detallat d'un durant l'expedició de Flinders el 1801.[4]
Hàbitat
L'escínid del re és originari de les regions costaneres del sud-oest d'Austràlia.[1] És comú a l'illa Rottnest, l'illa Penguin i algunes zones costaneres amb bosc obert i brucs oberts.
Descripció
És un escíncid negre gran i de cos pesat que pot assolir una longitud total (inclosa la cua) de 55 centímetres[1] amb un pes de 220 grams.
Dieta
És omnívor i consumeix majoritàriament matèria vegetal més suau de la gamma de vegetació local, però complementa la seva dieta amb insectes i ous d'ocells.[5]
Depredadors
L'escíncid del rei és presa de molts animals, incloses les serps tigre.[6] Tot i així es troba el seu estat de conservació és de risc mínim.[7]
Reproducció
Com molts escíncid, és vivípar, i després d'un període de gestació de 20 a 22 setmanes,[5] dóna a llum a ventrades de 2 a 8 cries que tenen un pes aproximat de 7 grams. La mortalitat juvenil és alta i el creixement fins a la mida adulta és lent, de manera que els exemplars madurs poden tenir una vida bastant llarga.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Waratah Software Natural Images of Australia», 2008. [Consulta: 3 maig 2008].
- ↑ Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2011). The Eponym Dictionary of Reptiles. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. (Egernia kingii, p. 141).
- ↑ «Vocabulary collected by Isaac Scott Nind 1826-1829 at King George's Sound», 2008. Arxivat de l'original el 2008-07-20. [Consulta: 3 maig 2008].
- ↑ «ABC - The Nauralists - Ferdinand Bauer», 2008. Arxivat de l'original el 2008-04-17. [Consulta: 3 maig 2008].
- ↑ 5,0 5,1 Arena, P. C.; Wooller, R. D. «The reproduction and diet of Egernia kingii (Reptilia : Scincidae) on Penguin Island, Western Australia». Australian Journal of Zoology, vol. 51, 5, 2008, pàg. 495–504. DOI: 10.1071/zo02040.
- ↑ Bradshaw, Don; Fabien, Aubret; Maumelat, Stéphanie; Schwaner, Terry; Bonnet, Xavier «Diet divergence, jaw size and scale counts in two neighbouring populations of tiger snakes (Notechis scutatus)». Amphibia-Reptilia, vol. 25, 1, 2004, pàg. 9–17. DOI: 10.1163/156853804322992797.
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
Bibliografia
- Boulenger GA (1887). Catalogue of the Lizards in the British Museum (Natural History). Second Edition. Volume III. ... Scincidæ ... London: Trustees of the British Museum (Natural History). (Taylor and Francis, printers). xii + 575 pp. + Plates I-XL. (Egernia kingii, pp. 138–139).
- Glauert L (1960). "Herpetological miscellanea. XII. The family Scincidae in Western Australia. Part 1. The genera Tiliqua, Trachysaurus and Egernia ". Western Australian Naturalist 7 (3): 67-77.
- Gray JE (1838). "Catalogue of the Slender-tongued Saurians, with Descriptions of many new Genera and Species". Ann. Mag. Nat. Hist., First Series 2: 287-293. (Tiliqua kingii, new species, p. 290).
Enllaços externs
- Govern d'Austràlia - Departament del canvi climàtic (anglès)
- Més fotografies